La violència contra les dones es reconeix més a Cuba, on es guanya consciència i visibilitat d’aquest problema social, però encara les accions no arriben i inclouen a les dones que la pateixen.
“Arribar i incloure a les dones maltractades no és tasca senzilla, però resulta clau si volem atendre adequadament aquest problema social”, ha assenyalat la professora Clotilde Proveyer Cervantes, en intervenir el 25 de novembre, Dia Internacional contra la Violència cap a les Dones, en un panell a l’Havana.
La investigadora, reconeguda durant la jornada amb el Premi Uneix-te al compromís amb la igualtat i la No violència de gènere que lliura el Sistema de Nacions Unides a Cuba, va dir que cal dissenyar i implementar estratègies preventives i d’atenció a les víctimes a les instàncies polítiques, legislatives, judicials i educacionals, els efectes positius es podran visualitzar a mitjà i llarg termini.
En intervenir en un panell convocat pel programa a Cuba de la Facultat Llatinoamericana de Ciències Socials (Flacso), en el seu espai “El balcó llatinoamericà”, la investigadora va fer referència a estudis del seu equip de treball en el Departament de Sociologia de la Facultat de Filosofia i Història de la Universitat de l’Havana.
Entre els buits actuals en l’atenció a les dones que quotidianament viuen la tragèdia de la violència de gènere, va assenyalar el desconeixement que té la majoria sobre les institucions que “poden i estan en el deure de recolzar-les o ajudar-les a fer front a tan menyspreables actes “.
També va referir la falta de suport i la sensació d’abandonament i soledat que experimenten gairebé totes les entrevistades.
“Per a elles és clar que estan en una situació d’aïllament real o autoasignado que els impedeix compartir tan sols amb els seus afins el viacrucis que travessen”, ha sostingut.
Entre les raons per les quals no demanen ajuda, Proveyer va esmentar vergonya, por, perquè confien moltes vegades en el canvi del maltractador o per evitar-los problemes a tercers que puguin implicar-se.
“Però en tots els casos confirmen que senten molta necessitat d’ajuda i suport”, ha precisat.
En referir-se als actuals desafiaments, la professora universitària va enumerar la manca de protocols especialitzats i mecanismes vinculants per a les institucions encarregades d’atendre el problema, així com la manca de coneixements i eines entre els que tenen aquest encàrrec social.
A més, es necessiten estudis de prevalença; la visualització del problema a les lleis, per facilitar l’actuació en el marc de la legalitat contra la impunitat dels maltractadors, i serveis especialitzats que ofereixin atenció integral a les víctimes.
El de la violència contra les dones és un problema seriós en el món i també a Amèrica Llatina i el Carib, la regió on més es mata a les dones, ha indicat per part seva la peruana Gladys Acosta, experta del Comitè per a l’Eliminació de la discriminació contra la Dona de Nacions Unides (CEDAW).
“No estem en guerra, però sí moren més dones pel sol fet de ser-ho”, ha insistit. “És més probable la violència en la vida de les dones que el càncer, els accidents de trànsit, una guerra o un malària”.
Tot i que alguns estudis mostren dades en què Cuba obté xifres més baixes que a la regió, en matèria de la vida de les dones i la violència contra elles i les nenes no ha d’importar el percentatge, ha assenyalat Ana Lucía D’Emilio, representant de Unicef a Cuba.
“No importa quantes són o pensar que el problema no és tan greu per a un país determinat. L’important és que amb un enfocament de drets humans entenguem que una sola vida que estigui en risc és suficient per actuar”, ha recalcat.
Durant la jornada, Myrta Kaulard, coordinadora resident del Sistema de Nacions Unides (SNU) a Cuba, va donar a conèixer el missatge del secretari general amb motiu del Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència contra la Muer, en el qual exhorta a ajuntar forces per posar fi a aquest crim, promoure la plena igualtat de gènere i crear un món en el qual les dones i les nenes gaudeixin de la seguretat que mereixen.
Igualment va ser reconegut amb el premi Uneix-te al compromís amb la igualtat i la No violència de gènere que lliura el Sistema de Nacions Unides a Cuba, l’historiador Julio César González Pagés, fundador i actual assessor de la Xarxa Iberoamericana i Africana de Masculinitats.