Juanjo Compaire ha estat professor d’història i és un home per la igualtat que es considera feminista. Ha estat un dels fundadors d’Homes Igualitaris, entitat catalana germana de l’Associació d’Homes per la Igualtat de Gènere.
Actualment coordina la revista Hombres Igualitarios, d’AHIGE, un dels referents per a aquest moviment en els territoris de parla hispana.
Com vas arribar a fer-te feminista?
Hi ha un primer moment en el qual no em reconeixia com a feminista però que em sentia diferent de la majoria de companys d’escola. No em sentia identificat amb el que se suposava que havia de ser un home. Molts anys després, quan vaig treballar com a educador vaig entrar en un programa de formació en coeducació. Llavors vaig començar a fer lectures feministes que em van apassionar. Vaig anar a una trobada d’homes per la igualtat que es va realitzar en 2001 a Jerez i que es deia “Los hombres ante el reto de la igualdad”. Allà vaig conèixer a Antonio Garcia i vaig començar una fase conscient i activista. Em vaig enganxar a lectures feministes que parlaven d’homes. Penso que la implicació dels homes no és una qüestió de solidaritat o de quedar bé o de suport a les dones. El feminisme també ens interpel·la i ens demana un canvi a nosaltres com a homes i n’hem de fer una reflexió pròpia.
Quins són els objectius del moviment i que pot aportar a la societat?
Busquem una revolució dels valors i de les relacions, cosa que implica un canvi molt profund de la societat. Volem canviar un model d’homes que ha creat una societat piramidal i competitiva protagonitzada, dirigida i manejada per una sèrie d’homes que concentren el poder. Són homes que segueixen els dictats del patriarcat i del que se suposa que ha de ser un home: són egocèntrics, androcèntrics i consideren a la resta de persones com a coses que utilitzen. Un exemple de tot això és la creixent mercantilització de les relacions socials i humanes. Es tracta d’un sistema que fa patir a la major part de la població i especialment a les dones. A partir de valors feministes, que considerem un nou humanisme, volem canviar aquesta situació. Som un moviment que volem una societat més humana, més harmònica, més horitzontal, més cooperativa, més igualitària i més justa. En definitiva, que estigui més d’acord amb els desitjos de la majoria de la població i en la qual no hi hagi violència.
Com està articulat i com creix el moviment d’homes per la igualtat?
Té tres potes: una d’elles són els grups de reflexió personal, l’altra les associacions d’acció política i social i la última és la recerca en masculinitats en disciplines com ara la sociologia, la psicologia, la història o l’antropologia. Pel que fa a la primera pota estem en un moment de reflux. És difícil crear aquests grups perquè els homes no estem acostumats a parlar d’emocions i vivències personals amb altres homes. El moviment que té un àmbit d’actuació sociopolítica, tot i que és minoritari entre els homes, té cada cop més ressò i va creixent. Ens coordinem a partir de xarxes socials. Hi ha diferents associacions arreu de l’estat més bé petites, tot i que la major part dels homes per la igualtat estan organitzats a partir d’ AHIGE que es va crear a Màlaga. Entre totes aquestes entitats hem fet un parell de trobades estatals en les quals hem aprovat uns punts programàtics en comú com ara la Declaració de Barcelona de 2011 que va coincidir amb el Congrés Iberoamericà de Masculinitats i Equitat (CIME) i fa menys a Sant Boi. És un moviment molt incipient i embrionari, però ferm. La vessant acadèmica és la que, probablement, estigui més desenvolupada.
En que consisteixen els grups de reflexió d’homes dels quals parlaves abans?
Els homes tenim dificultat per parlar entre nosaltres d’allò personal o emocional. Un home amb un altre home manté socialment una certa rivalitat encoberta i sempre hi ha com una pugna o competència. El masclisme no ens deixa mostrar-nos vulnerables. En els grups pretenem trencar aquesta barrera des de la confidencialitat i la confiança a partir de treballar el companyerisme, l’acompanyament, l’ajuda mútua, la humilitat i el reconeixement de la vulnerabilitat. Ho fem explicant-nos les nostres vivències personals. L’objectiu és desmuntar la construcció social de la masculinitat en la qual ens hem educat. Treballem l’empatia des de la igualtat perquè no volem donar lliçons a ningú. No parlem en tercera persona, ho fem sempre en primera persona. Aquest vessant del moviment és molt important perquè els homes interioritzem la igualtat a partir del treball personal. Per moltes manifestacions, comunicats, manifestos o activitats que fem el que cal és canviar en la nostra vida quotidiana.
El 2001 a Granada i Màlaga vaig veure que hi havia grups de reflexió i em va semblar que era un treball importantíssim. Vaig intentar tres vegades crear un a Barcelona i a la tercera va ser la vençuda. Va néixer a partir d’una crida que vaig fer el 2003 en un taller de Luis Bonino en el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. Es tracta de Sopa d’Homes que encara existeix i en el qual vaig participar durant 10 anys tot i que ara estic en un altre grup. A partir del 2005 em vaig afiliar a AHIGE perquè vaig creure que també era important l’acció sociopolítica.
Parla’ns de la revista Hombres Igualitarios, d’AHIGE: Quins objectius, continguts i públic té?
La nostra revista digital mensual porta uns quants anys en funcionament gràcies al voluntariat dels socis d’AHIGE. Tenim sis persones a la redacció i hem aconseguit implicar a homes que no són de la nostra entitat. És una publicació que pretén recollir el sentir del moviment i els seus debats i vol difondre el seu pensament i activisme. No és ni pretén ser acadèmica malgratque pugui haver-hi algun article d’aquest tipus. Els editorials són debatuts amb els socis i publiquem articles d’opinió, agenda d’esdeveniments i entrevistes que agrupem a partir del tema del mes. Hombres Igualitarios serveix per cohesionar el moviment i fer xarxa entre les entitats d’homes. Ara mateix comptem amb més de 8.000 subscriptors i 53.000 visites mensuals: el nostre públic és de mitjana edat i un 60% del mateix són dones. En l’última època hem obert les col·laboracions en països de l’Amèrica Llatina i ens agradaria arribar a ser la revista de referència per als països de parla hispana.
