El govern del Partit Popular recorre a la tergiversació lingüística i conceptual per fonamentar la derogació de la Llei de Salut Sexual i Reproductiva (SSR) i Interrupció Voluntària de l’Embaràs (IVE) de 2010, el que ha generat una immediata reacció de rebuig per part de les organitzacions feministes i de defensa dels drets sexuals i reproductius.
Un dia abans del 8 de març, Dia Internacional de les Dones, el Ministre de Justícia, Alberto Ruiz Gallardón, va afirmar que la reforma de la Llei de SSR i IVE busca defensar “el dret per excel·lència de les dones: la maternitat” i que “en la societat actual es genera una violència de gènere estructural contra les dones pel sol fet d’estar embarassades”.
Amb aquestes afirmacions, Gallardon demostrava un desconeixement absolut dels dotze Drets Sexuals i Reproductius internacionalment reconeguts, un dels quals estableix el dret a decidir tenir descendència o no tenir-ne i quan fer-ho.
Així, l’essència d’aquest dret és precisament el dret a la llibertat de decisió, però el Ministre va emprar erròniament el concepte de violència de gènere per defensar la protecció de les dones davant que no tenen “suport dels poders públics per poder lliurement optar per una alternativa a la interrupció de l’embaràs”, tot insinuant implícitament que aquests només donen l’opció d’avortar. Les seves declaracions van generar una resposta social immediata a les xarxes socials: una hora després, el hashtag (etiqueta) #violenciaestructural era el segon trending topic (tema principal) estatal a Twitter. A més, les organitzacions feministes han centrat el 8 de març d’enguany en la defensa dels drets sexuals i reproductius i les paraules del Ministre han donat més embranzida a les seves reivindicacions. Sense anar més lluny, aquest dissabte hi ha convocada una cadena humana feminista en defensa del dret al propi cos al voltant de la Delegació del Govern a Barcelona.
Obstacles a la maternitat i reforma laboral
Gallardon va assegurar que és insuficient una normativa que despenalitzi l’avortament sense “remoure els obstacles reals que impedeixen a les dones el dret a ser mare” i es va referir a la por de perdre la feina per estar embarassada o no poder accedir-hi.
Precisament, el Partit Popular acaba d’aprovar una reforma laboral que elimina les bonificacions a les empreses per contractar dones després de la baixa de maternitat, el que precaritza encara més i afegeix més inseguretat les condicions laborals de les treballadores. A més, la reforma canvia les condicions de la contractació a temps parcial permetent a les empreses distribuir arbitràriament fins el 5% de les hores de la jornada laboral de tot l’any: això dificultarà la conciliació de la vida laboral, personal i familiar, i impactarà en les dones que estiguin en període de lactància o tinguin criatures i familiars amb necessitats especials d’atenció. Paradoxalment, diferents Ministres del Govern que acaba d’aprovar una reforma que ataca el principi d’igualtat i equitat de drets per a dones i homes i imposa obstacles estructurals a la maternitat abanderen dialècticament la defensa dels drets de les dones.
El 8 de març, Ana Mato, Ministra de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat, es va referir a les “pressions econòmiques, socials, laborals i familiar” que dificulten a les dones la seva maternitat. Però, hi ha diferents versions sobre qui exerceix la pressió i per què: diverses comunitats autònomes governades pel Partit Popular com Galícia i País Valencià han posat en marxa lleis de protecció de la maternitat que permeten que els grups antielecció assessorin les dones en el moment de decidir si porten a terme o no un embaràs no desitjat i diferents organitzacions feministes i de defensa dels drets sexuals i reproductius han denunciat que aquests grups pressionen a les dones perquè tinguin les criatures.
