Cap més excusa, cap més trampa, cap més pregunta enganyosa respecte a com es fa, si això o allò altre. Per una sentència d’un tribunal electoral, les llistes electorals de 2012, en què s’hauran de renovar 500 diputats i 96 senadors mínim hauran de presentar 40 per cent de dones.
Obligatori i punible per coalicions i partits polítics. I encara que la sentència data de novembre passat, va ser impugnada formalment pel conservador i governant Partido de Acción Nacional (PAN) i qüestionada per altres dues organitzacions el Partido Revolucionario Institucional (PRI) i el Partido Verde Ecologista.
Però finalment caldrà acatar. I no hi ha marxa enrera, es tracta que 120 dones siguin a les llistes per les diputacions de vot directe, i 26 per a les senadurías. A més és obligació que en les llistes plurinominals (definides pels vots de cada partit), el percentatge es respecti, de cada tram de cinc a diputacions, 2 dones i el mateix per senadors.
La sentència va ser aplaudida immediatament per dones de diferents associacions civils, institucions públiques i partits polítics i ha generat moltes expectatives, encara que, segons va explicar a La Independent, l’experta Cecilia Tapia, el que ha quedat com a gran tema pendent és que això no s’aplica en les 14 estats federats (les autonomies estatals) als que no obliga la sentència i això significa que afecta també municipis, “gobernaturas” i diputacions locals, on el percentatge de participació femenina és limitat i on també hi haurà eleccions.
La decisió final del Tribunal, que ja va acatar l’Institut Federal Electoral (IFE) després de dos mesos de discussions, inclou en la sentència que cada fórmula de candidatures ha de ser del mateix sexe, per evitar que es pressioni a les dones a deixar el seu lloc , com va passar el 2009. Crida l’atenció que redreçar la qüestió jurídica estar a càrrec de dones de l’elit política de l’antic partit d’Estat, el Revolucionari Institucional (PRI).
Una protesta documentada jurídicament, anomenada incident, va ser posada en discussió per Maria de los Ángeles Moreno, una antiga militant del PRI, que va ser la primera a promoure una quota de gènere en les eleccions, el 2003, quan va ser presidenta del Congrés i per pressions dels grups feministes. Ella ha estat, inclusivament Secretària d’Estat (ministra).
L’altra impugnació, quan els partits van pretendre donar la volta a la sentència que data del 30 de novembre, va ser a càrrec de María Elena Xapa, també de l’antic partit d’Estat (PRI), que ha estat diputada federal, senadora, diputada local i ha tingut un lloc de direcció en el govern de Nuevo León (ubicat al nord del país).
Segons l’explicació d’Eva Martín del Campo, del Partido del Trabajo, la sentència és només temporal i els partits segueixen intentant eliminar moltes dones dels districtes o zones electorals on es guanyen eleccions. Les volen enviar a districtes de baixa possibilitat. A més, segons va explicar Cecilia Tapia, experta electoral, el parany dels partits afecta la seva legalitat, perquè tampoc compleixen el que estableix en els seus propis estatuts. Per exemple un partit, el governant Acción Nacional (PA) té en els seus estatuts l’obligació de promoure a llocs de decisió al 40 per cent de dones i només compleix amb el 32 per cent. O el PRI, que declara la paritat total i només té entre la direcció al 30 per cent de dones.
Els dies penosos
El passat 28 de febrer, la coalició d’esquerra, debatia com complir amb la sentència, que no permet excuses i ha tractat d’eliminar a les dones dels districtes reeixits. D’aquests, el PRD (Partido de la Revolución Democrática) té en els seus estatuts l’obligació de la paritat, i només ha promogut 41 per cent de dones o el Partido del Trabajo que té obligació de complir amb el 40 per cent i només cobreix amb posicions femenines el 5 per cent. Això que passa dins de les institucions, ara davant de la sentència, que no requereix interpretació, sinó aplicació immediata, s’està encara debatent.
El Frente de Mujeres Progresista, l’últim diumenge, en una reunió a la ciutat de Xalapa a l’estat de Veracruz, va rebre la queixa documentada de Consuelo Ocampo, qui havia guanyat una enquesta per ser promoguda a una diputació federal. El partit va argumentar que aquesta enquesta era falsa i no la van deixar arribar a la llista que s’ haurà de presentar aquest cap de setmana.
I la pregunta per què? es respon fàcilment. A Xalapa al districte 10, al qual aspira Consuelo Ocampo, és fàcil de guanyar i es tracta d’una plaça important per a l’esquerra. I a ella la van eliminar.
