El Consell Nacional de les Dones de Catalunya (CNDC), entitat reconeguda com a consultiva per part del Consell Econòmic i Social de les Nacions Unides (NNUU), ha aprovat aquest matí una Declaració per al 60è període de sessions de la Comissió de la Condició Jurídica i Social de la Dona d’aquest organisme, que tindrà lloc del 14 al 24 de març de 2016, on es fa el seguiment de l’evolució de la situació de les dones a Catalunya respecte als objectius marcats en la cimera de Beijing de l’any 1995.
A través del CNDC, les entitats esdevenen interlocutores de les polítiques del Govern de la Generalitat per a qüestions vinculades al Pla del Govern en matèria de polítiques de dones. Atès el seu caràcter consultiu, el CNDC assessora i orienta l’Institut Català de les Dones i li fa propostes i recomanacions. Els Grups de Treball d’aquest organisme realitzen estudis, dictàmens, plans, propostes o recomanacions d’actuació i fan seguiment del Pla de Polítiques de Dones.
Pel que fa a la salut, pilar fonamental de l’apoderament, el text explica que es veu afectada per diversos factors mediambientals i culturals com l’ús de pesticides en zones agrícoles que malmet especialment la salut de les dones, i destaca el biaix que tenen les recerques clíniques i sanitàries en què les dones no són el subjecte d’estudi.
Globalment preocupa la incorporació dels drets sexuals i reproductius en els Objectius del Desenvolupament Sostenible, que han estat desmembrats i sotmesos a un canvi de paradigma vinculant-los a la provisió de serveis i oblidant la transversalització dels drets com a pilar fonamental. I se celebra que a Catalunya el Parlament hagi aprovat, recentment, una declaració que considera aquests drets com a fonamentals i com un dels eixos centrals en el desenvolupament sostenible.
Es demana que totes les polítiques públiques contemplin un enfocament de gènere i abordin els factors estructurals que perpetuen les desigualtats. Aquestes han de basar-se en principis de justícia social que comptin sempre amb la participació activa de les dones, possibilitin els mecanismes d’accés i comunicació efectius que facin visibles les iniciatives d’autogestió i les xarxes de suport entre dones.
El document explica que la crisi econòmica segueix sent una realitat i ressalta l’impacte especialment negatiu en moltes dones. Així com el fet que les dones representen a Catalunya el 46% de la població activa, la seva taxa d’atur està en el 20%, i que la bretxa salarial se situa al voltant del 19%, sent més gran en feines de menys formació i contractes de jornada completa. A partir dels 45 anys les dones catalanes pateixen més la discriminació salarial i aquesta bretxa s’acaba traduint en menys prestacions d’atur i pensions més baixes.
Una altra problemàtica que s’identifica és la dificultat per accedir a llocs de presa de decisions en les empreses i l’impacte que produeix aquest fet sobre el creixement i la capacitat econòmica del país. Es destaca que la integració de la paritat al mercat laboral seria un actiu per resoldre la crisi econòmica i que els principals obstacles per a l’accés a aquests càrrecs a Catalunya tenen a veure amb factors culturals (cultura empresarial masculina, falta d’autoconfiança de les dones, poca coresponsabilitat en la llar) i normatives (horaris de treball, traves a la major conciliació de la vida familiar i laboral, etc.).
Sobre l’emprenedoria, el document constata que encara ara és predominantment masculina. L’any passat, més de 6 de cada 10 persones emprenedores en fase inicial eren homes. No obstant això, l’activitat emprenedora femenina a Catalunya (5,9%) es manté per sobre de la resta d’Espanya (4,3%) i d’Europa (5,0%). La taxa d’activitat emprenedora femenina més alta ha estat la corresponent a dones amb educació superior.
