A Barcelona, com en altres ciutats i viles, les associacions de dones i diverses entitats estan desenvolupant una tasca solidària molt gran.
Ja fa 3 mesos que estem en estat d’alarma a tot l’estat espanyol a causa de la pandèmia del Covid-19, i les entitats de dones i solidaries s’estan dedicant en cos i ànima a ajudar i acompanyar a les dones i a totes les persones que més ho necessiten.
Organitzacions feministes han fet front a les conseqüències del famós lema del “queda’t a casa”, tant en les cures, com en la contenció de les crisis i les violències, en la majoria dels casos suplint les responsabilitats que corresponen a les institucions públiques, oferint serveis d’atenció suport, escolta i denúncia.
Entre altres destaquem com les més actives, associacions de suport a les dones immigrants com Mujeres Pa’lante, el sindicat SINDILLAR, les Kellys Barcelona, o l’associació Dones No Estàndars.
Les dones migrants són les mes vulnerables
Rocio Echevarria es una de les coordinadores de SINDILLAR, i explica com des del principi del confinament es van mobilitzar perquè el sector de les treballadores de la llar i de les cures van ser les primeres afectades en quedar-se sense feina: “La nostra lluita per millorar les nostres condicions ja venia de molt abans, però amb l’Estat d’Alerta es va agreujar moltíssim. La majoria per por als contagis van ser acomiadades de molts treballs, sobre tot van ser expulsades de les cases i del treballs d’acompanyament de la gent gran. I en estar, nosaltres, en un regiment especial i no en el general de la SS, vam deixar de cobrar immediatament. De fet hem pogut subsistir gràcies a la Caixa de Resistència que vam obrir, i que va comptar amb aportacions individuals i d’associacions”.
Però malgrat que es pot confirmar que el seu sector és un dels grans oblidat tant per la política estatal com autonòmica, i que a més a més els mitjans de comunicació no les han tingut en compte, ho tenen clar: “No volen ser considerades víctimes, som persones pensants que som molt necessàries en el nostre entorn. Hem resistit i resistirem i sobre tot com a sindicat, sense ajudes oficials, seguirem reivindicant les nostres condicions de feina”. Per aquesta raó a la seva campanya de suport l’anomenen SindiRebels (mireu PDF)
De moment elles, així com d’altres organitzacions, s’han unit a la manifestació que s’ha convocat per aquest diumenge 14 de juny al mati, a la plaça Catalunya de Barcelona.
Normalment les activistes d’aquest sindicat es reunien a La Bonnemaison, però com tantes d’altres associacions no han pogut fer-ho pel seu tancament.
“Nosaltres com a cooperativa de Mujeres Pa’lante-ens explica Leire Buitrago– hem estat fabricant EPIs, tot tipus de materials de protecció, i hem repartit gels, productes de neteja i cistelles amb aliments frescos i amb productes envasats”. Aquesta associació de dones immigrants te locals a Barcelona i a l’Hospitalet, i han pogut desenvolupar aquesta tasca gràcies a les donacions rebudes. “Nosaltres mateixes com a Cooperativa hem hagut de fer un ERTE, i no sabem quan podrem retornar a la nostra activitat. I moltes companyes s’han quedat sense feina. Estem fent tot el podem per ajudar, assessorar i cuidar”. Aquesta cooperativa treballa per la legalització treballadores i cuidadores de la llar, com es pot veure en la seva Web”.
També les cambreres d’hotel, s’han vist molt afectades pel confinament, i la seva associació, Les Kellys , van demanar de seguida mesures de seguretat per a desenvolupar la seva feina i ajudes pels acomiadaments i recessions de contractes. Ara que s’arribarà a l’anomenada “nova normalitat” encara estan pitjor que abans. “Amb la baixada del sector turístic, les patronals hoteleres, volen disminuir salaris i empitjorar les nostres condicions de feina” (mireu el seu Facebook).
Dones No Estàndards, també s’han mantingut molt actives durant aquest període, d’una banda atenent a les dones que perdien la feina, o tenien especial perill de contagi, perquè durant els primers dies de caos sanitari sabien que alguns serveis d’urgències no havien facilitats “respiradors” a malats mentals i a algunes persones amb discapacitat. D’altra banda han comprovat en la primera etapa de confinament i fins ara que la seva problemàtica segueix “invisibilitzada”, i que no es compta amb elles en les mesures que es prenen. Ara, aquest dissabte, 13 de juny, han convocat una concentració a la platja del Bogatell, davant del Mac Donals i esperen el suport de la ciutadania.
El perquè de la seva acció col·lectiva ens ho explica Carme Riu, presidenta de DnE: “Ara que en la fase 2 ja està permés banyar-se, en algunes platges de Barcelona, les persones amb diversitat funcional no podran fer-ho. L’any passat disposàvem d’un Servei d’Atenció especial per vigilar la nostra seguretat quan entràvem a l’aigua i l’han eliminat. No entenem el perquè, ja que la empresa responsable encara te un contracte de 2 anys. Demanem que retornin aquest servei ben aviat”. Segons ella no es lògic tampoc que l’ajuntament que “s’ha espavilat tant en posar càmares de vigilància, no hagi posat en marxa el nostre servei”.
