Per Montserrat Fernández Garrido
Amb motiu de commemorar el 25N vaig participar activament en dos emotius actes. El primer, una visita a l’antiga presó de dones de Trinitat Vella, que serà properament derruïda. La van organitzar Amador Expósito, president de l’Associació per a la recerca i divulgació de la memòria històrica de la Trinitat Vella, l’entitat Trinitat Uneix, el Grup d’Escolta Activa per a Dones i Isabel Villa Robles, presidenta de l’Associació Feminista Amigues de l’Olivera.
Hi entrem 50 persones, majoritàriament dones i hi passem tres hores molt interessants. Visita al centre, una explicació amb documental i NODO inclòs i quatre militants esquerrans, que van explicar la seva terrible experiència: Maribel Ferrandiz, Genoveva Munell i Pilar Rebaque van parlar de les tortures que van patir a la comissaria de Via Laietana i la seva penosa estada a la presó a la que estàvem, als anys 70.
I jo, que com a advocada feminista vaig explicar breument dues històries de dones represaliades, pel fet de ser dones. Una, del 1945, quan van torturar la meva àvia materna, Leonor Martín Pajares, i la van condemnar a 8 anys de presó, per ser la dona d’un conegut guerriller granadí, Ollafria. (La història detallada l’explico, juntament amb moltes altres, al meu llibre Tres generaciones rebeldes). I la segona, del 1978, quan van detenir i van condemnar una jove mare per emportar-se les dues filles petites de casa dels sogres, on les havia deixat el pare. A la jove i a una amiga que la va acompanyar, el fiscal els demanava més de 20 anys de presó. No havia pogut reconèixer les seves filles, que constaven com de mare desconeguda, perquè encara no havia divorci i ella havia estat casada abans de conviure amb el que va ser pare de les seves filles. Un noi lleidatà progressista, socialista, que aprofità les lleis franquistes per fer mal a la seva companya i a les seves filles. Les nenes no van saber durant molts anys qui era la seva mare i, per tant, no la van veure ni hi van tenir relació. Al final va cantar Silvia Tome, unes bellíssimes cançons seves, acompanyades a la guitarra. I ja a l’Associació del barri ens van oferir un deliciós pica pica.
A l’Arxiu Historic Roquetes a Nou Barris
La segona activitat va tenir lloc a l’Arxiu Historic Roquetes, de Nou Barris. I la va presentar i coordinà Montse Argenté Jiménez. De nou quatre dones: Maribel Ferrandiz, Carmen Medina, Àngels Rabada i jo relatem les mateixes històries que a la Trinitat Vella: Tortures i presó a idèntics llocs de Barcelona. Es va filmar l’activitat i es va retransmetre per a diverses ràdios, amb un gran èxit d’audiència. I la sala de l’Arxiu es va omplir a vessar amb moltes persones emocionades i interessades en el tema. Reberem una bossa amb regals per la nostra participació i quedem citades per a una propera presentació del meu llibre al barri.
Feliçment anem difonent la història de lluita i repressió que han patit heroïnes silenciades, a les quals els devem gran part de la nostra llibertat i benestar… No acceptem el silenci i el menyspreu de companyes tan importants…
