Foto:Amada Santos
Rachel Moreno és una psicòloga feminista, especialitzada en temes socials, mediambientals i sexualitat. Va presidir l’Associació brasilera d’Investigadors del Mercat, Opinió i Mitjans, i l’ONG ‘Tver’. Ha participat en els treballs de la Sisena Trobada de la Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere que s’ha celebrat a Barcelona els dies 15, 16 i 17 d’abril.
Quina és la situació de la dona brasilera, avui?
La dona al Brasil està molt preocupada per diversos motius. En la gestió de Lula i Dilma ens vam adonar que els projectes socials -com ‘Borsa Família’, ‘La meva casa, la meva vida’ o, ‘ProUni’, que permet l’accés a la Universitat- van beneficiar, sobretot, les dones i els negres. Són els més pobres entre els pobres.
Les dones es van adonar que l’elecció de Dilma era important i per això la van votar massivament a la segona volta de les eleccions.
En aquests moments, estem començant a adonar-nos que les nostres conquestes estan amenaçades i que cal defensar-les urgentment. No vivim encara en la democràcia que hem somiat però qualsevol retrocés en la democràcia que tenim sempre perjudicarà les dones. Es demostra quan la bancada conservadora intenta aprovar projectes de llei per tornar la dona a la cuina i a segles enrere.
I en relació a les dones periodistes?
La situació dels periodistes al Brasil és molt trista i limitada. Els que treballen en els grans mitjans han d’obeir als seus caps. Sinó, els acomiaden. Hi ha molts free-lance que han de produir molt i en funció d’allò que els demanen. Però també hi ha periodistes lliures, joves, que creen mitjans socials, diferents. Els lectors d’aquests mitjans paguen per mantenir aquests periodistes.
Tenim més dones que homes a les redaccions. Però la discussió de gènere no ha arribat gaire a aquestes redaccions. El que va passar és que el salari va baixar, com passa sempre quan una professió qualsevol es torna més femenina que masculina.
Hi ha molta violència de gènere?
Sí. Es discuteix si l’índex de notificacions ha augmentat perquè s’ha facilitat la seva divulgació o perquè ha augmentat la violència de gènere ja que en estar més present la dona a la societat i al món laboral alguns homes se senten incomodats i recorren més a la violència.
Els mitjans de comunicació han banalitzat o espectacularitzat sistemàticament la violència de gènere. Violen la privacitat de les víctimes. Molt rarament acompanyen el procés fins a la penalització del crim. Cal un esforç conjunt per acabar amb aquesta violència.
En el llibre ‘La imatge de la dona en els mitjans’ compara la qüestió de gènere a 12 països. Assenyala que el millor model és Canadà, l’Argentina o la Unió Europea, però el Brasil té una presidenta…
Lula, en el seu segon mandat va convocar una Conferència de Comunicació. Van participar els empresaris, la societat civil i el govern. Per ser aprovades les demandes havien d’obtenir el 60% dels vots. Es va elaborar un cos consistent de demandes i propostes, però després van ser oblidades. Dilma esperava una reacció més favorable dels mitjans. Però els amos dels grans mitjans de comunicació van sortir de la Conferència dient que volíem el control social de la informació i que atemptàvem contra la llibertat d’expressió. Es van presentar com els defensors de la llibertat d’expressió però allò que defensen és la llibertat d’expressió exclusivament comercial però no la de tots. Tots tenim dret a la comunicació.
No vam avançar gens i Dilma es va adonar d’allò que signifiquen uns mitjans sense cap tipus de regles, de consens entre tots. I avui paga el preu de no haver establert regles raonables en aquest camp.
Tenim normes a la Constitució que estan sent burlades pels grans mitjans. La nostra Constitució diu que no hi pot haver monopoli. Hi ha monopoli. La nostra Constitució diu que els mitjans no poden pertànyer als polítics. Els polítics tenen mitjans. Diu que no pot haver propietats creuades de mitjans. I hi ha grups que tenen ràdios, televisions, diaris, revistes,… Diu que l’Església no pot tenir mitjans. I els té. Diu que un cop obtinguda la concessió d’una televisió no pot ser venuda a tercers. I es fa. Ningú ho controla. Cal una llei que ho reguli.
