OPINIÓ
A Catalunya, (segons les dades fetes públiques el 2-10) hi ha actualment 799.579 persones a l’atur, de les quals 396.366 són dones. Si bé les dades respecte al mes anterior evidencien una petita disminució de l’atur femení i torna a situar l’atur masculí per sobre cal analitzar-les a fons i cal, també, analitzar el context.
El sector on més creix l’atur és el sector serveis, un sector àmpliament feminitzat, mentre que el sector industrial i el de construcció disminueixen un poc respecte al mes anterior. Per altra banda l’evolució de l’atur femení entre el 2010 i el 2013 indica un creixement important que, a més, és més alt entre les dones majors de 45 anys, edat a partir de la qual hi ha més dificultats de reincorporació laboral. En aquest segment l’atur femení supera amb escreix el masculí i, a més, de forma preocupant pel que fa a l’atur de llarga durada: 90.723 dones majors de 45 anys porten més de 12 mesos en situació de desocupació (front a 78.808 homes). A mida que avança l’edat i la llargària de l’atur més feminitzat és el perfil.
La situació econòmica és alarmant, segons dades del mateix Departament de Treball, en aquest darrer trimestre del 2013, de les persones a l’atur només un 30% rebran algun tipus de prestació. La situació és preocupant per a tothom, però com veiem en les dades, especialment per a les dones, que ja partim d’una situació de desigualtat social i laboral a més del creixement de l’atur.
Les desigualtats socials augmenten, el risc de pobresa és cada cop més alt i, les dones seguim mantenint el doble rol de treballadores (o no) i cuidadores amb una reforma laboral que va retallar les polítiques de conciliació de la vida laboral, familiar i personal i va arraconar les polítiques d’igualtat a les empreses.
Els convenis són, estan sent i han estat difícils de negociar i, en molts casos, han acabat amb grans retallades salarials i de personal i, sempre, amb retallades parcials o desaparició total de polítiques que impulsin la igualtat de condicions laborals entre homes i dones.
Les dades canten i la realitat és evident. El perfil de pobresa fa molts anys que es dibuixa com a femení, ara aquesta situació lluny de canviar i millorar empitjora i es manté. Les dones tenim menys oportunitats que abans i la nostra vida encara es precaritza més.
Les polítiques laborals no estan donant fruits, no s’estan enfocant correctament. Les mesures econòmiques i socials van contra tota lògica de creixement i a Catalunya, a més, l’ Estat segueix retallant les inversions i els pressupostos, segueix castigant l’afany d’aprofundiment democràtic.
Ara ja som 396.366 ciutadanes a l’atur, 799.579 ciutadanes i ciutadans que veuen les esperances i expectatives minvades. No sembla que es corregeixin les polítiques de retallades de drets socials encetades ni tampoc que la tant adorada “austeritat” (només per algunes i alguns) hagi creat llocs de treball i hagi millorat l’economia, fins quan haurem d’esperar per canviar el rumb de tanta injustícia?
