Foto:iwmf.org
OPINIÓ
El segrest de les nenes a Nigèria va atreure l’atenció del món. I com no fer-ho després de veure aquest angoixant vídeo en que les menors d’edat estan envoltades d’homes armats?
Boko Haram, el grup que les va segrestar, va dir que les vendrà com a esclaves si no hi ha negociació amb el govern. Però potser els països més rics estan usant a les nenes per controlar Nigèria?
La inestabilitat i inseguretat al país africà té les seves arrels des de temps colonials; els musulmans van quedar al nord i els cristians i animistes al sud.
Recordem la ruptura ètnica que va causar la guerra civil (Biafra 1967-1970). Boko Haram sí que té militants de l’islamista Al-Qaida, però també infiltrats d’intel·ligència algerians i nord-americans que han incitat a la violència. La majoria de militants són joves no extremistes que abans van ser víctimes de fams.
Les nenes són ostatges perfectes; històricament les dones han estat carn de canó, esclaves i moneda de canvi en les guerres del món.
Imatge de Twitter
L’ONU no pot fingir que aquest sigui un fet aïllat perquè experts en canvi climàtic han insistit des de 2009 que Nigèria tenia un seriós problema de desertificació, sequera, manca d’aigua potable i una agricultura agonitzant; ho va confirmar el Departament de Desenvolupament Internacional del Regne Unit (DFID).
D’altra banda, l’Institut per la Pau va advertir que “les respostes febles al canvi climàtic que genera falta d’aigua i aliments, tenen com a impacte secundari l’increment de malalties, fam i atur; quan l’Estat i la comunitat internacional no responen al problema, eventualment s’obra la porta al conflicte”.
Si bé ja existien tensions polítiques i ètniques, la crisi de la fam juntament amb la corrupció del govern nigerià va enfortir les diferències. En aquest cas Boko Haram vol mantenir el control dels escassos recursos, i evitar la incursió dels que pretenen robar els hidrocarburs que són l’única riquesa que pot salvar aquest país de moment.
Donar suport moral a les nigerianes és important, però la campanya “que tornin a les nostres filles” no ho aconseguirà més. Des de 1983 el professor Sabo Bako, estudiós del moviment Boko Haram, va assegurar que la majoria dels soldats d’aquest grup són joves desplaçats per la pobresa i fam; nens que van quedar sense terres, sense aigua i sense llar.
La pobresa va causar caos i desesperació, aquesta és la reacció d’una població col·lapsada per la fam i l’abandó. Més de 200 mil famílies grangeres van fugir per la fam, però ningú va fer res per elles.
Ara que a la regió es baralla per petroli i gas, EU i França deslliguen una campanya mundial “justiciera” i no per dur a terme un algoritme ecològic que permeti rescatar la terra, l’aigua i els recursos naturals. No volen portar programes de salut i habitatge, volen una altra guerra petroliera.
Efectivament volem que ens tornin a totes les nostres filles: a les milers de desaparegudes pel narco mexicà i a les nigerianes. La campanya pels drets de les nenes i nens ha de ser diària, sòlida i implacable. Han de ser “les nostres nenes” els 365 dies de l’any.
Hem d’exigir que hi hagi recursos per atendre desplaçats per la fam a Nigèria; transparentar la mà fosca de Washington, Xina, Algèria, França i el Regne Unit en aquest tema.
No volen a les nenes, volen el botí que arribaria després de l’escenografia muntada en els mitjans del món amb el rescat. Mai els justificaré, però Boko Haram ha assassinat a 300 persones i segrestat 270, el narco mexicà n’ha matat a 70 mil i n’ha fet desaparèixer a més de 20 mil. No els sembla dissemblants les reaccions internacionals?
Aquesta història va començar amb una comunitat internacional que va abandonar a Nigèria des de fa dècades. Es necessita una col·laboració pacífica, ecològica, amb vista al desenvolupament social i el rescat de la salut, no més soldats ni massacres.