Això perjudica la dona?
És clar. Perquè en aquests mitjans no hi ha diversitat, no hi ha pluralitat, no donen veu a la dona. Bàsicament es preocupen en crear consumidors per als seus anunciants.
Les dones som el 52% de la població. Als espais considerats seriosos, els informatius, apareixem només en un 18%. Apareixem com a testimonis o com a víctimes. Perquè no com especialistes també? Som ciutadanes de segona classe que servim per consumir i per vendre, bàsicament.
Si Dilma se’n va, si el Partit del Treball se’n va del govern, la situació de la dona empitjorarà?
Què pot ser pitjor? En aquest moment, els grans mitjans de comunicació estan d’acord amb la situació actual. La llei estableix que el govern ha de donar recursos en forma de publicitat als mitjans proporcionalment a l’audiència. Això vol dir que TV Globo, que va contra el Govern i que té la major audiència, és qui rep més recursos. I concentra aquests recursos entre Sao Paulo i Rio de Janeiro, on estan la major part dels grans mitjans. La resta del país no rep res, perquè té molta menys audiència.
L’Argentina va modificar aquesta situació. El govern anterior va intentar distribuir aquests recursos per tot el país i es va aixecar immediatament una gran oposició que va acabar aturant aquesta iniciativa. A l’Argentina es va dividir l’espectre electromagnètic en tres parts: una, per al govern; una altra, per a la iniciativa privada; i una altra, per als moviments socials. Va dividir els recursos del govern de forma proporcional. Això significa que els moviments socials tenen dret a un terç de l’espectre i a un terç dels recursos i que poden mostrar el seu propi punt de vista, els problemes que consideren que han de ser discutits i com han de ser enfocats. Macri vol canviar-ho i els argentins han sortit al carrer per protestar.
La comunicació és un dret universal segons la nostra Constitució. Com ens comuniquem si no tenim espai ni recursos per fer-ho?
Com és la legislació brasilera pel que fa a l’avortament?
Avancem poc, molt lentament. Dilma va recordar que l’avortament és la quarta causa de mort femenina i que el Govern hauria d’oferir serveis adequats per fer front a aquesta demanda i que cadascú es posicionés en funció de les seves creences i forma de veure el món. Immediatament, l’Església va reaccionar acusant-la de ser una assassina de nens. Dilma va fer marxa enrere i no hem avançat gens.
Ara tenim el Zika i la microencefàlia. La que anomenem bancada B, de la Bíblia, ha presentat i aprovat projectes de llei que contrarien tots els avenços que havíem fet. Per exemple, volem discutir qüestions de gènere a l’escola. És important que els nens sàpiguen que homes i dones són iguals. Blancs i negres, també. Grassos i prims. Doncs van aconseguir eliminar del Pla Nacional d’Educació tota referència a qualsevol qüestió de gènere i pretenen processar els professors o escoles que discuteixin aquests assumptes.
Han presentat l’Estatut del nasciturus. Hi ha tres casos d’avortament permesos per la llei brasilera: estupre, anencefàlia o perill de la vida de la mare. Diuen que en cas d’estupre, si la dona vol tenir el nen accedirà a una ajuda fins que el nen tingui 18 anys. Però ja tenim la ‘Borsa Família’. Nosaltres li diem a això ‘Borsa estupre’.
Segons un altre projecte de llei, la dona que avorti en funció de microencefàlia, conseqüència del zika, estarà subjecta al doble d’anys de presó que qualsevol altre cas.
I un altre projecte pretén condemnar a vuit anys de presó als metges o infermers que orientin o ajudin una dona a avortar. No estableix cap diferència entre avortaments legals i il•legals. Si una dona arriba al metge i aquest descobreix que la seva vida corre perill si continua amb l’embaràs, no pot dir res perquè s’arrisca a vuit anys de presó.
S’ha rebaixat la majoria d’edat penal. A partir dels 16 anys, qualsevol condemna porta els joves a la presó i no a espais educacionals diferenciats. Com que no hi ha cel•les per a tots és una bona oportunitat perquè la iniciativa privada construeixi noves presons. Van reduir l’edat penal en lloc d’augmentar el nombre d’escoles.
