Dijous 28 març 2024

Dijous 28 març 2024

Compartir

El sistema capitalista ha explotat i abusat de la naturalesa

El sistema capitalista ha explotat i abusat de la naturalesa empenyent el planeta fins a límits insostenibles que estan provocant canvis estructurals accelerats molt perillosos en el clima.

 

 

Avui, la severitat i multiplicitat dels canvis climàtics -caracteritzats per sequeres, desertificació, inundacions, huracans, tifons, incendis forestals, desaparició de glaceres i casquets polars- són clars indicis que parlen d’un planeta en flames. Aquests canvis tan extrems tenen un impacte directe en les persones a través de la pèrdua de mitjans de subsistència, de cultius, de llars i de vides. Tot això està provocant èxodes massius sense precedents de migrants i refugiat@s climàtics.

La humanitat i la natura estan arribant a la vora d’un precipici: podem creuar-nos de braços i prosseguir la nostra marxa cap a l’abisme, o bé passar a l’acció i reclamar el futur que tots i totes volem.

No romandrem indiferents. No permetrem que el sistema capitalista ens cremi a tots i totes. Anem a prendre mesures per canviar el sistema i eliminar les causes estructurals del canvi climàtic. Ha arribat l’hora de passar dels discursos a l’acció.

Hem d’enfortir i impulsar l’organització de moviments de base a tot arreu i sobretot en els fronts de batalla on més hi ha en joc.


Canviar el sistema significa:

Deixar més de dos terços de les reserves de combustibles fòssils sota la terra i el fons de l’oceà per prevenir nivells catastròfics de canvi climàtic.

Prohibir les noves exploracions i explotacions de petroli, sorres bituminoses, gas no convencional, carbó, urani i gas natural.

Donar suport a una transició justa perquè els i les treballadores i les comunitats surtin d’economies de consum intensiu d’energia i avancin cap a economies locals resilients, basades en la justícia social, econòmica i mediambiental.

Descentralitzar la generació d’energia i posar la seva propietat sota control de les comunitats locals impulsant les fonts d’energia renovables. Invertir en infraestructures energètiques locals, de petita escala i basades en les pròpies comunitats.

Deixar de construir megaprojectes i projectes innecessaris d’infraestructura que no beneficien la població i que són contribuïdors nets d’emissions de gasos d’efecte hivernacle com són mega represes, autopistes excessivament sobre dimensionades, projectes energètics centralitzats de gran escala innecessaris i aeroports superflus.

Acabar amb la producció industrial d’aliments en gran escala orientada a l’exportació (incloent la producció agropecuària) i promoure sistemes de producció a petita escala, integrats, ecològicament sostenibles, que contribueixin a refredar el planeta i asseguren la sobirania alimentària a la base de la provisió d’aliments nutritius que satisfacin les necessitats culturals de les comunitats locals.

Adoptar estratègies de “Residus-Zero” mitjançant el foment de programes de compostatge i reciclatge integral que substitueixin l’ús d’incineradores de residus que generen gasos d’efecte hivernacle.

Acabar amb l’acaparament de terres i respectar els drets de petit@s agricultors, camperols, i dones. Reconèixer els drets col · lectius dels pobles indígenes d’acord amb la Declaració de Drets dels Pobles Indígenes de les Nacions Unides, incloent els seus drets sobre les seves terres i territoris.

Desenvolupar estratègies econòmiques que creïn nous tipus de “llocs climàtics” -treballs amb una remuneració decent que contribueixin a la reducció d’emissions de carboni- en els sectors de les energies renovables, l’agricultura, el transport públic i el reciclatge de peces industrials.

Recuperar el control dels recursos públics per finançar projectes per al poble i la natura en els àmbits de salut, educació, alimentació, ocupació, habitatge, recuperació de zones humides, boscos i altres ecosistemes, i eliminar els subsidis a les indústries contaminants, l’ agronegoci i a la indústria militar.

Retirar de circulació dels automòbils a través de la construcció d’infraestructures de transport públic nets, adaptats als recursos energètics locals, no basats en motors a combustió i que siguin accessibles i assequibles a tota la població.

Fomentar la producció i consum locals de productes sostenibles per satisfer les necessitats fonamentals de la població i evitar el transport de béns que poden ser produïts en el lloc.

Aturar i revertir els acords de lliure comerç i inversions al servei de les transnacionals. Aquests acords promouen el comerç i les inversions per a l’obtenció del màxim guany a costa de la força de treball, la naturalesa i de la capacitat de les nacions de definir les seves pròpies polítiques.

Frenar l’apropiació corporativa de l’economia i dels recursos naturals en benefici de les Empreses Transnacionals.

Desmantellar la indústria i infraestructura militar, per reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle vinculades a la guerra, i destinar els recursos del pressupost militar a la promoció d’una pau veritable.

Aplicant aquestes mesures, serem capaços d’obtenir plena ocupació per a tothom, perquè en un canvi sistèmic d’aquest tipus hauran més treballs de qualitat dels que hi ha sota l’actual sistema d’explotació. Mitjançant aquestes mesures aconseguirem construir una economia que serveixi al poble i no als capitalistes. Amb això, pararem la degradació de la terra, l’aire i l’aigua, preservant la salut humana i els cicles vitals de la natura, evitant, a més, la migració forçada de milions de refugiats climàtics.

Canviar el sistema implica posar fi a l’imperi mundial de les empreses transnacionals i els bancs. Només una societat capaç de controlar democràticament els seus recursos a través dels seus treballadors (incloent els treballadors migrants), pobles indígenes i dones garantirà la sobirania dels pobles i la justícia econòmica social i ambiental. El canvi de sistema requereix d’una ruptura amb la societat patriarcal per assegurar els drets de les dones en totes les esferes de la vida. El feminisme i l’ecologia són components claus de la nova societat per la qual estem lluitant.