Per la seva banda Ongs, com Entrepobles també es van mobilitzar en aquesta etapa, i el 26 d’abril van organitzar una trobada virtual sobre economia feminista. “Mentre la major part de les empreses han hagut de detenir la seva producció -per la qual “encara” es requereixen persones humanes- el que mai es pot aturar és el treball reproductiu, aquest que en la nostra societat es realitza en l’àmbit domèstic. Aquí han anat a parar la major part de les tensions, neguits, frustracions i necessitats de cures que comporta aquesta crisi, amb tot el que això significa per a les persones -majoritàriament dones- que el sostenen (mirar “Economia feminista para no volver a la normalidad”).
Dones dels barris, les millors voluntàries socials
En les video-reunions que van fer un grup de representants del Consell de Dones de Sant Martí van poder comprovar l’augment de la solidaritat “feminista” i social als barris. Des del primer dia de confinament es van mobilitzar. “Les dones son expertes en les cures i en l’atenció familiar i ara ho hem de demostrar més que mai, perquè la gent que ens envolta ho necessita”, comentaven en les seves intervencions, una darrera l’altra. Aquest tema de “mobilitzar-se per ajudar, juntament amb la preocupació per l’augment de la violència envers les dones pel obligat tancament a casa, van ser els eixos de la feina “confinada” però oberta i solidària d’entitats, i de moltes activistes voluntàries, així com de les responsables de l’Area de la Dona de l’ajuntament.
Charo Carrera, del grup de les Vernedes, col·labora des de fa temps, com a voluntària de Solidària Associació, però ara amb el confinament com la majoria, s’han vist desbordades: “Ajudem a famílies en situació precàries, arreglem roba per a persones adultes i per a les i els mes petits. Repartim canastretes per a nadons. Ara també repartim productes d’higiene i alguna cosa d’alimentació”. Totes somn voluntàries i podem fer aquest treball per les donacions que rebem. Montse explica que a vegades són 14 dones i altres vegades 4, i que per exemple, ahir van fer 11 hores seguides, però ella es sent molt satisfeta d’aquesta dedicació.
Maria Luisa Carreño, porta el Centre Sant Martí d’ajuda Comunitària, que abans del confinament repartien dos dies a les setmana una borsa de productes d’alimentació i neteja, amb productes proporcionats pel Banc d’Aliments i per la Fundació Formació i Treball de Caritas. “Ara s’ha duplicat el nombre de famílies a les que atenem, i hem de desenvolupar per força una campanya pròpia de recaptació d’aliments. Repartim un menú diari amb el menjar elaborat per tot el dia, i això abans no ho fèiem. Ara és fonamental per a moltes famílies que no tenen ingressos”. En total se’n beneficien unes 350 famílies (unes 1500 persones) que acudeixen al seu local del barri de Via Trajana, al costat del riu Besós. “En el nostre taller de costura- fem màscares, amb unes teles homologades que ens envia una empresa. Les repartim entre les persones que venen. Ara estem realitzant màscares especials per a la mainnada, escolars que aniran el mes que ve als casals” [+info a santmartiambveudedona.cat].
La Xarxa de Dones Cosidores són a diversos llocs de la ciutat, i estan molt ben organitzades realitzant mascaretes per a les persones sense llar i per a les que recullen aliments [+info a bcn.cat].
Xarxes de suport mutu
Cal destacar la rapidesa de reacció i la continuïtat de feina dels Grups de Suport Mutu de barris com els del Raval, Poblenou, Clot – Camp de l’Arpa, Ca l’Isidret a la Verneda, o Horta-Guinardo, que en la seva majoria estan dirigits per grups de dones i s’han posat en marxa per ajudar a la gent més necessitada del seu entorn, per impedir desallotjaments i repartir aliments. Les primeres convocatòries van provenir del grup de gent de l’Ateneu de la Flor de Maig i de l’Horta de La Vanguardia, al Poblenou, que van iniciarar una campanya de suport als migrants de Casa Àfrica que feia mesos que havien estat desallotjats d’un lloc ocupat al barri, i que es troben sense recursos per a mantenir-se.
“Les Xarxes són necessàries per ajudar a la solidaritat que ja es feia; les boques per alimentar s’han multiplicat per 3 però els aliments a repartir no. I per això ha estat necessari desenvolupar campanyes de recollides solidàries als barris”, expliquen les protagonistes d’ iniciatives com ‘Ara més que mai’, que porten endavant una campanya de comunicació i cooperació solidaria que agrupa a diverses entitats i s’anomena Covidien 19.
Uns dels barris més mobilitzats per les conseqüències del Covid 19 ha estat el Raval, on s’han posat en marxa diferents xarxes de solidaritat i suport mutu (mireu aquest mapa col·laboratiu del districte que ha publica Foto Movimiento). Grups de dones i de joves estan treballant per ajudar a la gent més necessitada del barri.
