Activistes pels drets de les persones LGBTIQ (lesbianes, gais, bisexuals, trans, intersexuals, queers) a Cuba proposen incloure el respecte a la diversitat sexual en els fonaments polítics de la nació.
El Consens respecte al projecte de Constitució de la República redactat per un grup d’activistes LGBTIQ se suma als debats de la reforma constitucional que viu la nació del Carib.
El document reconeix la reivindicació de drets de l col·lectiu LGBTIQ en el projecte de carta magna, ofereix alternatives a l’ordre heteropatriarcal vigent en alguns articles i proposa ampliar els Fonaments polítics de la nació que apareixen en el títol.
Foto SEMlac Cuba
Conscients que “la sexualitat és política i no es restringeix a l’àmbit de la família ni se circumscriu únicament a les qüestions inherents al dret d’igualtat”, el Consens planteja explicitar en aquest text que l’ “Estat treballa per assegurar el desenvolupament ple de la sexualitat humana, creant les condicions i el marc jurídic que asseguri a cada persona la possibilitat de gaudir la seva sexualitat i expressar lliurement la seva orientació sexual i identitat de gènere, excloent d’aquest dret, tota forma de coerció, explotació i abusos sexuals en qualsevol temps i situació de la vida. “
El document, que circula a la web des del 27 d’agost, inclou cinc de les 63 demandes que conforma l’Agenda pels drets de lesbianes, gais, bisexuals, trans, intersexuals i queers a Cuba, donada a conèixer al maig de 2018.
La iniciativa forma part -juntament a altres accions, debats i veus- de la plataforma #AcciónLGBTIQba definida com “un punt de partida totalment autònom, però no tancat, de manera que les energies puguin confluir en un afany que és de molts i moltes” .
El primer dels punts presents en el Consens és la inclusió en el text constitucional de “l’orientació sexual i la identitat de gènere com causals de discriminació en els articles 42 i 43, relacionats amb el dret a la igualtat”.
Els que signen el Consens també consideren “un avanç significatiu” la definició del matrimoni en l’article 68 com “la unió voluntàriament concertada entre dues persones amb aptitud legal per a això”. Aquest és un dels canvis més debatuts al país i dóna resposta a anys d’activisme pels drets de gais i lesbianes.
Per garantir i ampliar aquests articles, els que signen el Consens proposen la modificació de les lleis vigents al país, específicament el Codi de Família, el Codi Penal i la Llei del Registre Civil.
No descarten tampoc la possibilitat de noves lleis i demanen a La Asamblea Nacional del Poder Popular, òrgan legislatiu a Cuba, la sanció d’una llei d’igualtat i no discriminació, on “es defineixin les causals de discriminació, es tipifiqui el crim d’odi, entre d’altres aspectes”.
L’accés de les persones trans als serveis de salut se suma a les alertes sobre els drets humans d’aquests col·lectius.
“Entenem que la modificació que apareix en l’Article 83 referida al fet que ‘la llei defineix la manera en què els serveis de salut es prestan’, no ha de ser utilitzada per establir un preu als serveis d’atenció, protecció i recuperació que demanden les persones per adequar el seu cos a la identitat de gènere autopercebuda”, diu el document.
Garantir els drets individuals i col·lectius és un dels passos per superar el sistema heteropatriarcal, per això el Consens parla també sobre l’enfocament heterosexista present en el projecte de Constitució que es debat al país des del passat 13 d’agost.
La persistència d’un llenguatge sexista i heteronormatiu en el text constitucional ha estat objecte de crítica en les xarxes socials i la iniciativa LGBTIQ se suma als reclams d’un llenguatge inclusiu coherent amb el principi de no discriminació.
El grup d’activistes i especialistes que van donar cos al document representen la diversitat de l’activisme LGBTIQ cubà i la voluntat comuna de lluitar pels seus drets i per una societat més inclusiva.
“Tenint en compte que el Projecte de Constitució de la República no només ha de respondre a les demandes de la ciutadania LGBTIQ, comuniquem la nostra disposició per dialogar amb altres col·lectius i activistes, així com la voluntat d’acompanyar i impulsar aquelles propostes o demandes que contribueixin a fer de Cuba un millor país. Un país construït des de la pluralitat, la inclusió i el respecte a les diferències “, conclouen els que subscriuen el Consens.
