Per Lisandra Fariñas. SemLac
L’Institut Internacional de Periodisme José Martí va acollir el 27 de setembre el fòrum “Generació Igualtat”. Foto: SEMlac Cuba
30 anys després de la Conferència Mundial de la Dona a Beijing, els desafiaments per a les cubanes en la ruta cap a una societat amb plena equitat de gènere continuen sent múltiples i complexos.
L’ampliació efectiva de drets no es tradueix per si mateixa en accés real, mentre la crisi econòmica i les limitacions de recursos continuin afectant de manera diferenciada la vida de dones i nenes, i justícia climàtica per a totes les dones i nenes.
Aquesta certesa va ser present en el fòrum “Generació Igualtat”, que va reunir el 27 de setembre a l’Institut Internacional de Periodisme José Martí, de la capital cubana, representants de la societat civil, activistes, professionals de l’acadèmia, representants del parlament, periodistes, agències de Nacions Unides i persones de diverses generacions.
Aquest fòrum és una iniciativa conjunta de la Federació de Dones Cubanes (FMC), l’Assemblea Nacional del Poder Popular de Cuba (parlament unicameral), l’Associació Cubana de les Nacions Unides i les agències del sistema de l’ONU a Cuba. Foto: SEMlac Cuba
L’espai va ser escenari del taller “Beijing+30: 30 acceleradors per a la igualtat. Diàleg intergeneracional”, que va motivar el debat sobre idees i iniciatives que permetin assolir els sis eixos del Programa d’Acció Beijing+30: revolució digital, vida sense pobresa, violència zero, poder de decisió, pau i seguretat i …
Propostes innovadores per accelerar el canvi
Els grups de treball del taller van recollir propostes concretes enfocades a cadascun dels sis pilars del programa. Per impulsar la revolució digital, es va suggerir la creació d’una plataforma integral que centralitzi informació jurídica, ofertes d’ocupació i eines d’autocapacitació per a dones, amb una atenció especial a zones de silenci.
“Es tracta de pensar fora de la caixa; articular actors que es poguessin veure com diferents, però puguin tenir objectius comuns”, va reflexionar la psicòloga Yohanka Valdés Jiménez, especialista de l’organització italiana de Cooperació per al Desenvolupament dels Països Emergents (Cospe), que va facilitar l’espai amb la periodista Dalia Acosta.
El taller Beijing+30: 30 acceleradors per a la igualtat. Diàleg intergeneracional va permetre intercanviar sobre idees i iniciatives que permetin assolir els sis eixos del Programa d’Acció Beijing+30. Foto: SEMlac Cub
Davant la fita d’una vida sense pobresa, es va advocar per xarxes d’ocupació dirigides a mares solteres i adultes grans, la habilitació més gran d’espais de cura infantil en centres laborals i la capacitació en teletreball per a aquests grups.
Acosta va destacar la necessitat de “pensar en les dones cuidadores, que no poden deixar la persona a càrrec seu i necessiten opcions laborals flexibles”.
A nivell de violència zero, les idees es van centrar en la necessitat d’una estratègia de comunicació per difondre els serveis d’atenció a les víctimes de violència, l’actualització de l’Enquesta Nacional de Gènere —que data del 2016— i la capacitació especialitzada per als que operen aquests serveis, ja sigui des dels àmbits jurídics, penals o de salut.
“Es tracta de pensar fora de la caixa, articular actors que es puguin veure com diferents, però tenir objectius comuns”, va reflexionar la psicòloga Yohanka Valdés Jiménez (dreta), que juntament amb la periodista Dalia Acosta va facilitar un dels espais. Foto: SEMlac Cuba
No n’hi ha prou que hi hagi els drets; les persones han de saber com exercir-los i actuar quan es violen, va transcendir al debat.
Yudith Laura Ferreiro, Directora del Centre d’Estudis de la Dona de la Federació de Dones Cubanes (FMC), va destacar la importància d’“una cultura de pau”, i va reflexionar sobre com “preservar aquestes relacions basades en el respecte a nivell comunitari, barrial, laboral”.
La periodista Mileyda Menéndez va advocar per incloure els nens en aquestes narratives: “Si les feministes diem que allò que no es nomena no existeix, doncs hem de nomenar els nostres nens també”.
