Sessió de cloenda, Beijing+20 Fotos:Amada Santos
Segons la majoria de les organitzacions que han participat en la CSW59 a les Nacions Unides, a NY, en aquesta trobada cal denunciar que els governs que van subscriure els acords de Beijing 1995, no han complert els objectius als quals es van comprometre.
Fins i tot hi ha països on la desigualtat, la llibertat i els drets de les dones han retrocedit.
Durant aquesta trobada, prop de 1000 organitzacions feministes, i de drets humans de les dones de tot el món, han elaborat un manifest, denunciant la manca de transparència en aquest procés.
Els Estats Membres de les Nacions Unides ja van adoptar una Declaració Política el dia 9 de març, en aquest 20è aniversari de la Quarta Conferència Mundial sobre la Dona, però ho feren a porta tancada, sense comptar amb les organitzacions i ONG de Dones, fins i tot excloent-les.
Aquestes organitzacions afirmen que la Declaració Política adoptada el dia 9 de Març, és un document fràgil, on no s’aprecia un compromís per assegurar una agenda progressista i transformadora, necessària per aconseguir la igualtat de gènere. Poc té a veure, aquesta declaració, amb la participació que hi hagué de la societat civil i organitzacions de dones en l’elaboració de la Declaració de 1995, que va ser progressista i determinant.
Des de l’Estat Espanyol, va ser presentada una declaració consensuada, pels Drets de les Dones i l’Agenda Global de Desenvolupament, signada per més de 100 organitzacions de l’Estat Espanyol, gestionada per la Plataforma Espanyola Beijing + 20 Societat Civil, d’ONG feministes i de Drets Humans.
Els comentaris als passadissos, han estat durs vers l’organització de la trobada. Des de la manca de traducció en infinitat de ponències i debats, fet que a moltes a assistents els hi va ser difícil seguir bona part dels continguts, a l’autoritat que se’ls va donar als homes, en algunes conferències i taules rodones.
Tampoc estava contemplada cap tipus de cobertura mèdica en el cas de contratemps de salut durant la trobada.
Grup escolar de visita a NU
En general, moltes participants manifestaven que davant el gran esforç econòmic, que moltes van haver de fer per participar a Beijing + 20, l’ONU no va estar a l’altura i que si aquesta és el tipus d’organització que ha d’ajudar a canviar el món per a les dones, és clar que serà més enllà del 2080.
Dins del manifest de denúncia presentat per organitzacions de dones, feministes i altres de la societat civil d’Amèrica Llatina i el Carib s’inclou: “Cal garantir processos democràtics i transparents de discussió i construcció de consensos, on les organitzacions de dones feministes i d’altres grups de la societat civil, al costat dels governs i les agències de Nacions Unides, participem sense exclusions de cap tipus. El dret a l’accés a la informació i a la comunicació és clau per assegurar la transparència i la participació sense deixar ningú enrere i eliminar totes les possibles exclusions”.
