Entrevistem a Anahí Bages, de Woman in Bike al Garraf. És de Vilanova i la Geltrú i lidera un dels grups de dones del projecte, en el que practiquen la bicicleta de muntanya.
És mare de dues criatures. A més de la bicicleta ha estat corredora amateur de mitja marató. És una de les líders de Fem Bike Garraf i aporten el seu esforç per difondre la pràctica de l’esport i, concretament, el ciclisme entre les dones.
Des de quan et dediques al ciclisme?
Per la feina sempre he fet esport amateur, abans corria i treia bons resultats. Vaig començar a fer spining per optimitzar temps i em vaig començar a introduir en la bici de muntanya. La MTB la practico aproximadament des del 2008, però amb moltes pauses aquests anys. Vaig començar amb moltes ganes per entrenar i em sentia preparada físicament, bàsicament per gaudir en el meu temps de lleure. Durant uns anys em vaig introduir en carreres de muntanya, no tenia criatures i ho podia fer. He passat dos embarassos i comptant els anys de cura quan eren petites… tot i que vaig tornar ràpid a l’esport, i més a la bici que no té tant impacte inclús és recomanable. Ha estat sobreesforç amb les criatures però amb ajuda, companyia i el meu marit que sempre ha estat molt de bici, han estat anys fent bons recorreguts, participant en algunes carreres, unint-nos en alguns grups mixtes…
Què és el projecte Woman in bike?
És un projecte que penja de la Federació de ciclisme espanyola. Et pots convertir en una líder delprograma, que sona gros però simplement es tracta de la organització de sortides al nivell que proposis. La federació posa eines al teu abast: un curs de capacitació, formació, informació i visibilitat al territori que vols fer-ho. Hi ha un web de la federació en el qual es publiciten les quedades i es poden fer les inscripcions. És com un projecte que creix en riuada a partir d’aquestes cites als territoris, perquè són obertes a totes les dones. Tu poses lloc i nivell i la gent que s’identifica pot participar. Així el projecte el que busca és implicar dones que puguin guiar, ajudar i animar d’altres dones en el ciclisme, sigui de muntanya o de carretera. És un projecte a tot l’Estat espanyol, aquí a Catalunya hi ha alguns grups segons les zones.
Quina és la vostra activitat?
A Vilanova concretament ens agrupem sota el nom de Fem Bike Garraf en la que ens agrupem unes 8 líders fent quedades, ja sigui de carretera o de muntanya. Tenim un xat amb unes 250 dones i quan pots programes, és una activitat del tot voluntària, planifiques i ofereixes les places que pots assumir , no es tracta de ser grups enormes perquè desvirtua molt la sortida.
El ciclisme, un esport difícil, esforçat, inclús agònic en certa manera a les grans carreres, és de fàcil accés per a les dones?
Crec que actualment s’ha avançat bastant i per les nenes que pujen hi ha molts més medis que fa uns anys. Hi ha materials adequats, poden trobar escoles de ciclisme, hi ha grups en el que et pots introduir i començar des de categories més joves… jo no ho he viscut aixì i companyes meves que van començar als 80 o 90 només trobaven homes, es lligava el ciclisme a masculinitat i costava molt seguir al grup. Crec que s’ha aconsseguit molt, començant ni més ni menys que per Woman in Bike que és una eina molt útil i necessa’ria per les dones que es vulguin introduir al ciclisme.
Els grans esdeveniments ciclistes han anat obrint-se a les categories femenines però de forma menys visible
Exacte, no som gaire visibles, podem participar però sovint cadascú posa el seus mitjans i és difícil aconsseguir patrocini. Potser avança en uns anys perquè cada vegada estem donant més visibilitat, per xarxes socials o com sigui, s’està fent una feina molt bona i som més, però el fet d’haver de costejar-ho tot una mateixa… inclús en el cas de ser professionals, hi ha més patrocinis però també dificultats.
Quines són les grans dificultats, i els reptes, dels ciclisme femení?
Des d’un punt de vista molt personal, en el moment que decideixes ser mare saps que tindràs una dificultat per l’esport i més en ciclisme que has de dedicar temps: posar a punt el material, vestir-te adequadament -culotte, guants, ulleres, maillot…- i en acabar has de deixar la bici una mica a punt, és a dir posa un mínim de dues hores que has d’estar activa sobre la bici. En carretera potser optimitzes però muntanya és encara més complicat per què has d’apropar-te i més temps a dedicar pel tipus de terreny. Has d’establir prioritats, poder fer més curt l’entrenament i decidir com seguir amb les teves tasques i exercint de mare, tot i que també és un moment per a una mateixa. La clau és l’organització i els objectius, en aquest sentit WIB m’ha ajudat molt. Les dones també ens posem trabes nosaltres mateixes i hem de trobar el nostre espai. Destacaria com a importants tres coses, en primer lloc, la confiança en una mateixa, saber que ho podem fer i tenir clar el nostre objectiu. En segon lloc, fer xarxa i animar les altres dones a fer el que les fa felices i l’esport ajuda i, finalment trobar el nostre espai i donar valor, sovint no es té en compte, vivim en un dia a dia estressant que no ens ho deixa gaudir. Sigui en bici o en el que volguem però a mi la bici m’ha ajudat molt en aquest sentit.
