14N
OPINIÓ
Abans de la crisi, les dones ja estavem en una situació de desigualtat respecte als homes, per la qual cosa la crisi no ha fet sinò agreujar més encara aquesta discriminació
Encara que les dones hem anat incorporant-nos progressivament al món del treball remunerat, els homes no ho han fet al del treball domèstic i de cura de les persones, que continua sent un tema majoritàriament assumit per nosaltres. Aquest treball -malgrat ser el suport de la societat- no està reconegut ni remunerat, no se li dona importància i massa sovint és menyspreat. Tanmateix, si es contabilitzés suposaria el 50% del PIB a nivell mundial.
Les dones compaginem com podem el món privat i el públic. I ara tenim molt pitjor les coses. Som ciutadanes i tenim drets, aconseguits després de dos segles de lluita. Però avui estan en perill totes les conquestes, l’anomenat estat de benestar, l’accés a l’educació de qualitat, la sanitat pública. La desigualtat entre dones i homes s’ha agreujat més, mentres continuem sumant més dones assessinades víctimes de la violència masclista.
Amb la crisi de la cura, l’envelliment progressiu de la població, la privatització dels serveis públics, l’augment de càrregues i responsabilitats familiars, la nostra vida està totalment en precari. Però a més, la crisi econòmica i les mesures que s’estan prenent afecten més a les persones que es troben en una situació més vulnerable per patir més atur o treball en precari, menys salaris, falta d’integració social, etc.: jovens, migrants, persones amb diversitats i, és clar!, dones.
Abans de la crisi, les dones ja estavem en una situació de desigualtat respecte als homes, per la qual cosa la crisi no ha fet sinò agreujar més encara aquesta discriminació. Si bé al principi de la crisi l’atur va afectar més a sectors masculinitzats, la realitat actual és que la taxa d’atur, a nivell d’estat en les dones és major. Una mitjana d’un 23,32% front al 22,46% en els homes. Les dones representen un 96% de la població “inactiva”, és a dir, no incorporada al món del treball remunerat. El motiu? S’encarreguen de la cura de les persones: criatures i dependents.
Pel que fa a Catalunya va augmentant el nombre de dones en l’atur apropant-se cada cop més al dels homes, i la previsió -segons la Fundació Maria Aurèlia Capmany- és que l’atur a partir d’ara serà més femení. L’atur ha crescut, aquest mes d’octubre, a Catalunya en 8.158 homes (+2,5%) i en 5.691 dones (+1,8%) situant la xifra total d’homes aturats en 332.779 i de dones en 313.527.
A més els salaris de les dones són més baixos que els dels homes, la qual cosa incideix en les prestacions per atur i en les futures pensions de jubilació. Al País Valencià, les dones cobren fins un 33% menys que els homes. Respecte a les pensions, aquesta diferència arriba a ser d’un 28%. Aquestes diferencies salarials es deuen a moltes coses, derivades de la cultura i els estereotips socials que continuen fent responsables dels treballs de cura a les dones. Això fa que tinguen més dificultats que els homes d’accedir a llocs de treball millor remunerats o de més responsabilitat, de promocionar, etc. Un altre factor que incideix en aquesta discriminació salarial és el que es conec com sectors feminitzats (educació, serveis socials o sanitat) on els salaris són més baixos i que precisament són els que més retallades han patit.
Malgrat que als últims mesos estem vegent que una major preparació acadèmica ofereix més posibilitats a l’hora de trobar treball, no és així en el cas de les dones. Per exemple, un 30% de les aturades tenen titulació universitària. A més, la precarietat en els contractes també afecta més a les dones. Els contractes a temps parcial en les dones són tres vegades més que en els homes. I trenta vegada més si el motiu és la cura de les persones.
Si les mesures dels governs no han fet sinò premiar a qui més te i castigar a les persones més desfavorides, les dones pateixen més encara els efectes d’aquestes mesures. I la reforma laboral és una prova evident perquè legalitza la precarietat, la desigualtat i l’explotació de les dones. De totes arreu de l’Estat espanyol: dels 8 milions d’ocupades i dels 2.5 d’aturades. Totes, treballadores.
La reforma laboral deixa en.mans de l’empleador totes les qüestions relatives a condicions de treball, jornada i horari, localització o salari. Per tant, si les dones estan en situació d’inferioritat en el mercat laboral, patiran de forma especial unes mesures que retallen drets socials i laborals, derivades de les polítiques neoliberals adoptades pels governs, com ara la reforma laboral. Vegem alguns exemples:
– Facilita la mobilitat funcional, és a dir, l’empresa pot asignar funcions inferiors a la categoria profesional, modifica el sistema de rendiment i elimina les categories. Aquesta última mesura fa més complicat detectar la discriminació vertical, el que deiem abans: col·lectius feminitzats que són els pitjors remunerats. També la geogràfica i la modificació de la jornada de treball. Si hem vist que els treballs de cura continuen sent cosa de dones, aquestes ho tindran molt complicat amb aquestes mesures per a poder conciliar el treball remunerat o extern amb el domèstic i de cura.
