L’onze de maig de 2019 moria Montserrat Minobis i Puntonet. Periodista feminista fou la primera dona en aconseguir noves fites per a les dones periodistes com la presidència del Col·legi de Periodistes de Catalunya i la direcció de Catalunya Ràdio.
El Govern de Catalunya li atorgà la Creu de Sant Jordi. Unes beques i un premi duen el seu nom, així com una Plaça a Figueres, la seva ciutat natal. I ara a Barcelona, uns jardins també tenen el seu nom, es tracta de l ‘interior de l’illa de cases situada davant de Radio Barcelona al carrer de Casp,13: Jardins de Montserrat Minobis.
Montse Minobis sempre compromesa amb els Drets Humans i per tant els Drets de les Dones i la igualtat de gènere, així com amb la cultura de la pau, fou també una de les fundadores de l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya, de la Xarxa Europea de Dones Periodistes i de la Xarxa Internacional de Dones Periodistes i Comunicadores – Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere, així com de la seva agència amb visió de gènere La Independent.
L’acte d’inauguració dels Jardins Montserrat Minobis tingué lloc aquest passat dia quinze de maig amb la invitació de Joan Rodríguez Portell, president del Consell Municipal del Districte de l’Eixample, i Jordi Valls Riera, regidor del districte.
Marta Corcoy com a presidenta de l’ADPC, Joan Maria Morros com a degà del CPC, Alba Garcia com a directora de l’ICD, Esteve Crespo, director de RTVE a Catalunya i Sonia Urbano, directora de RNE a Catalunya i de Radio4, delegació de l’Ajuntament de Barcelona i Maria del Carme Minobis de la família feren diverses intervencions recordant el seu llegat. Donà la benviguda la delegació de l’Ajuntament de Barcelona.
Els parlaments de reconeixement foren d’admiració per aquesta periodista feminista, implicada en la política catalana i internacional, activista per la Pau i els DDHH, promotora de programes radiofònics amb visió de gènere i transformacions feministes dels consells de redacció i transmissora del seu mestratge per a les noves generacions de dones periodistes. També hi hagué uns records per a la seva participació en els espais culturals i radiofònics de la seva Figueres natal.
La periodista Marta Corcoy, presidenta de l’ADPC va parlar de la Montse Minobis vinculada a l’associació poc després dels inicis, del seu tarananà engrescador en multiples projectes, del seu mestratge, del seu llegat periodístic i del seu recolçament a les diferents organitzacions de periodisme amb visió de gènere. Es manifestà orgullosa dels Premis periodístics que atorga l’Associació i que la pròpia Minobis va rebre. Reconegué que actualment és molt dificil treballar per un periodisme feminista, però que malgrat la manca de recursos està convençuda que tan l’ADPC com els seus premis han de continuar endavant. Això és el que diria la Minobis, afirmà tot acabant la seva intervenció.
El degà del Col·legi de Periodistes de Catalunya, Joan Maria Morros repassà les aportacions de Minobis com a degana del CPC, la primera dona impulsant la candidatura sota el lema “Units, Unides per una professió forta i amb llibertat”, candidatura guanyadora.
Recordà que “al llarg del seu mandat va impulsar la creació d’un informe sobre l’estat de la comunicació amb l’objectiu d’analitzar quina era la situació dels i de les periodistes i també dels mitjans de comunicació a Catalunya. Un treball que va culminar amb un llibre blanc de la professió que posava de manifest aspectes que encara es rosseguen avui en dia, com per exemple la precarietat laboral, especialment de les dones. Una realitat que fins aquell moment només s’intuïa, però que gràcies a aquest informe es va poder visibilitzar amb dades concretes.» També va posar en valor com sota el lideratge de Minobis s’arribà a l’actual estructura territorial del CPC.”
Així mateix feu repás dels treballs de Minobis en els àmbits europeus i internacionals pel que fa al periodisme amb visió de gènere i pels Drets Humans, els Drets de les Dones i per la pau.
