OPINIÓ
Per Soledad Jarquín Edgar.SemMexic
Els candidats a la governança d’aquesta entitat, cinc homes i dues dones van estar junts en un “debat” organitzat per la IEEPCO.
En aquest “debat” es va mostrar és la invisibilització de les dones en la seva llengua masculina i les seves respostes a preguntes que aquesta organització pública va seleccionar i que van ser realitzades per la ciutadania. Les promeses de transformació per acabar amb la pobresa, la feina, la seguretat … i un llarg etcètera d’il·lusions i fins i tot la proposta d’independència d’Oaxaca a Mèxic, es van produir en el debat de gairebé dues hores, dues hores tortuoses per a la gran majoria dels que els va escoltar i vist, on el que va brillar són els rumors i les xafarderies, acusacions de corrupció contra els candidats de Morena i el PRI, però els més destacat va ser la ignorància total de la violència política devers els temes de gènere i el feminisme.
La primera pregunta va ser realitzada per Sandra Monserrat Martínez López, estudiant de màster en comunicació política: quines accions públiques o polítiques tenen previst implementar per eradicar la violència política basada en el gènere que es produeix a les comunitats indígenes? Davant d’aquesta pregunta tot va ser marejar la perdiu: només un dels set s’hi va referir, la resta la va evadir, van ignorar-la completament.
Mauricio Cruz Vargas, candidat indígena independent, després de fer la seva presentació, va respondre que el primer és integrar els pobles originals i els afroomexicans i sostingué amb duresa que ” prendran les decisions corresponents sobre aquest tema de gènere”.
Es va oblidar que la llista d’actes de violència política basada en el gènere és enorme en les comunitats indígenes i cada vegada més greu i que són aquestes pràctiques internes les que impedeixen la participació de les dones en els seus propis governs locals.
La candidata del moviment ciutadà (MC), Ale Morlan, va parlar dels politiquets, del racisme i la discriminació. Va dir que l’autodeterminació dels pobles no serà un pretext per violar els drets de les dones, va recordar que en aquesta entitat milions de dones i nenes viuen en la violència. En algun moment va dir que a més de “cuches, trompudors”,
Va treure una cartulina en la qual apareixia el germà de Solomon Jara, Amador Jara, amb la frase: “No veig les lleis, sí a les dones”, mentre feia la pregunta, “vostè deixaria les seves filles amb gent com aquesta?
El candidat indígene independent, Jesús López Rodríguez, tampoc va respondre, tot i que li van llegir la pregunta de nou, com a d’altres. Es va centrar en la seva proposta per a la independència i la construcció d’un Oaxaca sobirà i autònom com a única manera de tenir felicitat.
Al seu torn, el candidat de la coalició Brunette Morena–PT-PVEM-PUP, Salomó Jara Cruz, al principi va parlar de la seva campanya política i va dir que aviat iniciarà la primavera oaxaquenca. Se li va tornar a repetir la pregunta que va haver de respondre i va ser l’únic que va llegir la seva resposta; va dir que les dones indígenes s’enfronten a una major violència de gènere i va prometre (tot i que per la llei) un govern paritari i on els assumptes de dones seran prioritaris.
Bersaín Asael López López del Partido Nueva Alianza Oaxaca (PNAO) va aprofitar per assenyalar que els i les candidates prefereixen perdre el seu temps en demandes i no contestar la pregunta i va assegurar que les dones seran un “tema” primordial en la seu govern, que també tindrà el vessant de la perspectiva de gènere.
A Nay Díaz, del PAN, se li va preguntar sobre el seu projecte de la Secretaria de la família. Va dir que es tracta de donar seguretat, justícia necessària, que construirà refugis per a les dones que són violentades a tot l’estat: per a “dones que pateixen i ploren i han de ser abraçades pel seu govern”.
El candidat PRI-PRD, Alejandro Avilés, el triple AAA va dir que mai de nou en el seu govern tindrà matrimonis forçosos. Veurem.
En el segon bloc sobre la migració, les dones no van existir. Llevat d’un candidat que va dir que la seva mare era migrant, no hi va haver més.
I Nay Díaz, del Pan, va recordar a Solomon Jara que” li va robar “, així ho va dir, la candidatura de Susana Harp.
En el tercer bloc, la pregunta va ser feta per la saxofonista María Elena Ríos, que va preguntar si sabien en quines accions s’aplicaven el pressupost de 14 milions de pesos per a l’alerta de la violència de gènere decretada el 2018 i altres programes; també va demanar com s’implementaria i com farien transparent aquest recurs.
El candidat del PRI-PRD va argumentar que el sistema judicial penal será compost per més dones. “Que les dones tinguin cura de les seves propias dones “, plantejà. En tant que Jesús López proposà la pena de mort per als feminicides i segrestadors, relacionats – va dir després- amb els delinqüents del PRIMOR.
Mentre que Solomon Jara va assenyalar que va ser l’únic que va recolzar públicament María Elena Ríos i va argumentar que Oaxaca és l’estat més insegur per a nenes i dones i que la violència” feminicida “està fora de control. Per aquest motiu, va dir, el compliment de les accions contingudes en l’Alerta de la Violència de Gènere serà una dels principals prioritats del seu govern.
Per resumir, en general els candidats i les candidates van parlar dels pobles indígenes, dels camperols, dels mestres, dels joves … i poc, molt poc de les dones, malgrat les preguntes específiques que se’ls van fer.