Necessitem un sistema que busqui l’harmonia entre els éssers humans i la natura, i no un model de creixement infinit com promou el sistema capitalista amb vista a obtenir més i més guany. La Mare Terra i els seus recursos naturals no poden sostenir les necessitats creixents de producció i consum de la societat industrialitzada moderna. Necessitem un sistema que satisfaci les necessitats de la majoria i no d’uns pocs. Necessitem una redistribució de la riquesa que ara està en mans de l’1% de la població. Així mateix, requerim una nova definició del que significa “benestar” i “prosperitat” per a tots els éssers humans en el marc dels límits de la Mare Terra.

Encara continuarà la baralla en les negociacions internacionals de les Nacions Unides sobre canvi climàtic, les batalles més importants tindrà lloc fora d’aquest escenari, en els llocs on hi ha lluites contra els combustibles fòssils, l’agricultura industrialitzada, la desforestació, la contaminació industrial, els mercats del carboni i els projectes REDD, tot ells causants d’un major acaparament de terres i aigua, i de desplaçaments forçats de persones per tot el planeta.

Estats Units, Europa, Japó, Rússia i altres països industrialitzats-com a principals emissors històrics-han d’efectuar les principals retallades d’emissions de gasos d’efecte hivernacle. Xina, Índia, Brasil, Sud-àfrica i altres economies emergents també han d’establir compromisos de reducció d’emissions basats en el principi de responsabilitat comuna però diferenciada. No acceptem que sota pretext de “dret al desenvolupament” es promoguin projectes de consum insostenible i de destrucció de la natura només per generar guanys per a l’1% de la població.

La lluita per un nou sistema és la lluita contra les falses solucions climàtiques. Si no les aturem, aquestes falses solucions climàtiques afectaran severament el funcionament del sistema de la Terra danyant greument la salut humana, els ecosistemes i la vida. Per això rebutgem les solucions “tecnològiques”, com la geo-enginyeria, els organismes genèticament modificats, els agro-carburants i la bioenergia industrial, la biologia sintètica, la nanotecnologia, el fracking (fractura hidràulica), els projectes nuclears i la incineració de escombraries per produir energia.

Ens oposem igualment a les propostes de mercantilització, “financiarització” i privatització de les funcions de la natura a través de l’anomenada “economia verda”. Posar un preu a la natura i crear mercats de derivats financers no generarà sinó desigualtat i destrucció de la natura. No podem deixar el futur de la natura i la humanitat en mans dels mecanismes d’especulació financera com els “mercats del carboni” i projectes REDD. Ens fem ressò i donem suport la comanda perquè la Unió Europea deixi de banda la seva Esquema de Mercat d’Emissions.

Els projectes REDD (Reducció d’Emissions per Desforestació i Degradació de Boscos), igual que els Mecanismes de Desenvolupament Net, no són solucions al canvi climàtic i per contra representen noves formes de colonialisme. En defensa dels Pobles Indígenes, les comunitats locals i la natura, rebutgem els projectes REDD i l’acaparament i destrucció de boscos, terres cultivables, manglars, algues marines i oceans que són embornals de gasos hivernacle. REDD i la seva possible expansió a la terra, anomenada “Agricultura Climàticament Intel · ligent” (Climate-Smart Agriculture), generarà una contra-reforma agrària mundial que privilegiés la “collita de carbó” abans que la producció d’aliments.

Hem de vincular les lluites socials i mediambientals, agermanar les comunitats urbanes i rurals, combinar les iniciatives locals i globals per unir-nos en una lluita comuna. Hem de construir un moviment arrelat en la vida quotidiana de les persones i que garanteixi la democràcia en tots els estadis de la societat.

Moltes propostes ja tenen elements claus per construir nous sistemes alternatius. Alguns exemples són: el “Viure Bé”, la defensa dels “comuns”, els drets de la natura o Mare Terra, el respecte a territoris indígenes i zones de preservació comunitària, la sobirania alimentària, la “prosperitat sense creixement”, la “des-globalització”, l ‘”índex de felicitat”, els drets i deures de les generacions futures, l’Acord dels Pobles de Cochabamba i altres.

Tots i totes nosaltres tenim esperança en un món millor. Avui hem de recollir aquesta esperança i traduir-la en valor i accions, perquè -junt@s- podem canviar el sistema. Si volem un futur per a la humanitat necessitem començar la lluita ara.

Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Amada Santos

Amada Santos

Fotoperiodista i Socióloga. Activista Feminista, Defensora DDHH i Cooperant. Presidenta de la XIDPIC.Cat. Co-coordinadora i Editora de La Independent. Coordinadora Internacional a la RIPVG
Search

Butlletí de notícies

Subscriu-te al nostre butlletí setmanal amb les darreres notícies publicades.

També et pot interessar

Barcelona: Mujheroes 2011 en Barcelona. Proyecto expositivo colectivo itinerante de arte femenino

La Casa Amarilla presenta Mujheroes 2011, cuarta edición del proyecto expositivo colectivo itinerante de arte...

Madrid: El tractament masclista als mitjans de comunicación / La Independent / Notícies gènere

Les circumstàncies que afecten la qualitat informativa i la manca de sensibilització periodística amb què...

Futbol 1

Elles no esperen de l’esport tota la seva història, per això van a la universitat

 Era el 1972. La televisió transmetia encara en blanc i negre. Primer pla: les càmeres...