30 de gener de 2015
Dia Escolar per a la No violència i la Pau (DENIP)
Tot recordant aquesta data, des de Dones x Dones volem aportar elements per a la reflexió del seu significat.
En primer lloc volem recolzar les iniciatives que es treballen des de les escoles,
especialment aquelles que tenen la coeducació com a projecte d’escola, perquè la
coeducació inclou en els seus continguts i valors l’educació per a la pau.
Creiem que treballar per la pau és important i necessari.
Cal continuar desenvolupant el treball vers una cultura de la Pau. Una cultura de la pau que passa per una reflexió profunda sobre el tema dels conflictes armats i les guerres des del professorat, per poder després treballar de manera rigorosa aquests conceptes amb l’alumnat.
Per això resulta ja inajornable el debat i la reflexió conjunta si volem contribuir a una
veritable formació en valors del nostre alumnat. Tot i la bona voluntat del col·lectiu
docent per celebrar aquest dia, de poc servirà fer-lo omplint l’escola de coloms, amb
activitats diverses lúdiques i pacifistes, si no aconseguim anar a l’arrel dels valors que
determinen la cultura de pau: l’estimació i el respecte propis i vers les demes
persones.
I cal treballar-los en tots els àmbits propers a l’alumnat: des de l’aula als espais
d’esbarjo; des de la llar al barri i al poble… fins a tota la comunitat.
Per què és imprescindible aquests treball?
? Perquè sabem que cap conflicte (es pot) s’ha de resoldre amb la violència. La
violència comporta més violència i la retroalimenta.
? Perquè cap país pot ser lliure si està sotmès a una cultura basada en la defensa
dels conflictes i la seva inevitable resolució a través de les armes.
? Perquè és necessari, més que mai, evidenciar la perillositat de les armes, -les
químiques i nuclears, entre altres-, pel que fa a l’agressió contra la vida de les
persones i al seu impacte en el medi ambient.
Les guerres són una violència reiterada contra la població civil. La violència
reiterada en els conflictes armats recau cada cop més de forma desmesurada en la
població civil indefensa: en els infants i les dones majoritàriament. No són danys
col·laterals, com s’ha justificat sovint tota mena de barbàrie, sinó que forma part de
d’una estratègia planificada pels exèrcits en conflicte per tal d’impossibilitat la
continuïtat de la vida dels adversaris. Dones x Dones, donem suporti animem el treball que es fa des dels diferents àmbits educatius, perquè considerem que és un treball imprescindible per deconstruir la dicotomia: amic/ enemic:– Que rebutgi el discurs de la por.
– Que treballi pel diàleg i la resolució no violenta dels conflictes.
Dones x Dones, feministes-antimilitaristes, diem i cridem:
* FORA LA GUERRA DE LA HISTÒRIA.
* FORA LA GUERRA DELS LLIBRES DE TEXT: prou de assenyalar dins els
currículums educatius els conflictes, les batalles, les invasions, etc., com a fites
importants del desenvolupament humà.
Vindiquem el paper de les dones en la història que han contribuït i estant contribuint a
fer un món més sostenible i habitable, lliure de violencies.
