Diario Digital Femenino. Salut
El divendres 13 de gener es va commemorar el Dia Internacional Contra la Depressió, una malaltia que afecta 300 milions de persones al món, segons les dades de l’Organització Mundial de la Salut (OMS). Alguns dels símptomes més freqüents poden ser ansietat, necessitat de dormir més del que és habitual, inquietud, canvis en la gana i pèrdua d’energia, encara que depèn de cada cas i, de vegades, potser la persona que la pateix no la identifiqui com tal.
“La depressió comprèn una categoria clínica” que s’utilitza en psicologia i psiquiatria per diagnosticar alguns estats i símptomes que es relacionen amb “la manca de voler seguir endavant o sentir que es produeix una baixada”, va explicar a la diària la psicòloga i docent Cecília Baroni. Tot i que la malaltia “té diferents maneres d’expressar-se”, per exemple, a través de la irritabilitat, l’enuig i la desesperança, de vegades les persones anomenen depressió “períodes desanimats que no sempre signifiquen el mateix”.
Va remarcar que l’estat depressiu és “multicausal” i es relaciona amb factors externs i interns de cadascú. “S’instal·la una forma de patiment amb què la persona no pot sola”. Davant del diagnòstic, es poden aplicar tractaments farmacològics amb diferents combinacions de fàrmacs, sobretot “en els casos més aguts”. Alhora, el tractament es pot complementar amb teràpies i “un estil de vida que pugui ajudar a entendre o incorporar la idea que val la pena viure”.
Segons Baroni, en algunes oportunitats, davant de la depressió, “algú es presenta amb el discurs que cal sortir i distreure’s”, però això, de vegades, no arriba. Si és patològic, s’instal·la l’estat depressiu i necessita abordatges més complexos i integrals. D’aquest punt sorgeix la importància de diferenciar entre depressió, ansietat i tristesa.
A Uruguai la discapacitat per malalties no transmissibles ocupa “gairebé el 90% del total dels anys perduts per discapacitat” i els trastorns mentals, 33%. Pel que fa a la discapacitat, segons cada trastorn específic, la depressió i l’ansietat són els que ocupen els percentatges més grans, amb “7,6% i 5,2% respectivament”.
El pla planteja algunes estratègies que cal implementar a través del treball interinstitucional i multidisciplinari. Proposa “ampliar la cobertura a prestacions psicoterapèutiques i psicosocials”, definir i implementar pautes per a l’abordatge farmacològic i no farmacològic de la depressió en persones grans i capacitar en la detecció i l’abordatge de les problemàtiques de la salut mental de la gent gran amb una perspectiva de drets humans.
“L’ansietat i la tristesa són mecanismes naturals” que tenim les persones per reaccionar davant “alguns temes” de la vida. Davant tots dos, és important identificar la causa i el perquè ens sentim així, i “com més clar és el fet, és més segur que passi”. Però quan la tristesa o l’ansietat no són passatgeres, és a dir, quan interfereixen en els nostres hàbits i interrompen rutines, cal estar atents, perquè segurament es tracta d’una depressió. “Moltes vegades la pròpia persona no ho pot identificar” i és el de fora qui ho fa.
Finalment, ha considerat que si bé “no cal patologitzar tot el que ens passa”, cal “prendre consciència de la importància de conèixer-nos i saber quines són les nostres formes” per demanar ajuda, sempre que sigui necessari i s’assoleixi identificar-lo com tal. A més, ha remarcat que tenir cura de la salut mental “també és un deure dels Estats”.
Pla Nacional de Salut Mental
Pel que fa al rol de l’Estat en les patologies mentals, el Pla de Salut Mental 2020-2027 del Ministeri de Salut Pública (MSP) és una “eina” per posar en pràctica les polítiques de salut vinculades que “garanteixin el dret a la salut” . Segons la cartera, el document sorgeix com una necessitat, per donar compliment a allò establert a la Llei de Salut Mental 19.529, aprovada el 2017.
El pla inclou algunes dades sobre la depressió. Entre altres coses, afirma que continua ocupant “la principal posició entre els problemes de salut mental prevalents” i que és “dues vegades més freqüent en dones que en homes”. El 2015, la prevalença de trastorns depressius a les Amèriques va ser “entre 4% en homes i gairebé 6% en dones”, segons la guia.
D’altra banda, la “transició demogràfica” que està passant a la regió és un repte per als sistemes de salut. Per exemple, els problemes de salut mental “prevalents i neurològics en la gent gran”, entre ells, la malaltia d’Alzheimer i la depressió, que cada cop contribueixen més significativament “a la càrrega” de malalties no transmissibles.
Si bé al nostre país “no hi ha registres” sobre la quantitat de persones afectades, el que es pot concloure a través dels registres de la Història Clínica Electrònica Nacional i d’estudis internacionals és que són al voltant de 54.000 persones les que pateixen “algun tipus de demència”. La depressió i l’ansietat “són freqüents en la gent gran”, tot i que poc tractades perquè són “erròniament considerades part de l’envelliment” o per “desconeixement dels professionals”.
Amb relació a altres trastorns mentals que augmenten la prevalença amb l’edat, cal destacar-ne tres: la depressió, l’ansietat i els suïcidis. Segons dades del 2018 de l’Organització Panamericana de la Salut (OPS), a les Amèriques la prevalença de demència en la gent gran està entre el 6,46% i el 8,48% en relació amb altres trastorns mentals com la depressió, l’ansietat i els suïcidis, “que augmenten la prevalença amb l’edat”.
A Uruguai la discapacitat per malalties no transmissibles ocupa “gairebé el 90% del total dels anys perduts per discapacitat” i els trastorns mentals, 33%. Pel que fa a la discapacitat, segons cada trastorn específic, la depressió i l’ansietat són els que ocupen els percentatges més grans, amb “7,6% i 5,2% respectivament”.
El pla planteja algunes estratègies que cal implementar a través del treball interinstitucional i multidisciplinari. Proposa “ampliar la cobertura a prestacions psicoterapèutiques i psicosocials”, definir i implementar pautes per a l’abordatge farmacològic i no farmacològic de la depressió en persones grans i capacitar en la detecció i l’abordatge de les problemàtiques de la salut mental de la gent gran amb una perspectiva de drets humans.
