Fragments extrets del llibre “Dones que alimenten la vida” d’Anna Bosch Pareras
Recopilat per Elena Grau Biosca, Hortensia Fernandez Medrano, Cristina Carrasco Bengoa, Mireia Bofill Abelló i Carmen Alemany Gómez
Un altre món és possible si el fer de les dones es fa visible
Gandhi deia que abans de prendre una decisió calia imaginar la cara de la persona menys privilegiada que coneguéssim i valorar si aquesta decisió li beneficiària o no
Vandana Shiva proposa, seguint aquesta idea pensar en el nen o nena més pobre i desvalgut
El sistema actual no passa aquesta prova, ja que condemna sistemàticament a la més pobra i fràgil de les criatures a la violència i la fam.
En canvi, economistes i politics valoren la bondat i eficàcia del sistema econòmic en funció dels beneficis i el creixement.
Desgraciadament, el creixement del PIB, l’augment de les exportacions… , no millora les condicions de vida de la gent. Estem davant de dos llenguatges diferents, el que parla de beneficis i producció i el que parla de les persones i de la vida.
Els problemes ecològics que afecten la humanitat i al planeta són conseqüència del sistema patriarcal que es manifesta en forma de capitalisme neoliberal. És un sistema que s’ha construït negant la dependència humana de la Terra i la materialitat del cos humà. Hannah Arendt diu que la terra és la quinta essència de la condició humana i que revelar-se contra aquest fet és voler substituir el do de la vida tal com ens ha estat donat per un succedani fabricat pels homes. I això és el que ha passat: s’ha substituït el do de la vida per un succedani fabricat pels homes.
Paral·lelament, es va convertir al cos humà, que evidencia la pertinença al món natural, en una trenqués amb la funció d’obtenir l’ésser humà abstracte Es va construir la dualitat cos/ment , carn / ànima . On el cos es va considerar una rèmora i pas a ser susceptible de ser demonitzat .
Ynestra King diu que les dones han estat dipositàries d’un secret escabrós:que la humanitat emergeix de la naturalesa no humana. Un secret que les dones no han pogut divulgar perquè no tenien veu. Ara amb la paraula recuperada, estem en condició de trencar el secret i fer visible l’existència d’un pont entre la natura i la cultura , un pont de doble direcció pel qual les dones hem transitat durant segles . Ara estem en condicions de fer visibles les proves que el patriarcat va ocultar.
Les dones tenim la capacitat d’experimentar en el nostre cos el miracle de la vida, i això ens permet identificar-nos amb les altres espècies vives.
Sabem quant costa aconseguir que les criatures arribin a ser adultes, quant costa donar-los suport material i psicològic que necessiten. Sabem quant costa atendre les persones malaltes o ancianes i quan exigents són les necessitats humanes que no tenen horaris i estan subjectes als cicles naturals. Aquesta tasca inclou també relacions afectives i socials que possibiliten construir comunitat i protegir les persones.
Les dones podem aportar una escala de valors diferent en què la vida humana està al centre de tot. Podem aportar aquesta capacitat de pensar des de nosaltres mateixes tots els problemes de la humanitat. Això vol dir revisar un a un tots els conceptes que hem après. Seleccionar aquells que d’alguna manera ens serveixen i rebutjar aquells que no estan fets a la nostra mida.
Podem aportar la nostra capacitat de gestionar la vida quotidiana sense deixar res fora i seguir fent cada dia la nostra tasca civilitzadora que fa possible la vida i la societat humana.