– Possibilita la modificació del salari, si les dones pateixen més precarietat laboral pel mateix treball que els homes, amb aquesta mesura encara estaran més exposades a l’arbitrarietat de l’empresa i aguantar les condicions laborals que aquesta les impose. Igual o més treball per menys salari, agreujant la bretxa salarial entre dones i homes.
– Prioritza el conveni de l’empresa enfront del de sector. Això vol dir que a l’acabar la vigència d’un conveni haurà un termini de 2 anys per a l’empresari per què fixe amb els sindicats la renovació, aplicant el conveni col·lectiu de l’àmbit superior o l’Estatuto de los Trabajadores si no s’arriba a un acord entre les dues parts. Els plans d’igualtat, eina per a detectar i treballar discriminacions, no es portaran a terme o seran paper mullat. Tampoc els protocols d’assetjament sexual, per raó de sexe, orientació o identitat gènere. Una forma de garantir els plans d’igualtat en les empreses són els convenis col·lectius, més efectius en mesures de no discriminació quant més s’ajusten a les realitats de cada empresa.
– Respecte a la maternitat, es suprimeixen els incentius mensuals de 100€ per a les empreses que contracten dones que s’incorporen al mercat laboral després del permís de maternitat i –a més- desapareix la garantia de reserva del lloc de treball en excedencies per cura de criatures. La maternitat, doncs, està penalitzada: ni els empresaris contractaran mares, ni les dones podran trobar feina després de ser-lo.
– Una mesura que se suposa va en benefici de les dones, és la del blindatge del lloc de treball de les dones que s’acullen a les mesures de conciliació fins a 8 anys. Però en realitat se’ls posarà en contra perquè quina empresa contractarà a una dona? Només quan siga més productiva, més barata, més explotada.Per tant, aquesta mesura es posa en contra de les dones.
– Les hores de lactancia no es poden repartir entre ambdós progenitors. A més el conveni col·lectiu, aduint necessitats productives i organitzatives de l’empresa- pot dir el tram horari en que s’ha de gaudir de la reducció. En la pràctica aquesta mesura vol dir que no es podran acumular les hores en dies, sinò en còmput diari i per a la mare. A banda de perjudicar a aquesta, perpetua el seu rol de cuidadora i nega el dret del pare d’encarregar-se de la criança.
– Quant als contractes de formació faran que les dones retarden la maternitat, perquè en cas contrari no seran contractades o -les que esten treballant- seran despatxades amb qualsevol motiu. I la nova modalitat de contracte “indefinit” amb un periode de prova d’any (en empreses de menys de 50 persones), acomiadant a la treballadora sense cap indemnització, és en realitat un altre tipus de contracte temporal.
– Les dones representen un 80% dels contractes a temps parcial que es realitzen. Ara les hores extraordinàries no cotitzen a seguridad social. L’empresa ho tindrà molt fàcil per a aprofitar-se de la necessitat de les persones més vulnerables en el mercat de treball, en aquest cas, de les dones. Sectors feminitzats o empleades de la llar -dones migrants- són els més propensos perquè es produisca aquesta situació. Treballar més hores i no cotitzar-les. Major bretxa salarial i més miseria en les futures pensions de jubilació de les majors.
– Respecte als acomiadaments per acumulació de faltes d’assistència al treball, incloses les justificades (com ILT de menys de 20 dies), encara que l’absentisme laboral entre les dones sense càrregues familiars és menor que en els homes, quan són elles les que s’encarreguen de la cura de les criatures i persones dependents, falten més al treball per aquest motiu. També pateixen més precarietat en la salut per les dobles i triples jornades al llarg de la seua vida laboral. Per no parlar de les baixes en embarassos amb risc, casos de violència masclista que no han denunciat o assetjament sexual en el treball que quasi en la totalitat dels casos són les dones les que ho pateixen i a les quals, com a primera mesura, se les recomana una baixa laboral.
Són molts els motius pels quals aquesta reforma laboral i l’acord econòmic han deixat les dones en una situació de desproteció, tant en el món laboral com en la jubilació. En molts casos l’únic salari que entra en les llars és el que percep la dona, que ha de treballar en condicions més precàries, economia informal i sotmesa totalment a l’arbirtrarietat de l’empresa. El desmantellament dels serveis públics i les polítiques de retallades agreujen cada vegada més les discriminacions i porten més precarietat a les dones: a les joves i a les majors, de les quals una de cada quatre viu en el llindar de la misèria. Per últim, les retallades anunciades pel govern de l’Estat en el projecte de Pressupostos per a 2013 continuen en la línea de carregar-se la sanitat, l’educació, les ajudes a la dependència, a la promoció de la igualtat, en resum, tot el que incideix directament en agreujar la discriminació que patim les dones.
De motius per anar a la vaga el 14N no ens falten!