La nova Llei de Seguretat Nacional és molt semblant a la que teníem en temps de la dictadura.
Les dones hem patit un retrocés i no volem cap dret menys. Necessitem molts més drets.
Es respecta la diversitat sexual al Brasil?
No fa molt temps van ser reconeguts els drets socials de tots els tipus de família, incloses les homo-afectives. No obstant això, un diputat ha aconseguit que s’aprovi un projecte de llei que redefineix allò que és una família. Segons aquest projecte només és família quan hi ha pares i fills i només aquestes famílies tenen dret a la protecció de l’Estat. Un altre retrocés. S’oposen a la discussió de la visió de gènere a l’escola i arriben a dir que a les aules les professores poden convèncer els nens que es facin homosexuals o estimular la pedofília. I ho diuen als grans mitjans de comunicació.
Potser caldria fer un impeachment al Congrés dels Diputats
Si aconsegueixes un milió i tres-centes mil signatures pots portar un projecte a la Cambra. Vam presentar un projecte de llei d’interès popular per a la reforma política, demanant que s’acabi amb el finançament privat, que les llistes electorals alternin homes i dones i d’altres demandes. Vam aconseguir set milions i vuit-centes mil signatures. Però no s’ha discutit a la Cambra. Aproven allò que més els convé.
En aquest context, en què baseu l’esperança que les coses millorin en els propers temps?
En la mobilització dels moviments socials. Estem més mobilitzats ara que temps enrere. Dilma ens ha ignorat en els últims temps i cal que ens tingui més en compte i contempli les nostres demandes. Que adopti polítiques de més inclusió, més a l’esquerra, i no només fent allò que interessa els empresaris. Els empresaris estan més interessats en dedicar-se al capital internacional que en la producció al Brasil. Comencem a tenir problemes d’ocupació -no tant com a Europa o els Estats Units-, cada cop més seriosos. Necessitem una major nacionalització, en el sentit que s’atenguin les nostres demandes, una major inclusió i el progrés dels moviments socials.
La Càmara de Diputats ha demanat el processament de la presidenta. Per què s’ha plantejat l’impeachment de Dilma Rouseff?
El dia que es va aprovar l’impeachment al Parlament va ser molt trist per als brasilers. Tenim el poble als carrers manifestant-se a favor i en contra d’aquest procés. Tenim un Congrés eminentment conservador. Al Brasil, diem que les tres bancades que més van créixer en les últimes eleccions van ser les BBB: Bala, Boi i Bíblia. Els que defensen les armes, els amos de grans territoris i els seguidors de l’Església. I els tres es manifesten de forma extremadament conservadora.
Dilma va guanyar l’elecció amb un marge clar de diferència. Des de que va assumir el segon mandat, l’oposició va decidir no permetre que governés, contestar qualsevol decisió útil. Va obrir totes les portes a la investigació de la corrupció. Ella no està acusada de cap cas de corrupció. No obstant això, s’ha trobat amb l’atac de part del Parlament, de la justícia i dels grans mitjans, que intenten que sembli que ha comès alguna irregularitat.
L’acusen del que es diu ‘pedalada’. Un mes, va decidir endarrerir el pagament a un banc per garantir el pagament de la ‘Borsa Família’. Tots els presidents anteriors han fet el mateix. Ella està acusada per això. No és institucional, no és reglamentari, no és legal. Els vots en contra seu són més polítics que una altra cosa.
Parlar de cop d’Estat és exagerat?
No. S’ha revestit d’una aparença de normalitat, gràcies al paper de part de la justícia i els grans mitjans de comunicació que l’han legitimat. Els mitjans internacionals han estat més seriosos en tractar aquesta qüestió.
Fa una mica de por del que està passant al Brasil. Un diputat que va votar per encausar Dilma Rouseff va dedicar el seu vot a un dels militars que va donar el cop d’Estat el 1964
Un torturador notori. És preocupant. Hi va haver intervencions molt curioses. Ara, el Senat ha de votar aquest encausament. El moviment social contra el procés seguirà als carrers. Els empresaris ja han enviat la factura a Michel Témer, el vicepresident que substituiria Dilma si és apartada de la presidència. Li demanen la fi del finançament de la salut i l’educació, la retallada dels projectes socials. No volen que s’inverteixi més en salut perquè és un terreny interessant per a la iniciativa privada. Volen més espai per a la iniciativa privada i per al capital internacional, en empreses com Petrobras o Electrobras.
