Anàlisi, reflexió exhaustiva i recomanacions per un millor sistema de salut públic
Desprès de les dues primeres sessions del seminari Per un millor sistema de salut Públic promogudes pel Centre d’Anàlisi i Programes Sanitaris (CAPS), professionals de la salut i ciutadans a títol individual o pertanyent a d’altres organitzacions, (Dempeus per la salut, Fòrum Català d’Atenció Primària (FoCAP), Associació Catalana de Defensa de la sanitat Pública (ACDSP-FADSP), Grup de Recerca en Desigualtats en Salut UPF (GREDS-EMCONET, Fundació Congrés Català de salut Mental (FCCSM), l’Autonomia de gestió dels serveis de salut públics, i la defensa dels serveis del sector públic com a millor garantia de defensa i promoció de la salut col·lectiva, es va generar un primer document, producte dels debats davant les retallades indiscriminades i la “política” sanitària de la Generalitat de Catalunya.
Durant els dies 25 de Gener i 15 de febrer, els objectius d’anàlisi i reflexió d’aquestes trobades es van centrar en respondre perquè l’atenció a la salut ha de ser un servei Públic i en les diferències entre l’autonomia de gestió i la autogestió i cap a on ens porta aquest trossejament de l’ICS o els valors i compromisos que haurien d’assumir els proveïdors concertats de la xarxa d’utilització pública.
L’ objectiu es plantejar públicament perquè es millor un Sistema de Salut Públic, “amb més equitat, més eficient i sostenible i amb major qualitat”. El seu contingut recomana “retallar”, i més que retallar “extirpar”, treure del sistema tot allò inútil per la salut i el benestar, allò ineficient, com la burocràcia, la despesa innecessària, treure els programes o prestacions que no tenen evidència científica d’efectivitat o millores en l’àmbit de la salut, la manca de compromís i responsabilitat d’alguns professionals i treballadors, treure la dispersió actual de proveïdors assistencials i subcontractats. També es proposa concentrar empreses públiques fent sinèrgies, es a dir: extirpar els concerts amb entitats amb afany de lucre o negoci. “És per tot això que ens proposem aquí donar la nostra visió d’aquest model de Sistema Públic de Serveis de Salut”, s’assenyala en el document.
El model de Sistema Sanitari Públic Català; l’Atenció Primària com a eix del Sistema; els fàrmacs, l’Atenció a la salut mental i biopsicosocial, les desigualtats de gènere I una aposta per una nova “Cultura de la salut” van ser entre d’altres les temàtiques aquestes jornades d’anàlisi, reflexió exhaustiva i recomanacions dirigides a professionals i treballadors i treballadores de la salut, àmbit polític, ciutadania motivada i mobilitzada (plataformes, organitzacions, consells de salut, per passar “de la protesta a la proposta” i demostrar que una sortida diferent és possible.
Èmfasis en la desigualtat d’accés a la salut a Catalunya
Les desigualtats en salut estan arreu íntimament relacionades amb les desigualtats socials (i en alguns casos bi-direccionalment relacionades). Però si els arguments d’igualtat d’oportunitats, ètica i d’una concepció menys desigual de la societat no són suficients, des de diversos àmbits de les ciències socials s’està promovent que l’augment de les desigualtats sigui una amenaça greu per a l’estabilitat i al progrés i creixement econòmic.
Classe social, gènere, edat, territori. Avui es confonen aquestes “desigualtats” amb les diferències en salut, aquestes últimes explicables per l’atzar i factors biològics. Segons el document citat, tot i que no existeixen dades més actualitzades de l’Enquesta en Continu de Salut de Catalunya (ESCA 2010), l’ESCA 2006 i altres publicacions i registres oficials evidencien la permanència d’aquestes desigualtats, mitjançant indicadors objectius de l’estat de salut, com des de les auto-percepcions: les classes socials més desafavorides tenen menor esperança de vida, pitjors estats de salut, pitjor qualitat de vida, pitjor auto-percepció de la pròpia salut, així com una menor possibilitat d’accés a una vida mes saludable. Aquestes desigualtats apareixen en tots els nivells, no només comparant els extrems.
No és novetat que les dones tinguem pitjor estat de salut, pitjor qualitat de vida, una esperança de vida amb bona salut i lliure de discapacitats molt menor que els homes, malgrat que l’esperança de vida sigui més elevada i uns hàbits més saludables. Territorialment, es poden apreciar desigualtats en salut (sigui en esperança de vida, estat de salut, morbimortalitat, i qualitat de vida) malgrat que no es pot descriure un patró sistemàtic.
Per una altra banda i pel què fa a l’edat, es poden observar pitjors resultats en salut (objectiu i percebut) en les franges d’edats més vulnerables, fet que no s’explica tan sols per factors biològics.
