OPINIÓ
Així és, acaba de començar un any nou. Encara gairebé sense estrenar, però ple d’esperances perquè canvien algunes coses.
Esperances que no s’han de confondre amb falses expectatives. Sé, millor dit les feministes sabem que l’any nou, per si sol no canviarà res. Però almenys ens queda aquesta esperança, de vegades fugaç, que els que ens governen prenguen per fi consciència de la dimensió real que el patriarcat està fent amb la vida de les dones i les nenes.
Exemples els tenim a grapats per mostrar-los el camí dels canvis. Un altre assumpte ben diferent és que ens vulguen fer cas. Però això ja són figues d’un altre paner, com molt bé diu la dita.
Però per si això serveix de carta als Reis Mags (o Reines Magues que mai se sap) valguen uns quants d’aquests exemples per intentar un 2017 més igualitari i més equitatiu.
En l’àmbit educatiu fora bo derogar la LOMCE i tornar a introduir l’assignatura d’educació per a la ciutadania per proposar a l’alumnat temes relacionats precisament amb això, amb la ciutadania. I d’ aquesta manera promoure pensaments menys acrítics amb la societat en què viuen, millor dit vivim. I ensenyar-los a pensar i a qüestionar els seus entorns. Que aprenguen a fer crítiques constructives perquè puguen proposar solucions als problemes que detecten. I, al mateix temps, que manegen eines que els ajuden a desemmascarar la falsa igualtat entre dones i homes que pretenen “vendre’ns” des d’algunes oligarquies partidistes o des d’alguns mitjans de comunicació generalistes. I, també, que aprenguen a detectar la violència en qualsevol de les seves modalitats i a neutralitzar-la. Sobretot la violència masclista. I que al detectar-la no només la rebutgen i condemnen, sinó que també aprenguen a eradicar-la. I sí ja sé que potser siga un pensament utòpic, però les utopies d’ahir són les realitats d’ hui.
En l’àmbit sanitari estaria bé un major grau d’implicació investigadora sobre els cossos i vides de les dones per poder encertar i tractar amb efectivitat les malalties de les dones amb les seves peculiaritats específiques en qualsevol etapa de la vida, perquè ja sabem que els efectes dels medicaments no actuen igual en organismes masculins que en femenins i per això reclamem que, sent més de la meitat de la població mundial, es tinguin en compte les nostres necessitats fisiològiques a l’hora de ser tractades amb medicaments sintètics.
En aquest any entrant estaria molt rebé que els nostres mascles alfa governants es ficaren les piles i, deixant-se assessorar per col·lectius feministes, s’iniciaran els tràmits per posar en marxa un gran Pacte d’Estat contra les violència masclistes que cada any assassinen a massa dones i fins i tot criatures . Perquè fins i tot una sola dona assassinada és massa. Perquè ens mereixem una vida digna i sense violències de cap tipus. Igual que les nostres criatures. Perquè les nostres vides de dones són igual d’importants que les seves.
En l’àmbit de l’ocupació seria molt convenient posar en pràctica allò de “remoure obstacles” perquè les bretxes salarials, les segregacions horitzontals, verticals així com els sòls enganxosos i els sostres de vidre passaren a millor vida i es fes un veritable esforç per mesurar el que realment aportem les dones treballadores al mercat laboral i realment es valorés.
De la mateixa manera que seria molt interessant valorar i tenir en compte, no només per al PIB, el treball domèstic i de cura que es realitza per tantes dones i que actualment està tan desvalorat, o el que fan les dones de fer feines i la seva situació tan precària i injusta pel que a condicions laborals es refereix. O la desigualtat que impregna a les dones que treballen en els camps i que normalment, a part de treballar en els espais rurals han d’ocupar-se també de les intendències familiars. Les segones i terceres jornades laborals que afrontem les dones treballadores haurien de ser tingudes en compte a l’hora de cotitzacions, per exemple.
El 2017 també hauria de ser l’any d’un gran reforma electoral i fins i tot constitucional que ens acostés a una democràcia més paritària, perquè no podem oblidar que sense les dones, no hi ha democràcia real, per molt que s’entesten alguns machirulos que ens governen. I les nostres institucions segueixen sent patriarcals. I a les dones aquesta situació ens pesa com una llosa. I per això cal canviar-la per incloure’ns en una situació d’equitat real. No es pot afirmar que vivim en una democràcia quan en realitat el que tenim és una representació esbiaixada del que realment és la societat actual en què les dones som més de la meitat de la població però no apleguem a estar a les institucions de manera equitativa.
En aquests dies de celebracions festives correm el risc d’oblidar-nos de les dones “invisibles”. Aquelles que en rares ocasions apareixen en els titulars dels mitjans si no ho és en els apartats de successos. I em refereisc a les dones prostituïdes o a les dones privades de llibertat. Elles existeixen i tenen drets, però en massa ocasions se’ns obliden.
No podem perdre de vista que la majoria de les dones prostituïdes són dones maltractades, dones a qui se’ls usurpa no solament la seva voluntat o els seus passaports, també intenten robar-los la dignitat humana a fi de beneficis de gent sense escrúpols que les utilitzen com a matèria primera d’un negoci fastigós al servei dels desitjos d’un patriarcat miserable.
Tampoc sobraria en absolut que s’avancés cap a la presa de mesures legals perquè, igual que es poden prohibir associacions que inciten a l’odi i al racisme, es començara a plantejar estes mateixes mesures per a aquelles associacions religioses que prediquen l’odi cap a les dones i que porten en els seus llibres anomenats “sagrats”, aquest missatge d’odi i misogínia que comporta que els seus discursos estiguin impregnats de desigualtat i d’una exigència continuada de submissió i subsidiarietat cap al patriarcat que ells tan bé representen. I m’és igual que portin faldilles llargues i negres, barbes i gorres o tirabuixons penjant i barrets negres. Tots representen el pitjor del patriarcat.
Com he dit al principi, això pot semblar la carta als Reis Mags o Reines Magues, però són mesures que, amb voluntat política i sense pors electoralistes podrien perfectament ser impulsades. Però és clar, aquí hi ha les pors o, potser millor caldria dir els interessos electoralistes i de tota mena que s’anteposen sempre a la construcció d’una societat més igualitària, justa i equitativa que considere les vides de les dones i les seves necessitats igual d’importants que les dels homes.
Esperem que aquest nou i acabat d’estrenar any, ens permetra a molta i bona gent, seguir amb el compromís de la denúncia de les injustícies i desigualtats de tot tipus per tal de construir un món més just per als que vénen darrere. Almenys esta és la meva intenció.
Molt feliç 2017 a tota la bona gent que busca fer aquest món més just, equitatiu, igualitari i, per extensió, més habitable.
