“Cada treball mereix un salari”. Amb aquest eslògan el col·lectiu feminista “Les Glorieuses” (Les Glorioses) van fer una crida a les franceses perquè el 7 de novembre a les 16.34 hores paressin de treballar.
Per què a aquest dia i en aquella hora? Perquè a partir d’aquest dia i des d’aquesta hora precisa i fins a final d’any les milions de dones franceses que treballen ho fan sense rebre un sou, si es compara amb els homes que per la mateixa feina guanyen major salari que arribaria fins a acabar l’any.
Als carrers de París, Les Glorioses van denunciar que per la mateixa feina, les mateixes responsabilitats i els mateixos horaris, en el sector privat, una dona rep el 15% menys de salari anual que els seus companys de treball. Aquesta conclusió es recolza en l’informe de l’organisme d’estadístiques de la Unió Europea, Eurostat, i que les feministes expliquen d’aquesta manera a la seva pàgina web:
“Hem tingut en compte la desigualtat de sous calculats per la Eurostat, l’organisme d’estadístiques de la Unió Europea. Aquesta desigualtat representa ‘una mitjana en la diferència de sou per hora en brut, entre les treballadores i els treballadors’. Hem adaptat aquest informe al nombre de dies treballats el 2016 (253) el que ens dóna com a resultat 38,203 dies. Aquest mètode ens ha permès d’arribar a la conclusió que les dones estan pagades fins el 7 de novembre del 2016 a les 16 hores 34 minuts i 7,5 segons, siguem precises”.
Això vol dir que després del 7 de Novembre les dones franceses treballen gratuïtament. De mitjana, a Europa la bretxa salarial entre homes i dones és del 17%, més gran que el de França, mentre que a Catalunya aquest percentatge de desigualtat entre homes i dones arriba al 25%, d’acord a l’enquesta d’estructura salarial publicada el 2015.
Les Glorieuses protestant a la Plaça de la República.
L’empresa privada
Si bé les dades sobre la bretxa salarial en gènere és una xifra mitjana, a França té més incidència els salaris i sous de les empreses privades o grans multinacionals, on les responsabilitats i la càrrega de treball de les dones són idèntiques a les dels seus col·legues homes. El treball sí, però el sou no.
Es tracta d’un mal funcionament inacceptable, segons diversos informes d’organismes francesos que inciten a que les coses canviïn. És el que també preconitzen les noves lleis del país. Un conjunt de normes promulgades el 2014 que van donar lloc a la “Llei per la igualtat real entre homes i dones” i que va entrar en vigor només aquest any.
Igualtat en 170 anys
Un informe del Fòrum Econòmic Mundial preveu que les dones aconseguiran guanyar el mateix que els homes l’any 2186, o sigui d’aquí 170 anys.
De moment no es coneix el percentatge exacte de dones que aquest 7 de novembre van abandonar el seu lloc de treball en protesta per les tremendes desigualtats. Aquesta crida es va inspirar en el moviment d’un altre col·lectiu feminista, el d’Islàndia, que el 24 d’octubre, a les 14.38, van incitar a les treballadores islandeses a deixar els seus llocs i reunir-se a les afores del Parlament per denunciar el 18% de diferència salarial entre dones i homes d’aquest país.