No s’ha trobat a faltar un major suport internacional vista la fragilitat de l’argumentació en què es basa l’encausament de Dilma?
Parlant amb la gent que viu fora del Brasil vaig percebre que la versió dominant que els arriba és la dels mitjans de comunicació més poderosos d’allà: TVGlobo, Folha de Sao Paulo, Epoca… Sis famílies del Brasil posseeixen els grans mitjans de comunicació. Decideixen allò que ens mostren i què volen que pensem sobre allò que ens mostren. Legitimen l’impeachment de Dilma.
Els mitjans de comunicació internacionals han trigat però avui tenen clar que aquest cop no té sentit i són més favorables a Dilma. Alhora, vuit mil juristes brasilers han signat un text en suport seu. Els professors, els periodistes, els intel·lectuals, també. La població, els treballadors, els moviments socials són al carrer en defensa de la institucionalitat i l’ordre democràtic.
Sembla que el Senat també es decantarà per processar la presidenta
Les eleccions que hem tingut últimament estan patrocinades en part per les empreses privades. Aquestes empreses han repartit recursos i diners a candidats perquè defensin els seus interessos. Estem discutint la reforma política i demanem que deixi d’haver-hi aportacions d’empreses perquè els diputats electes defensen més els interessos d’aquestes empreses que els dels electors.
Per exemple, Eduardo Cunha, president de la Cambra de Diputats, que està acusat de molts casos de corrupció comprovats i que va presidir la comissió que va impulsar l’impeachment de Dilma, va rebre diners suficients de les empreses per controlar el vot de cent diputats. Per això tenim una càmera tan accentuadament conservadora.
Al Senat poden canviar les coses. El seu president ha dit que no té pressa. El Senat no és tant clarament d’oposició com la Cambra. És important que el poble li demostri que els seus interessos estan clarament contrariats per aquest procés. Confiem en obtenir un resultat millor.
Per què s’ha atrevit la dreta a jugar tan fort la basa del procés a Dilma Rouseff?
Hi ha interessos nacionals i internacionals. A nivell nacional, els mitjans de comunicació han creat allò que anomenem el Partit de la Premsa colpista. Tot el temps insisteixen en les mateixes notícies i es donen suport els uns als altres contra Dilma. A nivell internacional, aquest posicionament de la dreta beneficia els que no volen que el Brasil creixi i s’integri en els BRICs, amb una alternativa d’organització social, política i econòmica diferent.
D’altra banda, tenim una burgesia, una classe mitjana que està insatisfeta per la disminució de la distància entre ella i les classes populars. Es queixa que va a l’aeroport i es troba amb gent senzilla. “Sembla una estació d’autobusos”, es lamenta molta gent de classe mitjana. “La meva empleada domèstica té dret a vacances, tretze pagues,… Si vaig a comprar una brusa corro el risc de comprar la mateixa que ella. Llavors, me’n vaig a Miami a comprar la meva roba”, diuen. Estan molestos per la sortida de 40 milions de persones de la pobresa absoluta.
Són aquests interessos els que són mobilitzats pels mitjans de comunicació, pel discurs de l’oposició, i que s’han manifestat en la votació de la Cambra.
Si fan fora a Dilma Rouseff la frustració de les classes humils serà molt gran
La frustració serà molt gran. Es tindrà la sensació que, tot i que la situació econòmica general millori, la classe treballadora sortirà perjudicada. També els qui s’han beneficiat de les polítiques socials: dones, negres,…
Probablement hi haurà reacció, manifestacions. Què farien davant d’aquestes manifestacions? És possible que hi hagués un retrocés polític molt seriós, molt greu, inacceptable, amb la disminució dels drets adquirits i una actitud més autoritària del poder.
I els Jocs Olímpics, a la volta de la cantonada
Sí, i aquests Jocs Olímpics han servit d’excusa perquè alguns diputats hagin presentat un projecte de llei de Seguretat Nacional que és molt semblant al que hi havia durant la dictadura. No ho necessitem per a res.