Aquí Mónica Hernández, dirigent del Movimiento de Regeneración Nacional (MORENA) -una instància social que encapçala el candidat d’Esquerra, Andrés Manuel López Obrador, va afirmar que portaran el cas d’Ocampo als tribunals, perquè aquesta vegada “no ens deixarem”.
I aquest és l’ambient entre dones d’altres partits polítics. Silvia Hernández, de l’elit política, exsecretària (ministra) de Turisme ha explicat que: “dones al Congrés n’hi ha; dones partícips com a candidates a les eleccions, n’hi ha; dones en els càrrecs públics n’hi ha. Però, en aquesta elecció de 2012, no només hi haurà més dones candidates, sinó que hi haurà més dones electes per virtut que el Tribunal Electoral li ha donat un cop de porta al més bast frau comès contra les dones amb la posada en escena de ¨ Las Juanitas¨, un col·lectiu de dones que, el 2009, van renunciar als seus càrrecs elegits per deixar els seus llocs als homes.
Tots els partits polítics hauran d’acatar la decisió
La sentència SUP-JDC 12.624, la qual diu hauran postular, com a mínim, 120 dones, candidates propietàries a diputades amb les seves respectives suplents, també dones, així com 26 dones candidates a senadores propietàries amb els seus suplents dones també, en els seus registres de candidats per majoria relativa. Això, sense demèrit de complir amb la mateixa obligació en les llistes de representació proporcional. La sentència de la Sala Superior és directa, clara i senzilla, no requereix interpretacions respecte de la seva lletra i sentit; 120 i 26 candidates dones propietàries amb les seves respectives suplents a les llistes partidàries per a diputats i senadors per cada partit polític o coalició, va afirmar Silvia Hernández, qui el 1975 va crear el grup Insurrecció de Dones, i va ser la primera a presentar una iniciativa a favor de l’avortament lliure el 1978. En aquests anys no hi havia una forta oposició d’esquerra i el vell partit d’Estat (PRI) s’identificava internacionalment amb la socialdemocràcia.
I el tema més debatut, que es va guanyar al final de gener, és que aquestes 146 dones per diputades i senadores, s’han de triar amb independència del mètode, del procediment o la via per la qual cada partit opti per a la selecció dels seus candidats. Això perquè l’al·legat contrari era que si “hi ha elecció democràtica”, “en assemblea o oberta al públic”, res obligaria a complir amb el percentatge.
Davant això va interposar l’antiga dirigent: “Tots els mètodes estatutaris són democràtics per definició constitucional. Els no democràtics no són admissibles per l’Institut Federal Electoral pel que és invàlid que aquest Institut, fora de les seves facultats, hagi determinat per la via d’un reglament i per un altre tipus d’aclariments als partits polítics que la quota de gènere és exceptuable quan hi hagi eleccions democràtiques internes en els partits. Si fos així, mai hi hauria quota de gènere com ho va voler el legislador i ho mana el COFIPE.
La rellevant sentència és inequívoca. Diu en tot argument, no en uns casos si i en altres no. En tota matèria, els partits hauran de cobrir la seva quota per mitjà del procediment i en la forma de la seva preferència, però per obtenir el registre de les seves llistes de candidats hauran d’incorporar les seves 120 i 26 dones candidates propietàries i suplents al Congrés. És a dir no es pot obviar la resolució.
La interrogant que va marcar Cecilia Tapia: Com aplicar a sentència? D’on sortiran les dones? On les trobarem diuen les veus menys avivades de cada partit? Es respon amb els arguments d’algunes integrants d’un grup no formal, però a qui se li deu aquest canvi anomenat Grupo Plural és clara: “No sembla gens difícil identificar-ne dues a l’estat de Querétaro o dues a Durango, quatre a Nuevo León i així més o menys. No hi haurà un parell de dones en cada estat per complir honrosament amb la quota? D’entre les directores d’Universitats i de tecnològics o empreses, a més de les jutgesses, magistrades, dirigents de moviments socials, i més, sobren dones destacades i la presència seriosa benèfica al Congrés ia la ciutadania.
La resposta que ofereix la sentència és senzilla. Cada partit seleccionarà la manera que li resulti més convenient, d’acord amb els seus estatuts, per obrir aquesta avinguda a les seves dones, que per cert són centenars, o milers, en cada partit.
I Sílvia Hernández, afegeix: “jo crec que no hi haurà partit disposat a declarar-se antidemocràtic per evadir una norma que és sana, ambiciosa, visionària i justa. Possible de complir, també. En les llistes prèvies de candidatures d’importants partits observem amb gran simpatia que els falten tres o quatre per arribar a la meta. Això serà superable sens dubte.
