#7N, #YoVoy, #CuestiondeEstado, #MachismoMata
Encara que la introducció d’aquest article pugui semblar un galimaties, no ho és en absolut. És coherent amb el que vaig a expressar. A l’Estat Espanyol i en el que portem d’any s’han produït 71 feminicidis i assassinats i encara no hem acabat setembre. I només silenci per part dels que governen les nostres destinacions des de l’àmbit de l’Estat.
Ja ho he dit en moltes ocasions: Estic convençuda que per a aquesta gent nècia i encara que no puguin permetre dir-ho en públic, les vides de les dones són, simplement, vides de segona categoria. I així actuen davant aquesta sagnia d’assassinats que s’han produït i que, malauradament, s’han de seguir produint.
No està en la seva agenda política la protecció de les dones com a potencials víctimes d’aquest tipus de terrorisme que ja ha assassinat molt més que ETA o altres grups terroristes. Però no passa res. Mai passa res quan de la vida de les dones es tracta.
I no passa res perquè s’ha naturalitzat tant les violències que s’exerceixen contra les dones en tots els àmbits, que és com si aquest estat de coses fos normal, natural.
Les estructures de poder polític, social, econòmic, etc. generen desigualtats entre dones i homes (encara avui) que són importants i en tots els sectors. I, per tant aquestes desigualtats (accés al mercat laboral, a promocions laborals, a estar a la vida política sense ser utilitzades i recanviables, accés a l’educació lliure de sexismes, al dret a una salut integral i específica, etc.) generen en si mateixes una tipologia de violència molt més silenciosa però, alhora, molt més perversa. És la violència estructural. Una violència silenciosa i naturalitzada que va impregnant els codis de transmissió de pensaments i valors en què ens socialitzem fins al punt que els micromasclismes poden arribar a ser considerats com a més o menys “normals” i per tant acceptables.
La violència estructural s’amaga en tots els àmbits de la nostra vida. Hi és, menyspreant les vides de dones i nenes a l’haver-les col·locat com subsidiàries a les dels homes que són els que majoritàriament segueixen ostentant els poders i exercint com aus de rapinya quan alguna de nosaltres vam arribar, ens vam plantar i afirmem que som aquí per quedar-nos. Per això i a través d’un ferri sistema dissenyat pel patriarcat, busquen desunir-nos per impedir que ens reconeguem com a iguals i ens unim per aturar, entre altres temes, aquesta sagnia de vides de dones amb la qual pretenen fer-nos desistir dels nostres intents per millorar les nostres condicions de vida i per atrevir-nos a exigir una vida digna i sense violències.
Però, malgrat les complicacions, en aquesta ocasió com en altres anteriors, amb les nostres predecessores, s’han equivocat. Les organitzacions feministes i dones en particular estem exigint mesures concretes per eradicar aquest tipus de terrorisme que ens assassina per ser dones. Ho portem fent molts anys i com a conseqüència d’això fa onze anys es va aprovar la Llei Orgànica 1/2004 sobre protecció integral contra la violència de gènere. I es va aprovar per unanimitat.
Però davant la inacció d’aquest desgovern a qui l’únic que li interessa de les dones és que seguim parint com a deure i no com a voluntat com han demostrat recentment amb la modificació de la llei de l’avortament deixant a les dones joves de 16 i 17 anys sense dret a decidir sobre el seu propi cos, les organitzacions feministes i dones i homes que se senten feministes, hem reaccionat i anem a sortir del carrer per exigir alt i clar que es prenguin mesures perquè deixin d’assassinar-nos, per exigir-li a Rajoy i a la resta de líders polítics que les nostres vides de dones no es toquen, que els nostres cossos de dones no s’han de prostituir per lucre de proxenetes i màfies que comercien amb les nostres vides i els nostres cossos. Que cada ASSASSINAT d’una dona o de les seves criatures és un enorme fracàs polític que els hauria de remoure les consciències i impedir-los dormir a les nits. Que amb cada ASSASSINAT arrabassen la vida d’éssers humans lliures i amb drets que ells i elles no protegeixen.
I per això i per molts motius més EXIGIM que aquest tema sigui una qüestió d’Estat prioritària, perquè no volem ser assassinades, maltractades i prostituïdes per ser dones. Perquè volem viure una vida sense violències de cap tipus. Perquè volem anar desmuntant les mentides del patriarcat i, per tant anar eliminant les violències estructurals que permeten aquest i altres tipus de violències assassines. Perquè sabem qui estan darrere de la perpetuació d’aquestes violències i que necessiten mantenir per als seus propis interessos. Perquè amb cada silenci en cada un dels assassinats de dones i criatures, el grau de complicitat amb els terroristes masclistes augmenta i es fa més imperdonable l’absència de mesures urgents per prevenir i eradicar aquest tipus de terrorisme masclista. Perquè amb cada nova mesura que es pren per retallar recursos destinats a educar, formar i preparar als que vénen darrere en una vida lliure de violències, és un atemptat contra el dret humà essencial: el dret a una vida digna i lliure de tot tipus de violències.
Més de 150 associacions feministes i moltes persones, dones i homes compromesos amb el feminisme i amb una vida lliure de violències hem decidit convocar una gran marxa contra les violències masclistes que serà el proper dia 7 de novembre a Madrid. Hem inundar la capital amb les nostres denúncies i amb les nostres exigències a una vida lliure de violències masclistes de tot tipus. El #7N #YoVoy a #Madrid per exigir que el #TerrorismoMachista sigui una # CuestióndeEstado, perquè #NosQueremosTodas i que no hi hagi #NiUnaMenos.
Hem alçar de forma potent, clara i contundent la nostra veu davant els assassinats de dones i criatures i contra tot tipus de violències masclistes perquè no som ciutadanes de segona. Però sobretot hem de fer-ho perquè TENIM DRET A UNA VIDA DIGNA I SENSE VIOLÈNCIA masclistes.
Jo seré a #Madrid el # 7N perquè no vull que hi hagi #NiUnaMenos i perquè #NosQueremosTodas.
I tú, vindràs a alçar la teva veu i a exigir una vida digna i sense violències masclistes, o seràs còmplice amb el teu silenci?
