OPINIÓ
Una bona amiga, de les millors, comentava amoïnada que el principal client de l’empresa on treballa no fa front als pagaments. El principal client és el govern. L’endarreriment és tan important que l’empresa ja ha anunciant un expedient de regulació d’ocupació. No sé si la meva amiga serà finalment acomiadada però en tot cas afectarà a varies persones.
Acabarem l’any amb 300.000 persones sense cap prestació social, un atur que pot estar molt a prop del 25% de la població activa i amb un atur juvenil del 40%.
Empreses tancant o reduint plantilla, comerços que no superen la crisi, i una població cada dia més desigual, i on la classe mitjana va desapareixent sistemàticament. Una classe mitjana que en realitat no era real ni tenia una base sostenible.
Les entitats que formen part de la Federació Catalana d’ONGD són molt conscients de la situació que viu el país, i és per això que cal mirar-se el seu últim comunicat de premsa amb molta atenció, ja que la Federació és l’altaveu de moltes entitats i de moltes persones que coneixen i viuen la crisi de manera perpetua. La Federació Catalana d’ONGD denuncia un impagament de 10 milions d’euros per part del govern de la Generalitat. Un deute que correspon a compromisos del govern d’altres anys i que està ofegant les organitzacions de cooperació al desenvolupament.
Organitzacions endeutades que esperaven cobrir els seus préstecs amb aquests diners ja pressupostats i compromesos per l’Agència Catalana de Cooperació.
La cooperació al desenvolupament és una política d’interès públic, on calen pressupostos governamentals que es facin responsables de la pobresa al món. Les causes de la pobresa en el països empobrits també han estat originades pels països rics, no exclusivament però sí de manera continuada i repetida. Per tant, calia i cal demostrar que creiem en la corresponsabilitat de la pobresa.
La situació de vulnerabilitat de les organitzacions de cooperació, de pau i de drets humans és molt preocupant, tot allò que s’ha construint amb esforç i professionalitat de molta gent està en perill. Els projectes inacabats, una ajuda que no arribarà, o anar enrere en les polítiques d’igualtat afectarà a les bases de la cooperació. Afectarà l’eficàcia de l’ajuda i per tant a la lluita contra les causes estructurals de la pobresa. Havíem avançat, i en especial, havíem avançat en les polítiques de gènere, en la seva transversalització i en l’apoderament de les dones. Sabem que si no arriben aquests diners, aquestes polítiques desapareixeran i de nou la desigualtat entre homes i dones creixerà.
El govern de la Generalitat, i en concret l’Agència Catalana de Cooperació no pot deixar de banda la cooperació internacional, i si bé, les organitzacions han de fer també autocrítica de la seva gestió i evitar en un futur pròxim l’excessiva dependència de fons públics, cal ara, no abandonar l’ajuda als països del Sud.
Hi han pocs diners, però caldrà afegir a les prioritats del govern, la cooperació internacional. I les organitzacions, depurades les responsabilitats com en altres espais que es gestiona diners i capital humà, poden sumar-se a una reivindicació comuna: pacte fiscal i hisenda pròpia. Un cop més, les organitzacions poden defensar els drets de Catalunya, perquè ens convé gestionar la nostra economia, perquè el país te un dèficit de 7.000 milions de euros i és insostenible. Perquè ara toca demanar, com a país, una nova relació econòmica amb l’estat espanyol. I també les ONGD poden sumar-se a aquesta reivindicació.
