Dijous 07 novembre 2024

Dijous 07 novembre 2024

Compartir

EL FRUIT DEL BAOBAB

El proper dia 19 es presenta a Barcelona la novel.la “El fruit del baobab” Ed 62 – “El fruto del baobab” Espasa Calpe, sobre l’ablació ara i aquí.

La seva autora Maite Carraza, escriu la sinopsis.
La Lola, una pediatra tot just acabada de traslladar a Mataró, rep a la consulta del CAP la visita d’una dona gambiana, l’Aminata, acompanyada de la seva filla, la Binta. Sobtadament, des de la brusquedat d’un cos nu i indefens, la Lola pren contacte amb l’ablació, una realitat que pertanyia fins aleshores al territori de l’estadística. Malgrat la seva difícil situació personal, o potser per això, la Lola s’interessa pel cas de la Binta i estableix contacte amb persones coneixedores de la complexitat de la mutilació genital femenina, una pràctica controvertida que no té cabuda a occident.
Tanmateix, la seva implicació l’enfrontarà a dilemes que es mouen en terrenys relliscosos, aquells que pertanyen a la llei, l’etica i la moral confrontada de dues cultures. Actuar implica prendre partit i tal vegada equivocar-se.

L’existència de la petita Fatou, una germana petita en risc, empenyeran la Lola a involucrar-se perillosament en la vida de la família Marong. No és fàcil ser immigrant, negra, dona i mare. L’Aminata és totes quatre coses i el refugi que li oferia el baobab de la seva infantesa s’ha esvaït. Ara viu en un territori hostil, sense l’aixopluc de les mares, les àvies i les germanes. Tot trontolla. La filla gran s’ha tornat rebel, la feina és incerta i acaba de descobrir la intenció del marit d’afegir una segona esposa a la família. L’Aminata s’arrapa desesperadament a les seves conviccions, les que li van inculcar les àvies i la Ngangsimbah en purificar-la, les que li van insuflar la força per ser una dona mandinga, valenta i capaç d’entomar la sang, el dolor i la desgràcia. Fins que una metgessa blanca, d’ulls hipnòtics com el mar, li etziba que el seu sacrifici, el de la seva filla i el de totes les dones de la comunitat és un absurd sense sentit perseguit per la justícia. La Binta menysprea la mare pel seu analfabetisme i se n’avergonyeix, però el que més li dol és l’afecte del pare per la Fatou, la germana petita irresponsable. Ella n’és la gran, la que s’ha obert camí en el difícil tràngol de la immigració i, malgrat tot, qui n’ha sortit més ben parada de tots quatre germans. Potser perquè n’és la mes intel·ligent. Ara té tot just catorze anys i se sent ciutadana del món. La Binta, en plena eclosió adolescent, xucla la vida amb golafreria i trenca tabús enamorant-se inconvenientment d’un noi blanc i somniant arribar fins a la universitat. El talent i la voluntat, però, no són armes suficients contra els prejudicis, el color de la pell i l’abisme que s’obre entre Europa i Àfrica.
Un gorg profund com el tall que li van infringir al seu propi sexe, de nena, sense demanar-li abans si desitjava ser mandinga o europea. La Binta rebutja ferotgement la seva mutilació i, en un gest que no serà comprès en el si de la seva pròpia família, tracta d’oferir a la seva germana l’oportunitat que ella no va tenir. Difícil equació.

Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Search

Butlletí de notícies

Subscriu-te al nostre butlletí setmanal amb les darreres notícies publicades.

També et pot interessar

Les dones guanyen gairebé un 30 per cent menys que els homes a AL

En els últims 60 anys, els països d’Amèrica Llatina han experimentat un fort creixement...

Premis Dona TIC 2024. Talent i tecnologia en femení

Per Leonor Sedó. Text i fotos. «Aquesta celebració és un reconeixement a l’esforç i la...

Falcato: “Sense les dones no es farien els castells de gamma extra que es fan”

Josep Anton Falcato dirigia els Minyons de Terrassa quan van ser la colla pionera en...