Turquia, que no ha participat al Festival d’Eurovisió 2013, no ha emès la final del certamen, suposadament pel petó lèsbic de la cantant finlandesa
Ha passat un segle entre el Festival d’Eurovisió 2013, en què la representant de Finlàndia va acabar la seva intervenció fent-se un petó amb una de les ballarines, i la pel·lícula nord-americana Florida Enchantment (1914), el primer document gràfic del qual es té constància en què apareix un petó entre dues dones.
Podria semblar que han canviat moltes coses al llarg d’aquests cent anys, i certament el món ja no és el mateix, però, lamentablement, hi ha certs àmbits que es resisteixen al canvi, un dels quals és l’acceptació de la diversitat sexual i de la llibertat de les dones per escollir com volen viure la vida. Potser és per això que, arran de la cançó finlandesa, titulada Merry me (Casa’t amb mi) Turquia va decidir no emetre la gala eurovisiva.
Al llarg de la darrera centúria, els petons entre dones han esquitxat el món del cinema gràcies a directors agosarats i a actrius transgressores com Marlene Dietrich, Greta Garbo o Shelley Winters durant la primera meitat del segle XX i a d’altres més properes als nostres dies com Catherine Deneuve, Susan Sarandon o Sharon Stone. A l’Estat espanyol, com en gairebé tot, aquest tema també va arribar amb cert retard en relació a Europa i a la resta del món, i no va ser fins al 1977, dos anys després de la mort del dictador, quan dues icones eròtiques de l’època del ‘destape’, Bárbara Rey i Rocío Dúrcal, van protagonitzar les primeres escenes lèsbiques explícites del cinema espanyol a la pel·lícula Me siento extraña, que va rebentar les taquilles durant el primer any de projecció als cinemes. A partir d’aquella pel·lícula, Rocío Dúrcal no va tornar a fer d’actriu i es va concentrar en la cançó, i més de trenta anys després, el 2010, Bárbara Rey va rebre, encara arran d’aquell film, el premi honorífic del IV Festival Internacional de cinema gai i lèsbic d’Andalusia.
Palma d’Or per a una pel·lícula lèsbica
Per sort, sí que avancem en el tema de la diversitat sexual, tot i que a vegades ens sembli que no. Una prova d’això és que la pel·lícula La vie d’Adèle, que explica una història d’amor entre dues noies, s’ha endut la Palma d’Or al 66è Festival de Cinema de Cannes. Segons diuen, la pel·lícula inclou escenes de sexe lèsbic molt llargues i molt ben fetes. I per acabar-ho d’adobar, és una pel·lícula francesa, tota una paradoxa si tenim en compte les darreres manifestacions a París contra el matrimoni entre persones del mateix sexe. De moment, el president Hollande resisteix, esperem que per molt temps.
Entre Eurovisió i Cannes, el 2013 està sent un any força positiu per a les lesbianes, i ho serà més encara quan s’estreni Carol, una pel·lícula made in Hollywood basada en la novel·la del mateix títol de Patricia Highstmith i protagonitzada per Cate Blanchett.