Però queden caps per lligar. Es va guanyar que cada fórmula porti a dues dones. Ara els dirigents les enfronten, “tu volies arribar-hi”, doncs bé: “aquí tens la teva suplència d’una companya”. Això va passar en el partit Movimiento Ciudadano i s’està discutint al PRD i també en les coalicions de partits que participaran en les eleccions de juliol.
Per a Carmen Ojesto, dirigent de dones del Movimiento ciudadano “aquesta sentència obre una gran oportunitat per optar, per visualitzar que volen l’agenda del futur i els que s’han encallat en els prejudicis del passat”.
L’ex secretària de Turisme, va recomanar llegir el debat del 1953 -data en què es va aconseguir el vot- quan alguns distingits homes al Congrés exclamaven que reconèixer el dret al vot a les dones propiciaria el desballestament de la família, el llibertinatge i el fanatisme, que tornarien al Mèxic pobre de cent anys enrere. Hi ha ments que encara pensen això a Mèxic.
El debat entre els magistrats
El 2012, quan a Mèxic hi ha gran agitació i la competència partidària apunta algunes contradiccions entre les dones d’un mateix partit, les revelacions d’enemics comuns, no permeten aquestes confrontacions, és evident, va dir a La Independent l’exgovernadora socialista Amalia García.
I si només s’extreu del debat algunes coses el primer que és evident és que ningú va suposar que la quota de gènere hagi de ser resultat d’un procés antidemocràtic. Els experts en matèria electoral de cada partit polític sabran recomanar la via o el procediment estatutari així com les seves formes de validació per acatar la sentència amb el rigor que mereix. Els estatuts del PRD parlen de paritat.
En un discurs recent el president de la Cort Suprema, Juan Silva Meza, va afirmar que el dret és una eina de contrapès de poder i que cal tenir present que impartir justícia constitueix una forma d’equilibrar i de millorar les condicions dels que es troben en una situació de desavantatge.
Silva Meza diu que jutjar “amb perspectiva de gènere” implica qüestionar la neutralitat de les normes i veure que moltes vegades es construeixen en base a estereotips que impedeixen percebre que les normes impacten de forma diferent als homes i a les dones. Els jutges de la democràcia, afegeix el president del Tribunal, estan cridats a deixar enrere les concepcions atàviques i a deslliurar-se d’estereotips.
María del Carmen Alanís, durant el debat i els seus vots previs en la matèria reforça aquesta reflexió quan es declara convençuda que el dret és l’instrument adequat per corregir i resoldre les desigualtats que persisteixen en el terreny dels fets, de forma rellevant en la política electoral. Alanís adverteix que en el compliment de la quota no es busca ni es proposa un exercici discrecional de la dirigencia partidària sinó l’estricte afecció als seus estatuts i les normes constitucionals legals i reglamentàries.
Els magistrats de la Sala Superior del TRIFE va aprovar, per unanimitat, una sentència que va d’acord al sentit de tot un conjunt de normes legals, d’institucions nacionals i internacionals, d’acords i tractats, que es fan càrrec de la realitat, de l’evident desigualtat en els fets i de la desigualtat contra les dones. Resolen, per tant, l’obligatorietat de la quota de gènere amb l’ambiciós propòsit d’enriquir la democràcia a Mèxic.
Finalment, el Tribunal Electoral de la Nació ordena que la sentència del 30 de novembre es compleixi, recorda Silvia Hernández i afegeix, per tant: “No més excuses, no més trampes, no més preguntes enganyoses respecte al com li fem si això o si allò altre “.
I “Mujeres en plural”, una xarxa de dones, va publicar fa unes setmanes, a manera de contribució per als partits polítics, una llista de més de mil dones de tots els partits que militen al llarg del territori nacional d’on poden prendre propostes els partits. Si requereixen més, van dir, amb molt de gust les aportarem.
El 30 de novembre de 2011 va ser un gran pas endavant, és un motor de canvi. Dos mesos de debat, del vell argument van rebre cop de porta. Sens dubte. El que hi ha és ànim de les dones que volen una preciosa carrera política. Però adverteixen les del grup plural: “celebrem una sentència i esperem confiades que aviat celebrarem la seva aplicació”.
La demanda de ciutadania a Mèxic es va iniciar amb una demanda a Zacatecas el 1842. Han passat 170 anys. El que segueix en el procés és la contesa partidària i el perill que guanyin els partits o el vell d’estat (PRI) o el governant conservador (PA).
I encara que el Codi Electoral, així ho manava des de fa més de 4 anys, els partits polítics no compleixen. Avui podrien ser superats per l’autoritat, si no hi van les dones a les llistes, ja que llavors el Consell Electoral les escollirà d’entre totes, centenars, que s’han inscrit per buscar una curul (sella curulis).
* Encargada de las relaciones institucionales internacionales de La Independent