Als debats sobre justícia climàtica van sorgir propostes com la promoció de llocs de treball verds per a dones i la facilitació de l’accés a la terra. Foto: SEMlac Cuba
La justícia climàtica es va abordar amb propostes de capacitació per al maneig de la contaminació, promoció de llocs de treball verds per a dones i facilitació de l’accés a la terra.
Sobre el poder de decisió ple i igual, es va subratllar la urgència de capacitar amb perspectiva de gènere a tots els nivells, des de delegats locals fins a alts càrrecs, i establir un sistema de monitorització pública de les polítiques.
L’apoderament econòmic de les dones va ser defensat com una gran possibilitat per enfrontar desafiaments com ara la violència o la protecció del medi ambient.
Ana María Mejía, en representació de la comunitat sorda, va exigir una mirada interseccional: “Com buscar aquest espai per a la dona en situació de discapacitat auditiva? Necessitem incentius perquè el sector no estatal també ens contracti”, va dir en referir-se als prejudicis i la discriminació que encara persisteix al voltant d’aquesta comunitat.
Avanços i desafiaments en el punt de mira
La vicepresidenta de la Unió Nacional de Juristes de Cuba, Yamila González Ferrer, va destacar l’enfortiment del marc normatiu a la nació caribenya amb fites com la Constitució del 2019, el Programa Nacional per a l’Avanç de les Dones, el Codi de les Famílies, noves lleis processals i l’Observatori Cubà sobre Igualtat.
Però, va advertir, “els reptes més grans estan en la implementació. Necessitem cultura jurídica, capacitació i recursos perquè les polítiques es tradueixin en transformacions reals a cada territori”, va alertar, alhora que va subratllar l’impacte diferenciat de la crisi econòmica i del bloqueig en la vida quotidiana de les cubanes.
González Ferrer també va identificar la persistència d’estereotips patriarcals com la base de la discriminació i la violència, i va advocar per una mirada interseccional que inclogui dones rurals, adultes grans, del col·lectiu LGBTIQ+ i en situació de discapacitat.
En sintonia amb aquest anomenat, la documentalista Lizette Vila, directora del “Proyecto Palomas”, Casa Productora d’Audiovisuals per a l’Activisme Social i que va formar part de les 40 cubanes que van assistir a la històrica reunió a la capital xinesa, va evocar la cita de Beijing com “un punt d’inflexió que ens va ensenyar que la felicitat” col·lectiu” per canviar les estructures de poder.
Un fòrum de múltiples veus
Teresa Amarelle Boué, secretària general de la FMC, va subratllar que la igualtat de gènere és una condició per al desenvolupament sostenible amb justícia social, un tema que, d’acord amb l’ambaixador de la Xina a Cuba, Hua Xin, serà present amb força de nou a Beijing, a l’octubre que ve.
Una altra de les accions que va completar la jornada va ser la Trobada sobre autocura d’embarassades amb gestants de la llar materna Leonor Pérez de l’Havana Vella. Foto: Unfpa
Francisco Pichón, coordinador resident de l’ONU a Cuba, va reafirmar la importància de continuar treballant per la igualtat, en un món que “gasta sis vegades més a la guerra que a protegir els drets de les dones”.
En un missatge virtual, Bibiana Aido, directora regional d’ONU Dones per a Amèrica Llatina i el Carib, va recalcar que la Declaració de Beijing “segueix sent el compromís més ampli i ambiciós assumit pels estats per assolir la igualtat de gènere”.
Durant el fòrum hi va haver en paral·lel altres espais com la trobada «Beijing+30: Drets, igualtat i empoderament. Teixint xarxes des de la societat civil cubana», una iniciativa que, segons Teresa de Jesús Fernández, coordinadora de la xarxa de dones lesbianes i bisexuals, va destacar la intenció de “crear sinèrgies per aconseguir realment les transformacions en favor de la Cuba inclusiva que necessitem”.
La jornada es va completar amb tallers pràctics com “Dones amb Codi. Impulsa la teva emprenedoria amb IA”, “Cercle de cures. Trobada sobre autocura d’embarassades” i “Zona Taronja: Desconnecta les violències. Taller amb joventut per la no violència”, organitzat per OPS/OMS juntament amb Unicef i on d’iniciatives per a la igualtat”.
