El 2001 a Marcelina Meneses i al seu fill els van insultar amb frases racistes i xenòfobes i els van llançar d’un tren. Després de 12 anys del fet, es va sancionar la Llei 4409 de la Legislatura Porteña que declara el 10 de gener el “Dia de les Dones Migrants” en l’àmbit de la Ciutat Autònoma de Buenos Aires.
L’Institut Argentí per a la Igualtat, Diversitat i Integració (IARPIDI) – que és una Associació Civil fundada l’octubre de 2007 com una resposta a la violació sistemàtica i permanent dels drets humans dels sol·licitants de refugi, refugiats, immigrants africans / es i afro descendents a la República Argentina – informa d’aquesta declaratòria fonamentada en el tràgic dia que la boliviana Marcelina Meneses de 30 anys i el seu fill Alejandro Josua Torres de 20 mesos van morir.
El 10 de gener del 2001, a les 9.05 del matí, Marcelina Meneses amb la seva wawa (bebè) carregada a l’esquena, va pujar al tren per anar a l’Hospital Fiorito de la ciutat d’Avellaneda, al sud de la Província de Buenos Aires. Portava diverses bosses i quan es va posar a la fila per baixar del tren sense voler va fregar un altre passatger amb una bossa, de manera que aquest li va dir: “Boliviana de merda, no mires quan camines?”.
El fet va ser relatat per Julio César Giménez, l’únic que es va animar a declarar com a testimoni del que va passar després que la família de Meneses busqués saber què havia passat en l’ex Ferrocarril Roca, en arribar a l’estació d’Avellaneda. La companyia ferroviària havia dit que el tren va fregar a la dona i el seu fill quan ells anaven caminant al costat de la via.
Després de 12 anys de tenacitat per reclamar justícia, s’ha declarat aquest 10 de gener Dia de les Dones Immigrants, encara que no s’informa de si s’ha sancionat als responsables del fet.
D’acord a IARPIDI, la fonamentació de la llei assenyala que “Argentina és un país que, des del punt de vista de política migratòria, ha produït un avanç substantiu pel que fa a considerar la migració com un” dret essencial i inalienable de la persona “, en la mesura que la normativa vigent es va construir essencialment des d’una perspectiva de drets i en total consonància amb els instruments internacionals adoptats pel nostre país”.
“No obstant les dones migrades i refugiades experimenten, en bona mesura, dificultats per accedir als sistemes de protecció dels drets humans. En molts casos, es pot observar el tracte arbitrari que reben per part de diferents autoritats públiques o privades i part de la societat, discriminació, xenofòbia, dificultats en l’accés a serveis bàsics com salut, educació o habitatge, entre d’altres”.
Segons la declaració de Giménez, ell va intervenir en defensa de Marcelina Meneses dient: “Che, tinguin més cura, és una senyora amb un nadó”, i un altre passatger li va respondre: “Què ‘defendés vós’, si aquests bolivians són els que ens vénen a treure treball. Igual que els paraguaians i els peruans” i els insults racistes i xenòfobs varen continuar.
Un encarregat de seguretat no va voler intervenir i llavors el tren arribava a l’estació i s’havia format una fila per baixar, llavors Giménez va escoltar: “Ui, Daniel, la puta que et va parir, empènye-la!”.
