Per Fabiola Calvo. Periodista i Escriptora. Bogotà.
OPINIÓ
El feminisme com a fill il·legítim de la il·lustració d’acord a les paraules d’Amelia Valcárcel, neix al segle XVIII des de l’úter del lliberalisme.
No obstant això, ha estat alimentat per altres pensaments com el marxisme que tenen el nom d’Alejandra Kollantai o Rosa Luxemburg, la psicoanàlisi, el feminisme radical, i avui entre altres vessants, antiracisme, ciberfeminisme i ecofeminisme.
El feminisme és pensament, acció, filosofia, moviment polític social i encara que existeixin diferents formes d’interpretar, aplicar o continuar teoritzant, té com plantejaments centrals: la justícia i la presa de consciència de les dones per les discriminacions que han patit per l’única raó de ser dones, consciència que les ha portat a l’organització, mobilització contundent i conquesta de drets.
Les accions del feminisme han estat lluny de la violència, amb un nord clar d’un canvi profund. La revolució necessària per l’ensorrament del patriarcat instal·lat en la quotidianitat, en la vida pública i privada, en les lleis, en la història escrita, en el pensament d’homes i dones que hem nascut sota la seva tutela.
En el llibre “Feminisme per a principiants”, Núria Varela, enuncia que: “El patriarcat es defineix com un sistema de dominació sexual que és, a més, el sistema bàsic de dominació sobre el qual s’aixeca la resta de les dominacions com la de classe i raça. El patriarcat és un sistema de dominació masculina que determina l’opressió i subordinació de les dones”. Van ser les feministes radicals les que van revolucionar la teoria política en considerar les relacions de poder que existeixen en la família i la sexualitat i el van sintetitzar en la frase “Allò personal és polític”.
Per l’antropòloga i feminista Marcela Lagarde, “… el problema és que la sexualitat segueixi sent una marca per dominar, jerarquitzar, excloure, incloure i sobretot per reduir les persones a objectes de l’opressió”.
És llarga, àmplia i profunda la lluita del feminisme amb la intenció d’un canvi d’arrel, no referit a la radicalització, que des del seu origen va ser incloent i per a això gens més fer una ullada a la proposta d’Olympe de Gouges que parafrasejant Els Drets de l’ home i el Ciutadà de 1789, document fonamental i excloent de la Revolució francesa, va redactar i va proclamar el 1791 els Drets de la Dona i la Ciutadana en els quals inclou els homes. El feminisme és humanista.
La vida de les dones ha estat marcada per les violències, però no per ser dones o patir-les et fa feminista. Passa per la consciència, l’empoderament de si mateixa, l’autonomia, la sororitat, el fer per aportar en el canvi de les estructures que encadenen els drets.
Hi ha dones empoderades que gràcies a les lluites de milions de dones tenen alts càrrecs, elles parlen de la defensa de les altres, aixequen banderes contra les violències … està bé, però donen suport i impulsen polítiques econòmiques, socials que afecten la vida de les dones o polítiques mineres, nocives per a l’ecosistema. M’ho poden explicar? Agenda electoral? Oportunisme?
Recordo un diumenge que tres joves entre 18 i 23 anys em van atracar, una d’elles portava un ganivet, em vaig dir: apoderades, sí, però amb un referent patriarcal, acte violent, interès particular, … (Sense entrar en les seves condicions de vida). La consciència per a l’empoderament arriba de fora, és extern i està íntimament relacionat amb la incorporació de la decisió de canviar tot el que portem en l’inconscient, els estereotips que ens han marcat la vida, la de curar i perdonar sense oblidar ni deixar de actuar.
El feminisme és una manera de veure i comportar-se en el món a partir d’una ètica que busca que els éssers humans visquem en llibertat, democràcia i amb justícia, el feminisme ha revolucionat la societat i proposat una manera de relacionar-se entre dones i homes en igualtat, dignitat i respecte, que, amb la seva teoria o teories sempre amb noves propostes, va donar llum a grans moviments que continuen les seves lluites contra la discriminació.
I per a més informació, les feministes som diverses i imperfectes però convocades a seguir treballant per la igualtat en drets des de la diferència, per la vida, la no violència i la pau; a seguir per estar en les agendes oficials de l’Estat, els governs i organismes internacionals, dels mitjans de comunicació, organitzacions i els partits polítics.
Nota: Les dones som feministes perquè els nostres cossos tenen el registre de la història d’exclusió, discriminació, de violències que hem viscut i que van viure les nostres ancestres, els homes que prenen consciència, ens acompanyen i fan el seu propi procés, la seva sanació.
Les feministes volem poder amb valors diferents als que han utilitzat contra les dones.
*Publicat a “El Espectador”.
