La presentació del llibre ‘Camí d’anada i tornada’ de Montse Barderi i Emma Vilarasau tingué lloc a La Casa del Llibre, a Barcelona, aquest passat 13 de gener.
Montserrat Barderi, Emma Vilarasau i Eduardo Mendoza.
Glòria Gasch, editora de Columna ens comenta que ‘Camí d’anada i tornada’ és un llibre de ‘primeres vegades’: la primera vegada que una actriu i una escriptora, Montserrat Barderi, s’ajunten, la primera vegada d’una novel·la epistolar d’aquest estil i la primera vegada que Emma Vilarasau entra en el món de la litetratura catalana.
“Vaig publicar aquest llibre perque quan el vaig acabar de llegir, en cinc dies, a casa, al metro, al Trambaix i al despatx; vaig plorar, i això és molt dificil que em passi, plorar o riure amb un llibre. És molt gratificant per un editor trobar textes que et commoguin. En aquesta obra la ficció supera la realitat. De fet, quan vareig tenir que escriure unes linees per la promoció, em va sortir, quasi sense pensar: ‘És un tsunami d’emocions, una muntanya de sentiments'”. L’ editora acabà la seva intervenció instant-nos a llegir: “Llegir no és un entreteniment, llegir dona sentit a les nostres vides, és el que fa que una pugui viure i viure millor”.
Eduardo Mendoza
L’escriptor Eduardo Mendoza, invitat d’honor a la presentació, comentà que va llegir el llibre d’una tirada, “cosa insòlita en mí perque jo llegeixo a poc a poc i… m’adormo. El vaig llegir amb total inocència i ignorància del que es tractava i el resultat va ser extraordinari. És una obra que si és ficció, hauria de ser real, i si és real, hauria de ser ficció. Ha estat un privilegi trobar aquest llibre”.
L’escriptor diu que el millor seria llegir els llibres com si fóssin el primer llibre que es llegeix a la vida, sense presentacions ni crítiques. Aquestes s’haurien de fer un any desprès de la publicació i el mateix recomana per les pel·licules.
Referint-se a les autores diu que “són dues persones que sumen les seves capacitats en lloc de restar; una novel·lista, Montse Barderi, que construeix el relat de l’intercanvi epistolar molt ben estructurat i Emma, que amb el seu sentit del teatre li dona al llibre una veritat diferent que fa que no es pugui deixar: En el teatre la obra ha d’estar continuament interessant, des del moment que comença ha de tenir al públic pendent”.
“És un llibre que té moltes capes i es pot llegir i rellegir perque deixa moltes incògnites. Té tensió emocional i a la vegada una gran serenitat. Les dones extraordinaries de les que ens parla, han existit, només llegint qui són ja et porta a una aventura”.
Mendoza llançà la pregunta: Com va surgir la idea?”.
Emma Vilarasau respongué: “Va començar una tarda en el meu camerino del teatre Victoria, quan la Montse va venir a fer-me una entrevista. Una entrevista molt bonica, amb preguntes de nivell. Hi va haver bon feeling i varem quedar per fer un café. Em va proposar escriure un llibre juntes sobre la meva experiència teatral. No vaig voler dir que no en aquell moment i varem quedar per tres dies desprès. Li vaig dir que no em veia capacitada. Però va quedar la llavor. La intuició i la fe les va tenir la Montse”.
“Aleshores em va dir: ‘doncs una obra de teatre!’. ‘És molt difícil Montse, els diàlegs són complicats, són molts personatges… potser en una obra de teatre epistolar podríem juntar el teu saber de la paraula i el meu saber teatral'”, li vaig contestar.
Montse Barderi
Montse Barderi hi afegí: “Recordo aquesta entrevista. Em varen dir que tenia deu minuts i encara ara, desprès de dos anys, li pregunto coses. Em va fer una explicació sobre el desig i la culpa a la figura de Fedra i vaig veure que tenia al devant a una dona de lletres i la vaig voler convocar d’alguna manera”.
“Escriure una obra de teatre li feia por perque hi han molts personatges, però una peça epistolar era diferent. Em va dir que en cada carta hi havia d’haver acció i reacció, que s’havien de dir coses que interesessin. No hi ha treva amb l’Emma, té un nivell d’exigència molt alt”.
Emma Vilarasau recorda que aleshores els hi va arrivar el llibre ‘El camino cruel’, un dels grands relats de viatge del segle XX de l’escriptora i aventurera Ella Maillart que explica un viatge memorable amb destí a Kabul l’any 1939 fet en companyia de l’escriptora i arqueòloga Annemarie Schwarzenbach. Quan varen llegir la dedicatòria van decidir que les cartes que escrivissin de ficció serien entre aquestes dues extraordinaries dones.
Barderi corrobora que llegir la dedicatòria les va animar a inventar una història entre ambdues dones. “Varem partir d’una primera fase de documentació i la gran part de llibres no estaven traduïts. Els varem llegir en francés. Varem decidir sobre què podríem parlar, varem fer un guió del que tenia que passar a cada carta. A partir d’aquí hem fet una obra a dues veus. Escrivíem juntes, preníem notes i llegíem, repetin i tornant a repetir el que no encaixava. Per fer això es necessita tenir molta confiança amb l’altra”.
“La plena confiança de pensar que jo vaig dient i ja em pararàn. He de dir que hi havia molta cura que les ànimes d’aquestes dues dones hi fossin. Els hi donem les gràcies per haver existit, per haver-nos ensenyat tant. Recordo unes paraules que em va dir la Glòria, la nostra editora: ‘Penso que totes les dones estem entre l’Ella i la Annemarie'”, explicà Vilarasau.
“El resultat d’aquesta col·laboració són cartes que han estat dites i redites per la qual cosa tenen aquesta fluïdesa. Escrivíem i llegíem, si una no ho veia bé, es tornava a dir i redir”, manifesta Barderi.
Emma Vilarasau volgué deixar clar que “hi ha una preocupació de la Montse que sempre planeja sobre totes les cartes: la idea de veure a l’altra i no la projecció que fas de l’altra i que l’altra es senti vista. ‘Et torno la imatge del que tu ets i que tu potser no saps que la tens ara però que tu ets’. Una visió de l’altra que et cura i et fa millor”.
Són cartes inventades de dos personatges que a la vida real varen fer coses extraordinaries perque ho volíen fer. Foren aventureres que varen viure aventures. Dones amb idees clares, amb personalitats molt diferents, complicades i contradictories. Dones fermes, tossudes, coherents i sense manies que varen ser el que varen voler ser.
Com primícia dir que si tot va bé es veurà l’obra als escenaris el 2018, dirigida per Fernando Bernués i l’Ella serà interpretada per Emma Vilarasau.
