bauer1

Compartir

Entrevista a l’Eurodiputada Edith Bauer. A igual treball, igual sou

Edith Bauer, forma part de la Comissió de Drets de la Dona i Igualtat de Gènere del Parlament Europeu, ponent  de l’informe Sobre l’aplicació del principi d’igualtat de retribució entre les treballadores i treballadors per al mateix treball el mateix sou.” Va néixer l’any 1946 a Samorín (Somorja), una petita ciutat de l’oest d’Eslovàquia, al sud-est de Bratislava. Edith Bauer és una política eslovaca d’origen hongarès, diputada del Parlament Europeu des del 2004.

És economista i Doctora en Sociologia. Membre del Partit de la Coalició Hongaresa (SMK-MKP) (1990). Actualment,en el Parlament Europeu, forma part del Grup “Partit Popular Europeu” (Demòcrata-Cristià). El Grup del Partit Popular Europeu (Grup PPE) és el més nombrós del Parlament Europeu, amb 271 diputats i diputades. En el seu web diuen que  “reuneixen forces polítiques europeistes de centre i centre-dreta dels Estats membres de la UE”.

La Independent va entrevistar a Edith Bauer a la seu del Parlament Europeu a Brussel·les, per tractar alguns temes com: les diferències salarials entre dones i homes al seu país i a Europa; també que ens expliqués com estan els drets de les dones i ens valorés la rebuda que ha tingut l’informe que ha presentat davant de la reunió interparlamentària, el passat 8 de març al Parlament Europeu.

Creu que la crisi econòmica ha afectat als drets laborals de les dones?

Es aviat per avaluar-lo. Per exemple, el que tenim com a dades preliminars són estudis sobre “la bretxa salarial de gènere” anteriors al 2010, No tenim dades del 2011. Només ens basem en els estudis del 2009 al 2010, necessitarem més temps per descobrir l’impacte de la crisi.

Els Estats Europeus durant la crisi han estat retallant les despeses socials de “l’antic” model de “l’Estat del Benestar”. Quina és la seva opinió sobre la reducció d’aquestes despeses públiques en educació, salut, etc.?

És crucial fer-ho, però aquestes mesures econòmiques a vegades van massa lluny.  A vegades és difícil reconciliar les despeses de l’Estat del benestar amb els deutes sobirans. El Deute sobirà de l’Estat és castigat per la Unió Europea, encara que la situació és dolenta. Desafortunadament en alguns casos, tindrem conseqüències molt dolentes en la qualitat de vida de la gent.

Quina és la posició del seu partit polític sobre aquest tema?

Sí, el meu partit polític està cercant la sostenibilitat del sistema financer.

De vegades les mesures d’austeritat poden arribar a ser contraproduents i tinc la sensació que la influència d’aquesta contra-productivitat pot ser subvalorada.

Quina és la conclusió més important del seu informe?

L’informe explica clarament que la diferència salarial entre dones i homes és un tema complexe amb moltes dimensions. Una d’elles és la legislació, això significa que depèn de la segregació horitzontal i vertical de l’economia, depèn de les condicions de la reconciliació entre la vida familiar i la vida laboral, depèn dels estereotips, de l’educació que es tria i de la professió que exerceix la dona o l’home.

Depèn de molts factors, però, la situació és que la Unió Europea és qui té una legislació molt antiga relacionada amb ” A igual treball, igual sou”  (Equal pay for Equal work)”. Però a la pràctica l’estadística mostra que és completament diferent.

La pregunta que jo em faig és: quina és la nostra responsabilitat? Al Parlament Europeu no podem ignorar que la nostra responsabilitat és tractar de millorar la legislació per fer-la més efectiva. Llavors, nosaltres intentem trobar algunes regles per millorar aquesta legislació i fer-la més efectiva. Vam tenir l’anomenat (Recast Directive 2006/54/EC, Directiva de l’any 2006), però no ha canviat la situació.

