Per Sara Lovera*. Paraula d’Antigona
La política d’austeritat implementada pel govern d’Andrés Manuel López Obrador deixarà en dubte la missió mexicana enviada per la presidenta Claudia Sheinbaum Pardo a Suïssa.
Mèxic haurà de rendir comptes davant el Comitè d’Expertes de la Convenció sobre l’Eliminació de Totes les Formes de Discriminació contra la Dona (CEDAW), amb motiu del desè informe periòdic sobre els avenços —o retrocessos— en igualtat, discriminació i violència contra les dones.
En els últims set anys, Mèxic ha experimentat una clara reculada en aquesta matèria. Així ho documenten almenys una dotzena d’estudis i investigacions d’organismes civils i acadèmics, que atribueixen aquest deteriorament al desinterès oficial de diversos sexennis, aprofundint les retallades de l’anomenada Quarta Transformació (4T) a programes clau per millorar la vida de les dones. Aquesta tendència es va aguditzar en els darrers nou mesos. Molts dels avenços previs, encara que limitats, van ser eliminats del pressupost, van desaparèixer o van veure desviats els seus objectius originals.
En el seu informe oficial més recent, presentat el setembre del 2024, el mateix govern reconeix la persistència de bretxes històriques i estructurals de desigualtat que afecten nenes i dones. Tot i això, les expertes mexicanes afirmen que aquestes bretxes no només es van mantenir, sinó que es van aprofundir sota l’argument de l’austeritat i una deliberada retirada dels compromisos internacionals. Durant l’administració Lopez Obrador, fins i tot, la Secretaria de Relacions Exteriors va gestionar un període de gràcia per evitar informar la CEDAW, tot i que l’informe és obligatori. Aquest termini conclou aquest 17 de juny.
La política d’austeritat també va colpejar directament el moviment feminista: es va prohibir transferir recursos públics a les seves activitats, tot i que hi ha un marc legal que ho permet i no ha estat derogat.
Des del 1979, la CEDAW ha emès 209 recomanacions a l’Estat mexicà per garantir la igualtat, eradicar la discriminació i la violència de gènere. Només una minoria ha estat complerta parcialment, principalment mitjançant reformes legislatives. El 70% restant segueix pendent.
Els canvis legals i les accions efectives s’han concentrat gairebé exclusivament a la participació política paritària. Això, però, no va impedir l’augment de la violència contra dones a la vida pública. Moltes, a més, exerceixen els seus càrrecs sense una perspectiva de gènere, cosa que perpetua la discriminació. Alhora, van créixer les diferents formes de violència contra les dones: el feminicidi, la desigualtat laboral, les violacions sexuals, la prostitució i la trata de persones. També es van agreujar els problemes de salut pública com els càncers femenins i la mort materna, sobre els quals la CEDAW ha emès una desena de recomanacions urgents. La situació és especialment crítica per a dones indígenes i camperoles: es van tancar cases datenció, va augmentar la pobresa alimentària i es va descuidar leducació sexual i reproductiva. La interrupció legal de l’embaràs, per part seva, ha quedat a mercè de metges i sectors conservadors emparats per l’IMSS.
L’informe altern de les organitzacions civils, que aquesta setmana acompanyen la delegació a Suïssa, assenyala omissions, reculades en la política de gènere i una desarticulació alarmant en les estratègies per eradicar la violència. Denuncien, a més, una emergència en matèria de salut: 49 milions de dones estan avui en situació de vulnerabilitat extrema.
Aquest examen és crucial. La CEDAW, ratificada per 189 països des del 1979, és el full de ruta internacional per al respecte i promoció dels drets humans, polítics, socials, econòmics i culturals de la meitat de la població. I encara que les bretxes no s’han tancat a cap país, ONU Mujeres ha advertit que l’avenç del conservadorisme ha posat en crisi els èxits de les darreres quatre dècades. Els avenços estan avui en perill.
*Periodista. Editora de Gènere a l’OEM i directora del portal informatiu semmexico.mx
