“Lecciones robadas”. Per què vam perdre la memòria?

Per Montse Fernández Garrido*

Afortunadament, hi ha professorat que treballa amb el seu alumnat durant tot un curs escolar per aprendre història recent. No es conformen amb donar lliçons sobre l’Imperi Romà, els cartaginesos, els gots i visigots, els Reis Catòlics i el descobriment d’Amèrica… No es queixen que el programa d’estudis no els permeti tractar en profunditat l’època de la Segona República, el cop d’estat contra la legalitat establerta, la Guerra Civil, el franquisme i les seves represàlies.

Sempre parlaré d’aquell professorat amb admiració i gratitud, perquè relatar la història recent és essencial per educar els estudiants com a ciutadans lliures, reflexius i crítics. El professorat al qual em refereixo garanteix la transmissió de la memòria en l’àmbit de l’educació a través de diversos mètodes i experiències: els i les estudiants entrevisten familiars, assisteixen a xerrades i exposicions, miren i també participen com a actors en obres de teatre, trien lectures recomanades, fan visites culturals, consulten arxius i entrevisten experts, llegeixen investigacions realitzades per molts grups de les diverses universitats del país… I després debaten a classe, escriuen treballs sobre el que han après i, si és possible, els publiquen i els distribueixen després de corregir-los.

Aquestes són iniciatives actuals en alguns instituts de tot l’Estat espanyol, dutes a terme per professionals extraordinaris que saben la importància i la necessitat de fer-ho. El I Congrés Internacional sobre Història amb Memòria en l’Educació, organitzat per la Universitat Pública de Navarra i l’Institut Navarrès de la Memòria, ha tingut lloc recentment a Pamplona. Hi van assistir 464 persones de 8 països. Allà van coincidir dos Instituts que conec bé i que segueixo de prop: el de Los Montes Orientales a Iznalloz (Granada), el professor d’Història del qual és el gironí José Ma García-Consuegra Flores (hi he fet dues xerrades, que 300 alumnes han seguit amb veritable interès) i el de València, amb el professor d’història zamorà Luis Vivas Ramos, durant 15 anys a l’ESO, al Col·legi Sagrado Corazón de Quart (València) i ara a Educació de CCO a València, professors que utilitzen el mateix mètode amb gran èxit.

Aquest últim va publicar el primer llibre, escrit amb els seus alumnes de 4t d’ESO, “Lecciones de nuestros abuelos y abuelas” (Editorial Vinatea, 2021), que recollia els records dels seus familiars i que va ser guardonat amb diversos premis nacionals importants el 2021 i el 2022. Aquell llibre d’èxit (ara per la seva 3a edició) “va ser la recopilació històrica de l’Espanya del segle XX, que la gent gran va explicar a netes i néts, en persona i per primera vegada. Néts i netes que es sorprenen i s’adonen que les seves vides són un regal, comparades amb les que van viure les seves famílies fa només uns anys. Va ser un projecte d’aprenentatge i servei, en el què es va dur a terme un treball intergeneracional de gran valor, complementat amb la recerca, tan necessària en els projectes d’història”.

I l’any passat “Lecciones robadas” va sortir de la impremta. Per què vam perdre la memòria? que en aquesta ocasió va ser escrit pel professor Luis Vivas Ramos juntament amb les i els alumnes que havien passat per les seves aules, als i a les qui el professor anomena “Guardians de la memòria”, un llibre que recupera una sèrie de temes que la dictadura franquista va silenciar o distorsionar i que encara avui romanen desconeguts per a joves i no tan joves”. No puc evitar dir que aquest és un llibre fascinant, absolutament necessari, fàcil de llegir, interessant i amè, amb una edició molt acurada i bonica, que crec que hauria de ser d’estudi obligatori a tots els instituts i fins i tot tenir-ne un exemplar a totes les llars, perquè com es diu a les seves pàgines, “Oblidar és negatiu, però distorsionar és encara pitjor” i així “el record no s’oblida com llàgrimes a la pluja”. També, com diu la preciosa cançó de Pedro Guerra i els Locos Descalzos, “Los olvidados”, (que us recomano que escolteu perquè és bella, feminista i emotiva fins a les llàgrimes) cançó que ells posen en iniciar cada presentació del llibre, (en relació amb les persones represaliades per ser republicanes), “perquè la seva llum mai no s’extingeixi” …

És un llibre de 282 pàgines, amb 25 capítols de temes imprescindibles, escrits al cinquanta per cent per dones. Després de cada capítol hi ha un QR amb entrevistes a persones importants: expertes de reconegut prestigi (d’historia i juristes), de la guerrilla i represaliades. El segueix un apartat anomenat Recomanacions que conté: llibres, pel·lícules i vídeos i seguidament un altre, anomenat Vocabulari.