Les desigualtats en el sistema sanitari a Catalunya
Amb un entorn normatiu que –teòricament- garanteix el dret a la protecció de la salut i a l’accés universal i gratuït a les prestacions sanitàries (Declaració Universal dels Drets Humans, el Tractat de la Unió Europea, la Constitució Espanyola, l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, Llei General de Sanitat i la Llei d’Ordenació Sanitària de Catalunya) i malgrat notòries diferències que hi ha en la distribució territorial del seu pressupost, que no ajuden a solucionar les desigualtats en salut, no es pot dir que aquest model català hagi estat per si mateix generant desigualtats. La cobertura i accés universal i gratuït a la majoria de prestacions, així com els programes concrets destinats als segments de població més vulnerables, i a grups amb situacions específiques, han permès no accentuar les desigualtats en salut i –possiblement- reduir-les.
“Amb aquesta situació – diu el document-, tenim la certesa de que les classes socials més baixes utilitzen més l’Atenció Primària i els serveis d’urgència, mentre que les classes més benestants tenen major accés als especialistes pel fet de tenir una proporció de cobertura sanitària complementària (assegurament privat complementari) molt superior a les classes populars”. Així mateix les dones i les persones grans presenten percentatges menors d’assegurament sanitari privat que no pas els homes i població adulta.
L’equitat en salut del sistema sanitari català en la corda fluixa
“L’evidència científica ens diu que qualsevol pas que afavoreixi el moviment cap a l’esfera privada dins l’eix públic-privat del sistema sanitari fomentarà les desigualtats en salut”, s’assenyala en aquest primer producte públic del seminari del CAPS. “En el debat polític en l’àmbit sanitari hem escoltat recentment algunes propostes en aquest sentit. Aquests passos es poden produir en les dimensions del finançament (menor contribució pública absoluta i relativa respecte el total de la despesa sanitària, noves modalitats de co-pagament, reducció de les prestacions i cobertures públiques), de la provisió (qui és titular de les prestacions ofertes), de l’assegurament (amb l’afavoriment de l’assegurament privat), de la gestió, de la direcció i planificació del sistema i de la formació dels professionals. Hem escoltat propostes especialment en dues línies: reducció de la cartera i prestacions i de la seva qualitat (per via explícita amb canvis normatius, o per la implícita de la reducció del finançament) i per les propostes de nous co-pagaments per a determinades prestacions. És a dir si s’altera el nivell de cobertura (sigui en la llista de prestacions o el caràcter universal) o la gratuïtat d’aquestes s’accentuen les desigualtats en salut”, es remarca al document.
Com consideració final d’aquest apartat, s’enuncia que les retallades aplicades actualment i que ja ens diuen que es mantindran afegides a altres mesures que s’estan adoptant amb afectació al nivell de cobertura i qualitat, poden generar un altre efecte que agreugi les desigualtats derivades del sistema sanitari, alteri el consens entre tots els sectors socials sobre la qualitat, legitimitat, necessitat i garantia que té l’actual sistema sanitari així com la tranquil·litat que aquest ofereix. “Si els sectors socials més privilegiats deixen de percebre com “bo” el sistema públic, intentaran fracturar i induir els canvis necessaris per afavorir una migració cap a un sistema amb més component privat, al qual no tothom hi pot tenir accés”.
Les conclusions d’aquest document no son una novetat: les retallades són contràries a l’equitat en salut. Però -a més a més- estan accentuades pel seu caràcter lineal i a vegades regressiu. “Una retallada lineal en el pressupost global de la Generalitat no es pot considerar equitativa (ja que redueix igualment situacions que són desiguals i que tenen contribucions a l’equitat molt diferent)”.
Així mateix, les reduccions de garanties en els temps màxims en les llistes d’espera per als procediments quirúrgics més habituals i els canvis de criteri en les prioritats i organització suposarà reforçar les desigualtats.
El document complert d’aquest seminari es pot trobar en www.caps.cat
Properes jornades:
29 de febrer: Relacions Atenció Primària – Especialitzada Hospitals: a) Els pacients amb patologia no greu no poden anar mai directament a urgències de l’hospital sense passar per Primària ?. b) La llibertat de metge o metgessa especialista i hospital per part del metge o metgessa de família i pacient, ha de ser total ? o té algunes limitacions (planificació, territorials, etc)? c) El pacient crònic complex ha de ser portat per la Primària, fins a on i com ? Primària pot ingressar directament els descompensats? S’ha de fer una reforma a fons dels hospitals? organització per serveis?, Consultes externes i terminis de temps per primera visita ? Pluripatologia, unitats externes?
14 de març: Objectius i resultats dels equips assistencials (anàlisi DPOs en professionals de la medicina i de la infermeria i resultats en salut).
28 de març: Es rebutja el co-pagament sempre i en tot? Professionals amb incompatibilitats d’exercici públic – privat?
