Per Diego Óscar Ortiz DDF
El terme woke prové de l’anglès i significa “despert” o “conscient”. En el context actual, es refereix a una consciència social i política en relació amb qüestions de justícia social, igualtat i discriminació, especialment cap a grups històricament marginats, com persones afrodescendents, dones, col·lectius LGTBQ+ i altres minories. Les persones a qui es caracteritza com a “woke” es distingeixen, en realitat, per estar alerta a les agressions, als prejudicis sistemàtics i a les desigualtats estructurals, i busquen promoure canvis socials per assolir una major equitat.
Wake up
A partir d’això, podem pensar que aquelles persones que impulsen aquesta anomenada “consciència” contribueixen a detectar i identificar situacions de violència de gènere i de violència contra col·lectius vulnerables, i des d’aquí intenten generar un canvi en la societat. Aquest canvi pot prendre la forma d’una ruptura en la manera de pensar, una crida a actuar contra la violència, una modificació en les pràctiques professionals, o una revisió d’esdeveniments passats amb el coneixement que tenim actualment.
El filòsof francès Jean-François Braunstein argumenta que aquest moviment tendeix a desqualificar qualsevol opinió que no s’ajusti a la seva narrativa, creant un ambient d’intolerància i censura. A més, assenyala que el wokisme sovint simplifica qüestions socials complexes, reduint-les a una lluita de poder entre grups oprimits i opressors. També critica la tendència a centrar-se en la identitat i la pertinença a un grup, en detriment del pensament crític i independent. Aquesta visió ha estat durament qüestionada per molts defensors del moviment woke, que argumenten que aquest és necessari per abordar les desigualtats sistèmiques i per promoure una societat més justa i equitativa. També assenyalen que les crítiques al wokisme s’utilitzen sovint per desacreditar les lluites legítimes per la justícia social.
La necessitat d’un canvi social
En primer lloc, cal reconèixer la necessitat d’un canvi que impacti la societat. Abans de transmetre qualsevol concepte, la sensibilització i la conscienciació en aquesta matèria permeten identificar el problema, la relació desigual de poder d’un gènere sobre un altre, i el seu impacte en les relacions socials, els mitjans de comunicació, les famílies, les institucions sanitàries, socials, culturals o en el sistema judicial.
El problema rau en el fet que sovint no es reconeix que existeix una distribució desigual del poder. Es llegeixen conceptes sense poder —o voler— identificar la seva presència en la realitat, sobretot en les relacions socials. Així, es critica una situació concreta per desacreditar l’existència global de la violència de gènere, es redueix el debat a una “moda” o “tendència” per minimitzar-ne la importància, i, en molts casos, el desconeixement porta a negar la seva existència.
Un cop reconeixem la necessitat del canvi, apareixen algunes preguntes clau:
Com es pot aconseguir aquest canvi? Amb quines eines?
Aquestes preguntes ens ajuden a evitar missatges impostats, accions superficials per a les xarxes socials o intervencions aïllades. De vegades, el bagatge personal o professional pot dificultar aquest canvi col·lectiu, autèntic i respectuós.
També ens preguntem:
Des de quin espai es pot fer aquest canvi? Com evitar ser tebis en aquesta temàtica? Com i des d’on generar el canvi?
1️ La comunicació: Per als periodistes, és fonamental informar amb perspectiva de gènere i diversitat sobre els successos actuals, fent servir un llenguatge acurat i aportant context i reflexió.
2️ L’ensenyament: El contingut d’una classe o ponència variarà en funció del públic objectiu. No és el mateix una xerrada per a estudiants de secundària que una conferència per a advocats. És essencial adaptar el discurs, oferir respostes clares i evitar discursos buits o sense profunditat. A més, el docent o conferenciant ha de complir amb el que promet, generant espais reals de diàleg i reflexió.
3️ El treball comunitari: Com a veïns i veïnes, també podem incidir en la comunitat. El concepte de prevenció implica anticipar-se a les situacions de violència i realitzar accions concretes per evitar que es produeixin en el futur.
Treballar en prevenció de la violència de gènere és un repte constant, ja que moltes persones no creuen en la possibilitat d’una solució, desconeixen els conceptes, han naturalitzat determinades conductes violentes o senten pudor per abordar aquestes qüestions.
Com fer que la prevenció sigui efectiva?
Un espai de prevenció ha de ser proper i amè, arrelat a la comunitat. Això evita que la persona que dona la informació sigui percebuda com un “expert distant”, i, en canvi, es converteixi en un referent proper (un veí, un conegut) que comparteix informació útil en un espai d’igualtat.
La prevenció no pot limitar-se a accions aïllades. Ha de ser un compromís sostingut en el temps i ha d’involucrar diferents actors socials:
Xarxes de treball i organitzacions comunitàries
Associacions i col·lectius professionals
Persones i col·lectius vulnerables (per edat, gènere, salut mental, raça, orientació sexual, etc.)
Aquestes xarxes tenen un paper fonamental en l’empoderament de les persones vulnerabilitzades i en la construcció d’alternatives a la violència.
Ara sí… Despertem!
No podem permetre que la lluita per la justícia social i la igualtat sigui desacreditada o banalitzada. Cal seguir obrint espais de reflexió, d’incidència i de transformació en tots els àmbits possibles: comunicació, educació, comunitat i institucions.
El canvi és possible, però només si ens impliquem activament en ell.
És hora de despertar!
Diego Óscar Ortiz
Advocat, professor universitari en Ciències Jurídiques, especialista en Violència Familiar, autor de llibres i articles sobre la seva especialitat. Col·laborador del Diario Digital Femenino.
Fuente: Diario Digital Femenino
