OPINIÓ
A mesura que passen els dies se’m van aclarint les idees. Primer, en el ring d’aquesta democràcia que han muntat des del bipartidisme i l’alternança en el poder, lluny de l’esperit en que es va concebre una constitució sorgida d’un procés de consens entre la pluralitat social i política del moment que ens havia de permetre sortir de la dictadura, ens pensàvem que la corrupció era cosa d’alguns polítics, assenyalats amb el dit, com si fossin l’ovella negra dels respectius partits polítics que han estat al govern. Lluny de la realitat, els fets destapats aquests dies m’han tret la bena dels ulls i ara ho veig tot clar.
Basar la pròpia defensa en l’acusació d’ altri és de miserables
Les informacions sobre la comptabilitat B del Partit Popular del que havia estat tresorer d’aquesta formació política, el lliurament de sobres amb quantitats de diners opacs a la cúpula del partit que curiosament coincideixen amb el que són avui els líders del govern està aixecant quelcom més que polseguera. És de miserables observar com la única defensa dels uns és l’acusació vers els altres, com el joc consisteix en amenaçar amb un “jo encara puc tensar més la corda publicant no sé quina informació que tinc…”.
El que deia, absolutament lamentable. És aquí on la gent arriba a pensar que tots els polítics són iguals, que no hi ha un pam de net, desprestigiant fins i tot el caràcter sagrat de la paraula democràcia.
La sobirania resideix en el poble, però aquest no mana
La sobirania resideix en el poble, diu la nostra constitució, i la democràcia – en el sentit estricte de la paraula – és una forma d’organització de la vida pública en la qual les decisions col•lectives són adoptades pel poble mitjançant mecanismes de participació directa o indirecta que li confereixen legitimitat als representants. Que us penseu, que ens manen aquells als que els hi hem dipositat el nostre vot?, ca barret!.
El govern obeeix qui els va pagar perquè així ho fessin
Ara es veu ben clar, per molt que ara li vulguin passar el mort al Sr. Bárcenas dient que és ell el xoriç i que la resta dels membres del PP assenyalats, fins i tot el número ú, són víctimes de males pràctiques d’aquest “sacrificat”, res de res. Els membres del govern centralista no fan altra cosa que obeir allò que els hi dicten les empreses que al seu dia els van pagar, i molt ben pagar, perquè un cop arribats al poder fessin exactament el que estan fent: fer projectes que beneficiïn els seus interessos encara que no suposin cap servei per la ciutadania (trens d’alta velocitat que havien de passar per terrenys dels “grandes d’Espanya”, aeroports d’infrautilització fets únicament per complaure amics i tornar favors…), i és clar, privatitzar serveis i vendre’s tot el patrimoni de la sanitat pública començant per Madrid.
Un model copiat dels seus socis més llestos de la classe
D’aquest model han pogut prendre nota del seu “soci de conveniències més avançat en la classe”, els que ara es fan els enfadats però que en el fons defensen el mateix model, el que passa és que el govern de CIU ha fet els acords econòmics amb uns altres socis econòmics i necessita els diners per fer-los contents a ells (i no als socis del govern de Madrid).
CIU es ven el patrimoni traspassat i en pagarà lloguer
Molt traspàs de competències i moltes estructures d’estat propi (que consti que jo estic pel dret a decidir ben convençuda, ja ho crec), però potser no comparteixo les politiques que CIU aplicarà l’endemà mateix de disposar d’aquest patrimoni i fons transferits, Per exemple: el govern dels millors ja ha acordat la venda de la seu de l’Agència Tributària de Catalunya per 24,97 milions d’euros. La compradora és la societat Ziscal Inversions 2012 a través de la firma holandesa Benetach Investment. La operació inclou un contracte de lloguer per 20 anys, amb una renda anual de 2057 milions, que pagarà la Generalitat.
Que no em parlin de retallades per causa de deutes heretats, perquè vendre’s el patrimoni per pagar-ne lloguer em fa pudor, molta pudor de voler diner ràpid i ja ho pagarem…. Això desautoritza el seu discurs victimista del tripartit d’una vegada per totes.
Privatitzar i vendre fins i tot el bé més escàs de la humanitat
És com la privatització de les Aigües del Ter – Llobregat. No han manifestat cap escrúpol en vendre’s el país, un dels bens més preuats que té qualsevol país, el bé més escàs de la humanitat…
Diguem no, nosaltres no som d’ eixe món
Tot pels diners, els serveis, la població, els importa ben poc, sembla, està clar. Tot plegat em fa un tuf a podrit que no s’aguanta per enlloc, i no hauríem de permetre ser-ne espectadors passius, les generacions que venen ens poden demanar explicacions d’haver-nos deixat robar d’aquesta manera amb la complicitat del nostre silenci. No, diguem no, nosaltres no som d’ eixe món.