La directora de l’ICD, Alba García va posar en relleu l’esforç que feu Minobis per la recuperació de la memòria històrica de les dones “Moltes dones han fet coses molt importants, coses que a vegades no es consideren importants, però ho són. I, en canvi, no les tenim en el dia a dia dels manuals, en el dia a dia de la memòria històrica i del nostre passat”. Volgué recordar que Montserrat Minobis va néixer el mateix any que la seva mare.
De la seva personalitat en destacà “La capacitat d’engrescar intergeneracionalment i interseccionalment. De tenir aquesta capacitat també de comunicar-se arreu del món amb feministe. I la importància de fer-ho ja que el feminisme és una lluita mundial.” En aquest sentit, explicà com va gaudir l’experiència de trobar-se ambdues a Nova York el 2015 en la trobada de Beijin+20 i com la va trobar a faltar en la darrera trobada.
Esteve Crespo, director de RTVE a Catalunya, exposà com tants i tantes periodistes “vam aprendre de tot el ella va explicar. Va escoltar, va ajudar a entendre i se li retorna avui amb aquesta mena de reconeixement en forma d’espai públic, viu i, a més a més, compartit, com a ella li agradava fer les coses. Però la seva trajectòria no es pot entendre sense el compromís -ho han dit també les persones que han parlat prèviament- Minobis va ser feminista, activista, defensora dels drets humans, defensora de la pau. Va participar en la lluita antifranquista, va defensar la igualtat de gènere i va concebre, ben cert, el periodisme com aquesta eina de transformació social. Jo crec que la paraula transformació, o millo dit compromís amb la transformació és una paraula que estava present en tota la seva feina i lluita.»
Sonia Urbano, directora de RNE a Catalunya i de Radio4, li volgué donar les gràcies a la Montserrat Minobis, periodista feminista, afirmant que: “Podem exercir la nostra professió perquè ella va ser una de les pioneres en trencar barreres. Gràcies també per haver fet un periodisme des del sentiment, perquè és un periodisme que crec que a vegades ens manca i ella ens va ensenyar a totes aquelles que vàren començar juntes i a les que arribàvem i la vàrem conèixer i vàrem pensar: uau, quina periodista aquesta dona, jo vull ser com ella, no?. Doncs la seva llavor encara hi és a moltes de les periodistes de Ràdio 4. Així que, vull donar-li les gràcies per la seva tasca i fer palès que tots els companys de Ràdio 4 que som avui aquí – tan a la vora d’on va començar tot, a Passeig de Gràcia número 1- sentim molta emoció sabent que aquest jardí d’aquí al darrere, quan volguem recordar-la, ens asseurem damunt d’aquests bancs i ho podrem fer sovint ja que és ben a prop.”
Per tancar l’acte i abans de sortir a visitar els Jardins Montserrat Minobis i veure la placa que així els nomena, Maria del Carme Minobis, recordà com la seva germana fou pionera en tantes i tantes coses, des de ser la primera Aquela en l’escoltisme de Figueres a portar programes a la ràdio de la ciutat. La capacitat d’idees i de treball de la germana era inesgotable afirmà i per això, quan la Montse ja vivia a Barcelona, llur pare deia que era molt curiòs com a casa seva, estranyament, la tramuntana els hi arribava cada cap de setmana des de Barcelona!.
“La Montserrat era una periodista d’ofici, i així ens ho deia ella en una entrevista: “Jo sóc una periodista de carrer que m’agrada trepitjar el terreny. D’altra banda, i ja per acabar, vull destacar que la Montserrat ens ha deixat un llegat de de dignitat periodística i de compromís amb la veritat que ens obliga a tots, professionals i ciutadans, a continuar lluitant pels mateixos valors que ella va defensar al llarg de tota la seva vida. Moltes gràcies per la vostra assistència en aquest acte de recordança i d’homenatge a una dona que va fer història.”
