La doctora Elena Barraquer, llicenciada en Medicina i Cirurgia per la Universitat Autònoma de Barcelona, va realitzar les seves pràctiques a l’ Hospital Universitari Vall d’Hebrón de Barcelona.
El 1978 se li va concedir una beca d’investigació del National Eye Institute pertanyent al NationalInstitutes of Health de Bethesda, Maryland, EE.UU, on va estar treballant dos anys.
Va treballar també al Wilmer Eye Institute del Johns Hopkins Medical Institutions de Baltimore, en el laboratori de l’eminent professor W. Richard Green, des de 1980 fins 1983; al Sinai Hospital de Baltimore, de 1983 a 1984, i durant tres ayns es va formar com a metgessa resident en oftalmologia en el Massachussets Eye & Ear Infirmary, de la Universitat de Harvard a Boston.
Desprès va entrar com Fellow al Departament de Còrnea i Superficie Ocular del Bascom Palmer Eye Institute a Miami, on hi va romandre des de 1987 fins 1989. A l’Institut va participar activament a les investigacions per al desenvolupament del làser Excimer LASIK que a l’actualitat es fa servir per la cirugia refractiva de la miopia, hipermetropia i astigmatisme.
Des de 1989 fins 2002 va exercir d’oftalmòloga-cirujana en cap a l’Studio Médico Associato Barraquer Bosio a Turín (Italia). Al seu retorn a Barcelona, el 2002, assumeix el càrrec de directora mèdica adjunta del Centre d’Oftalmologia Barraquer i coordina l’atenció al pacient.
És de destacar la seva tasca en la cirugia de la cataracta, doncs va ser una de les metgesses pioneres en la introducció a Espanya de les primeres lents intraoculars (LIO) a càmara posterior i de l’ extracció extracapsular de la catarata. Actualment lidera la inclusió de lents intraoculars multifocals.
La doctora Elena Barraquer, com a directora executiva del Programa de Cooperació Internacional de la Fundació Barraquer, viatja varies vegades a l’any als països en víes de desenvolupament, per operar gratuïtament catarates i així contribuir a la eradicació de la ceguesa en aquests països.
La periodista Julia Otero, que ha estat l’encarregada d’entrevistar a aquesta dona excepcional, ha recordat que ja en al 1941 a la Clínica del doctor Barraquer s’havia fet un treball social. A la clínica hi havia un altra porta d’entrada, el ‘Dispensari’, on els mateixos metges de la clínica operaven a pacients sense recursos.
La doctora Barraquer reivindica que “els metges haurien de tenir un esperit solidari, els metges haurien d’atendre a tothom que ho nesessiti”.
“En el món hi han 40 millons de persones cegues per cataractes, si cada oftalmòleg del món dediqués una setmana a l’any a operar de cataractes, es podria arribar a acabar amb aquesta enfermetat”, afirma la metgessa.
La periodista informa que va ser a l’any 2003 quan el doctor Joaquín Barraquer, conjuntament amb els seus fills els doctors Elena i Rafael Barraquer, varen decidir crear la Fundació Barraquer amb l’objectiu de proporcionar tractaments oftalmològics a les poblacions de zones deprimides del món.
Així que el professor Joaquín Barraquer, va vendre el seu Mercedes 540K, regal del Rey Faruk al seu pare el professor Ignacio Barraquer, del qual només s’en coneixien tres unitats en tot el món. Els diners obtingus per aquesta venda van constituir el capital inicial de la Fundació Barraquer.
“El primer any només varem atendre a pacients de Barcelona, el 2004 vaig fer el primer viatge a Senegal, i l’any passat vaig realitzar 15 viatges d’una setmana a diferents països per operar de cataractes”, recorda Elena Barraquer.
Julia Otero s’interessa per quantes operacions diaries realitza la doctora en els seus viatges. “He arribat a realitzar 55 operacions de cataractes en un dia. El promig és de 45-50. A Barcelona en faig unes 17 al dia”, li contesta.
“Quina és la feina que teniu que fer abans del viatge?”, li pregunta la informadora.
“Pensa que, por exemple, a Monzambique, només hi han vuit oftalmòlegs en tot el país. No és gens fàcil convèncer, cal tenir recursos i ganes. Apart cal salvar obstacles, por exemple, en un poblat hi varen estar un grup d’estudiants en pràctiques que varen deixar cegues a cent persones. Convèncer per que ens deixessin operar va èsser complicat.