Cada capítol conté valuoses fotos, poemes, esquemes, imatges, plànols, mapes, caricatures, dibuixos, vinyetes… Les vinyetes, d’extraordinari valor pictòric i històric, són del magnífic i reconegut dibuixant historietista Carlos Giménez (Madrid 1941) (Medalla d’Or al Mèrit a les Belles Arts, Gran Premi del Saló del Còmic de Barcelona, ​​Best Screenplay award, Premi Clubs Amics de la Hison nacional…entre molts altres). I també alguns dibuixos d’una jove dibuixant, Laura Micaela Pino.

Entre els 25 capítols, tots imprescindibles per conèixer la nostra veritable història recent (La República, la guerra i la dictadura, el cop i la Desbandà, el conflicte Internacional, el nostre exili, els camps de concentració de Franco, les nostres fosses, depuració del magisteri, espanyoles en camps nazis, psiquiatres de Franco, Espanya refugi de nazis, nadons robats, nadons robats, la repressió a la dona, un testimoni especial, rics amb Franco, repressió fins al final. Com ho van fer: repressió i educació franquista, la censura en els mitjans de comunicació. En Democràcia: la influència de la ultradreta, la memòria històrica a les aules, iniciatives actuals en memòria democràtica, parlem de lleis… Conté imprescindibles pàgines sobre l’Església, la Monarquia i l’Exèrcit. I dedica una bona part a les Dones: Las Sin Sombrero, Las trece rosas, Diputades, Bibliotecàries, represaliades, a presons, camps de concentració espanyols i nazis, nadons robats, segregació per sexes a les escoles, la Secció Femenina, adoctrinament i censura. També parla del feminisme de l’època i de la revista Vindicación Feminista.

Per concloure, afirma el mestre Luis Vivas Ramos: “en aquestes pàgines no hi ha cap afany de revenja o venjança. Només hem tractat de recuperar informació que ens va ser arrabassada…que va romandre oculta durant massa temps i que a moltes persones provoca, encara avui, certa incomoditat o temor a l’hora de comentar-la i defensar-la”. No hi ha ira ni revanxisme en aquests fulls. Així i tot el nostre interès és omplir el buit històric que van crear conscientment… Van guanyar la guerra i durant quaranta anys van manar, els vencedors. Ningú no els ha demanat comptes, tenen els mateixos drets que la resta de la ciutadania. I pel que fa a les víctimes… Cap persona amb bon cor els hauria de negar la reparació, en cap cas”.

Per fer aquest llibre hi han col·laborat 65 persones molt preparades. I hi ha un annex: 19 mapes de les nostres fosses.

Professor i alumnat han presentat el llibre, entre altres ciutats, a València, Madrid, Barcelona, ​​Múrcia, Zamora, Lleó, Castelló, Alacant, Valladolid… Ho han fet a congressos, universitats, associacions, ajuntaments, fires del llibre, jornades de Memòria Històrica… I els han rebut i felicitat personalment importants personalitats: el Director General de Memòria Històrica, el Secretari d’Estat de Memòria Històrica, el Secretari d’Estat d’Educació. Han participat en el Primer Acte dels 50 anys d’Espanya en llibertat, i han estat rebuts i felicitats pel Ministre de Memòria Democràtica i per la Ministra de Joventut.

Resumint: El meu suggeriment és que, si us agrada la història o l’heu patit, no deixeu de comprar i regalar aquest llibre, publicat per Vinatea Editorial. Estic segura que us encantarà. Els beneficis que s’obtinguin estan destinats a projectes solidaris que aquesta editorialfinança. Només es ven per internet, a la següent adreça. El preu és de 20E.

I de nou cal felicitar i donar les meves més efusives gràcies al professorat que així ensenya, transmetent ideals i valors. I que ensenya a pensar, que com va dir l’escriptor uruguaià Eduardo Galeano: “Lliures són els que creen… i lliures són els que pensen, no els que obeeixen. Ensenyar, és ensenyar a dubtar”.

*Montse Fernández Garrido és advocada de dones. Feminista. Professora de Màster de Dret de Família i Infància (UB). Memorialista. Autora de la biografia de la seva família “Tres generaciones rebeldes. La història del maquis Ollafría explicada per la seva néta. La lluita per la llibertat de les dones”, dedicat a la seva àvia i a la seva mare, heroïnes silenciades.

Barcelona, ​​23 d’abril 2025. Dia del llibre i de la rosa