OPINIÓ
L’estiu ha estat terrible per a les dones. Les notícies sobre fets excretables no han deixat de succeir-se i els personatges “peculiars” i neomasclistes, fins i tot directament masclistes s’han retratat constantment.
L’arxiu del cas de violació a la fira de Màlaga ha posat sobre la taula totes les mancances que segueixen existint a nivell policial i judicial sobre formació i sensibilització en matèria d’agressions sexuals. Però les conseqüències directes i immediates d’aquest arxiu són terribles en tots els sentits, ja que a una dona jove se li ha destrossat la vida en el sentit més ampli de l’expressió ja que com diu l’ex delegat del Govern per a la Violència de Gènere, Miguel Lorente Acosta “Ni tan sols hi ha hagut temps material per analitzar les proves trobades” i malgrat això, s’ha arxivat el cas.
Aquest cas ha desfermat llengües i han aparegut les “gestes” de torn. El bocamoll de l’Alcalde de Valladolid s’emporta la palma amb els seus comentaris sexistes, masclistes, misògins i idiotes que denoten la seua absoluta falta de creença en la igualtat real entre dones i homes. Si de veritat tingués dignitat política, aquest senyor s’hagués apartat de la vida pública en el següent segon de deixar anar el seu provocador comentari masclista. Però estem a Espanya i ni el seu partit, el de la gavina carronyera, ni ningú del Govern li ha demanat que se’n vagi. Un exemple a seguir per tot el reguitzell de masclistes i neomasclistes tant de dretes com de centre o esquerres governant les institucions.
I mentre a les dones ens segueixen assassinant. Sí, ens assassinen per ser dones. I el terrorisme masclista s’ha emportat la terrible xifra de més de setanta dones. Per descomptat aquesta xifra queda gairebé a la meitat si anem a les xifres oficials del Ministeri ja que com sabem allà no computen les morts de dones que han mort a l’hospital al cap d’un temps després de l’intent d’assassinat. Terrible. Horrorós. I el Govern en silenci.
I aquest silenci només s’ha trencat per una reunió d’Ana Mato, ministra de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat d’Espanya i la presidenta de l’Observatori de Violència de Gènere del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), Ángeles Carmona el passat dia tres de setembre. Reunió en la qual de nou es parla de temes ja continguts en la Llei Orgànica de Mesures de Protecció Integral contra la Violència de Gènere, però que amb les retallades d’aquest desgovern, semblen oblidades.
Sobre els principals aspectes què, segons la nota de premsa, es va fer èmfasi, tots ells estan continguts en la llei abans esmentada. És que se’ls ha oblidat que tenim una legislació que va ser pionera en el seu moment per combatre aquest tipus d’assassinats. Se’ls ha oblidat que el problema de partida és que el partit que ens desgoverna, si aquest de la gavina carronyera, no es va creure mai aquesta llei i per això la van recórrer davant el Tribunal Constitucional que no els va donar la raó i per això la buiden de contingut en deixar sense recursos econòmics i de tot tipus, encara que sigui a costa de la vida de més de setanta dones en el que portem d’any. Se’ns oblida que aquest mateix partit ha portat davant el Tribunal Constitucional tota la legislació que pretén acabar amb les desigualtats entre dones i homes, sigui del tipus que sigui. Pel que sembla a massa gent se li oblida que aquesta gentussa del PP pretén retornar a les dones a etapes ja superades amb les seves retallades i reformes òbvies o camuflades.
Per això és necessària un avís feminista continuada i en tots els fronts possibles.
Perquè l’espai simbòlic que estan intentant crear és el d’una societat on les dones som “coses”, sense vida pròpia, sense drets. Perquè el neomasclisme emergent és més perillós que el masclisme conegut. Perquè sense qüestionar obertament la igualtat entre dones i homes, així com els espais conquistats en matèria de drets civils, sí qüestiona els mecanismes que ho fan possible. I, per descomptat segueix dubtant i escampant aquest dubte sobre la veracitat de les veus de les dones en tot el que fa referència a igualtats reals en tots els àmbits de la vida, com el que ha passat a Màlaga.
Aquest espai simbòlic ha de ser reconstruït per a la igualtat real. I es necessiten totes les forces i de totes les veus per fer-ho. Per això mateix malgrat que hàgim estat de vacances, hem estat en alerta, perquè ells i elles, la gentussa que defensa la desigualtat, els assassins masclistes, els que amb llargues capes vermelles de més de cinc metres pretenen amagar les seves faldilles llargues i negres i que pretenen imposar els seus mandats arcaics, que tenen massa pressa per arxivar casos, tota aquesta gent no ha estat de vacances i han actuat. I el terrorisme masclista ens ha ensenyat la seva pitjor cara.
I ho ha fet en forma d’assassinats de massa dones, encara que només hagués estat un. Ho ha fet en forma de verborrea incontrolada, d’intent de silenciar veus discrepants. Ho ha fet dictant sentències i no només com la de Màlaga o, és que la del jutge de Gijón que obliga a una dona maltractada a pagar-li els viatges al seu ex-marit perquè vegi el seu fill no és terrorisme masclista? I segueixo. És que el fet de tenir a punt una proposta de llei que impedeix a les dones triar sobre el seu propi cos i la seva pròpia maternitat no és terrorisme masclista en la mesura que esbiaixa les nostres llibertats com a éssers humans lliures? És que les morts de les dones que interrompin els seus embarassos il·legalment i en condicions precàries no serà terrorisme masclista? I així un llarg etcètera.
Ells i elles segueixen aquí intentant imposar els seus criteris malgrat que ho disfressin de necessitat de grans pactes. Només són paraules i ho sabem i per això cada vegada més gent no els creiem res. S’imposen amb el seu corró. I els de faldilles llargues i negres i molta gent amb frufrús els aplaudeixen les mesures que prenen per frenar el camí sense retorn de les llibertats que les dones exigim i poc a poc vam conquistar.
Ens volen submises. Subjectes a l’home. Obedients. Subsidiàries. Sense veu ni criteri per triar quina vida volem viure. Ens volen silencioses.
I algunes hem sortit cridaneres, replicaires, rondinaires, amb criteri i veu pròpia i sabent, almenys, quina vida NO volen viure. I per descomptat independents, autònomes i sense subjecció a una altra veu que no sigui la pròpia o la compartida voluntàriament. I a més els qüestionem obertament. I estem en alerta permanent perquè els espais de llibertat personal i col·lectiva de molta gent no desapareguin a les seves mans brutes i plenes d’imposicions i retallades a la població més vulnerable mentre elles i ells segueixen vivint còmodament i lliurement a cop de targeta de crèdit.
Els nostres drets no es toquen i per això la gent feminista, la gent que pensem que un altre model social i econòmic és possible, estem en permanent alerta.
Perquè quan toquen a una, ens toquen a totes i cada dia a més tots.
Perquè no oblidem el sofriment de les nostres amigues i germanes que pateixen al costat de casa o l’altre costat del món.
Perquè el masclisme mata a tot arreu i de moltes maneres.
Perquè les nostres vides de dones tenen el mateix valor que la d’ells i se’ls ha de recordar cada segon.
Perquè l’espai simbòlic hetero-impost no ens agrada.
I senzillament perquè no ens creiem les milongues que ens expliquen cada dia.
Per tot això i molts temes més, hem de mantenir l’alerta feminista de manera permanent perquè no s’expandeixi el terrorisme masclista que intenten imposar-nos de moltes maneres i cada dia. Però sobretot perquè el masclisme desaparegui i deixi a assassinar a les dones.
