Per Martí Peraferrer Vayreda
El blau impossible de Marta Millà. Editorial La Campana @penguinrandomhouse
Han estat només dues tardes al jardi d’un estiu que ja treu el cap, però aquestes tardes han passat com l’instant que triga en arribar i marxar una onada en una platja deserta.
He rigut, he plorat….he vist per uns segons “el blau impossible”… Gràcies!
He tornat a sentir que encara sentia!
Gràcies per tanta generositat i tanta lliçó suggerida a cau d’orella. He tornat als nostres temps de joventut i al club dels homes i de les dones que veiem la vida amb la grandesa i la trampa d’una obra teatral tragicòmica.
Amb el teu llibre m’has confirmat que amor i dolor sempre van de la mà. Mai amb tanta senzillesa havia reflexionat sobre coses tant grans com viure, estimar, morir. I també gràcies per les clucades d’ull als actors i a les actrius d’un lloc, d’un temps i d’una generació! Crec que en el teu relat hi ha claus del nostre món d’actors i actrius que només nosaltres entenem i que hi conectem, sempre amb aquell humor que ens salva del desànim: “… No podia parar el rodatge. No es paren els rodatges tret que t’estiguis morint. I les funcions de teatre, ni que t’estiguis morint! Et mors allà i punt…”
Recomamo aquest llibre per a totes les persones que intuiu que viure, és dolorosament meravellos…
De Martí a Marta, i que quedi entre nosaltres, jo també “Vinc d’aquí… “.
Gràcies Marta Millà, companya d’ofici, La Millà! @martamillasalinas