En veritat la bretxa salarial disminueix molt lentament, per això, tractem d’iniciar alguns canvis en la legislació que poden ajudar a fer-la més transparent, fins i tot que puguin donar més poder de decisió als diverses organismes socials (Social parners). Perquè creiem que tots poden actuar, no és només la nostra responsabilitat, també és la responsabilitat de les víctimes de la discriminació portar aquests casos a les Corts. En alguns casos, és fàcil, en altres és realment complicat. 

Una altra pregunta que deixem a l’aire és com la Comissió s’ha d’agilitzar per fer que l’accés a la reparació legal d’aquests casos sigui més fàcil. Hauria de ser per mitjà dels organismes d’igualtat o dels serveis d’inspecció laboral o apoderant diversos col·lectius que portin els casos a la justícia, a les Corts. Hi ha algunes possibilitats, i és clar que no podem crear la il·lusió que les coses canviaran per mitjà de la legislació, no estem en aquest cas.

 

dones_europarlamentaries

L’europarlamentaria Edith Bauer el 7 de març

Quines dates s’estan pensant per aquests canvis?

Això ve de la directiva (Recast 54 del 2006), perquè el mes de febrer de l’any que ve, la comissió tindrà l’obligació de treure una avaluació del que s’ha implementat. La informació que tenim del coneixement preliminar i els estudis dels experts és que no s’ha avançat. En aquesta connexió, demanem a la Comissió que millori la Directiva amb l’objectiu que sigui més efectiva.

Creu que les quotes poden ser una solució per millorar la situació de les dones?

La senyora Viviane Reding, va iniciar un procés de consulta, aquest procés haurà de començar abans de sortir la legislació, aquesta és probablement la primera fase, és discutible si les quotes ajudaran o no.

En el Parlament, tenim diverses visions d’això, però pot ajudar, com una mesura temporal. Estic en part d’acord amb el que diu la senyora Reding, en l’aspecte de que no son tan importants les quotes, com els resultats.

Jo hi veig una possibilitat, una oportunitat en que es llanci aquesta mesura temporal per donar poder al gènere infrarepresentat.

A Europa tenim diferències entre el nord, el Sud o l’Est. Com podem reduir les diferències en els drets laborals en relació al gènere, entre aquests països?

Vostè té raó, tenim diferents experiències pràctiques en relació a la bretxa salarial. He vist en alguns països que totes les propostes que enumerem en l’informe vénen de diferents pràctiques positives. Però aquestes experiències també depenen de les tradicions i de les condicions concretes dels diferents països membres. Perquè en aquest camp tenim diferents pràctiques.

En concret parlant de la Baixa per maternitat o paternitat, com es poden reduir les diferències?

És una llarga història, tenim una resolució al Parlament des del Consell de més dos anys. He criticat molt sovint que hem anat molt lluny. Alguns països no poden acceptar les mateixes lleis, atès que el finançament de les baixes està fet de diverses maneres. Cada país té la seva manera de finançar les baixes, en alguns països són pagades per les empreses privades, en altres pel sistema d’assegurances, en altres per l’Estat. Bé… llavors no va ser un bon moment per llançar una nova llei.

Tinc la sensació que en aquest cas, serà molt complicat arribar a un acord amb un estàndard mínim comú per a la baixa de maternitat.

Quina és la situació de la Baixa de maternitat a Eslovàquia?

Tenim mig any de baixa, part de la qual pot ser utilitzada pel pare, però no és obligatori. Tenim tres anys de baixa (maternal i paternal) es poden utilitzar fins que la nena o el nen tingui vuit anys, però el desavantatge és que es dóna un subsidi molt baix, molt mal pagat.

Sermpre és  la mateixa qüestió, si hi ha una llarga baixa de maternitat o paternitat, el subsidi és molt baix i viceversa. Si es té una baixa curta, llavors la paga serà més alta.

Fins i tot a Islàndia, on tenen subsidis molt generosos per a la baixa parental, no tenen baixa de maternitat. 

Llavors….les  lleis dels diversos països són tan diferents que llançar un nou model és molt difícil.

Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

També et pot interessar