Cal vèncer en origen, buscar finançament per aquests viatges, ensenyar què han de fer els metges del lloc perque els nostres viatges siguin fructífers”, respon la doctora.
La periodista li pregunta si és possible ensenyar a operar de cataractes als metges d’aquests indrets.
“Són païssos en els quals ni hi ha mitjans, si s’espatlla algun dels equips que fem servir, no hi ha recanvis, no hi ha lentilles. Nosaltres traslladem tot el que necessitem, incloent la medicació per el postoperatori. Si es volen formar, ho poden fer a la Nostra Fundació, on hi ha programes específics i beques per poder fer-ho. Fins i tot els hi proporcionem un lloc on viure mentre s’estàn formant. Quan viatgem a aquests països, prioritzem operar al màxim nombre de persones”, li informa la oftalmòloga.
“El pòsit de EE UU alguna empremta t’haurà deixat. Admiro que els grans rics americans donen, millor dit ‘retornen’, cantitats a les universitats on han estudiat o a entitats que els han ajudat en algun moment de les seves vides”, planteja Otero.
“El meu pòsit de EE UU, l’educatiu especialment. Estar en llocs diferents et dóna visions diferents i ajuda a veure millor el que pots fer bé on et trobis. Els anglosaxons tenen molta més consciència de que cal ajudar ‘és la nostra obligació’, es diuen”, contesta Elena.
“¿Has sentit por alguna vegada?”, li pregunta la periodista.
“No sóc poruga. Els africans són molt bona gent. És més fàcil que em mori en un accident de cotxe (per la forma com condueixen), que em raptin o matin”, respon riallera la doctora.
En les 89 expedicions que ha realitzat la doctora Elena Barraquer ha dut a terme 11.000 cirugies i hi han algunes històries personals que l’han impactat especialment com una de fa dos anys: “Va arribar un noi de 32 anys amb cataractes en els dos ulls i li faltaven deu díes per casar-se. Volia que li operèssim al menys un ull per veure a la seva novia. Li varem operar un ull i a l’any següent l’altre. O un noi de Senegal que varem operar quan tenia 15 anys i es comunica regularment amb nosaltres via Internet, o un ancià de Kenia que, una vegada operat, va veure per primera vegada als seus néts, i ens va regalar el bastó que tants anys havia fet servir perque ‘ja no el necessitava”.
“¿Qué feu perque us deixin entrar en aquests països?”, pregunta Otero.
“Per entrar-hi hem d’anar de la mà dels seus governs o amb la col·laboració de fundacions que tinguin ‘un peu allà’. Elles busquen els espais on operar, ens tradueixen, seleccionen als pacients que més necessiten ser operats… En molts d’aquests llocs nosaltres som la seva unica oportunitat”, aclareix la cirurjana.
La doctora Elena Barraquer, és vicepresidenta i directora executiva de la Fundació, que es manté amb donacions particulars, que organitza sopars i esdeveniments per recaptar fonds, als quals ella hi assisteix amb il·lusió i en els quals ens invita a participar-hi. La doctora, que va començar viatjant una vegada a l’any, amb estada d’una setmana; que després es va allargar a set setmanes a l’any, ara són 15 setmanes a l’any les que dedica a aquesta tasca social que segons ella és “el somni de la seva vida”.
Amb un equip movil de persones molt formades, amb tots els instruments i medicació necessaria, Elena Barraquer viatja pel món i realitza una mitjana de 45-50 intervencions diaries, algunes vegades l’han acompanyat com voluntaris els seus dos fills. A Senegal, Bangladesh, Gabón, Guinea Equatorial, India, Kenia, Marroc, Nigeria o Congo, arriba el grup solidari de la Fundació Barraquer per omplir de llum els ulls dels pacients sense recursos que mai oblidaràn el somriure i la cara d’aquesta dona que sempre posa per devant el seu apassionat esperit solidari.
La Fundació RBA, presidida per Ricardo Rodrigo, fomenta activitats per la promoció de les idees, el foment del diàleg i la difusió de la cultura en totes les seves vessants. En aquest contexte organitza trobades i entrevistes amb personatges clau en el món cultural, deportiu, científic, periodístic, polític o gastronòmic. En aquesta ocasió ha estat la doctora Elena Barraquer qui ens ha transportat al seu món solidari de la mà de la coneguda periodista Julia Otero. En acabar l’entrevista, les persones assistents foren convidades a un còctel-sopar a la terrassa de la Fundació.
