Per Montse Fernández Garrido *
El 20, 21 i 22 de novembre passat van tenir lloc les II Jornades de Història Publica sobre les Presons Femenines del Franquisme. Aquestes Jornades es van celebrar a la Presó Model de Barcelona, amb gran èxit de públic i nombroses taules rodones amb prestigiosos ponents. Només hi vaig poder assitir el primer dia, dimecres, 20 de novembre (commemoració de la mort del Dictador).
La primera tarda, va començar amb la inauguració a càrrec de persones que representaven diverses entitats: la Fundació Rosa Luxemburg, EUROM, CEHI-UB, Associació Catalana de Persones ex Preses Politiques del Franquisme, Ateneu Memòria Popular, Fundació Cipriano García i Ajuntament de Barcelona.
Una bona inauguració, amb emotives reflexions, efectuades amb molt coneixement del tema a tractar i amb sis persones molt preparades i conscienciades (dues dones i quatre homes), que descobrireu a la foto que s’acompanya, representants de les entitats esmentades.
La primera taula va anar a càrrec de Fernando Hernández, Pilar Molina Javierre, Ramón Vinyes Ribas i Elsa Plaza.
L’escriptora Pilar Molina, doctora en Història i catedràtica d’ensenyament secundari, va desenvolupar el contingut fonamental del seu magistral llibre “La Presó de Dones de Barcelona, Les Corts (1939-1959”, publicat per l’Ajuntament de Barcelona el 2010, dedicant part de la seva exposició a explicar i mostrar el plànol del local que es va dissenyar per a la nova presó de dones i que mai no es va dur a terme. Va explicar com era la principal institució repressiva de les dones durant la postguerra a Catalunya, reconstruint la memòria perduda de les dones recluses. És una historiadora que porta tota la seva vida “realitzant una investigació minuciosa sobre les dones i el llegat que s’ha anat deixant l’exili republicà, des de la segona generació”. El llibre explica les experiències de deu dones “que sent molt molt joves van passar a l’exili o hi van néixer”. “Són les hereves dels valors de la II República, filles de l’exili, en un exercici de recuperació de memòria històrica” . El llibre està estructurat en diverses parts:” Els antecedents i la República, la guerra, la retirada i la resistència contra el feixisme. I després, la reconstrucció de les seves vides truncades i la supervivència, sent elles els qui prenen consciència de la seva realitat i l’acceptació de l’herència, que reconeixen com a pròpia i que volen preservar”.
Pilar Molina Javierre és una autora aragonesa molt interessant, que viu i treballa a Barcelona, que ha escrit nombrosos llibres, uns de sola i d’altres d’obres col·lectives sobre el Franquisme, la República, la Memòria, la Resistència, la Transició i també Diccionaris, entre d’altres, el d’Història Universal i el de Moviment Obrer a Els Paisos Catalans, havent estat col·laboradora de “El Temps d´Història , de 2002 a 2004. Una historiadora republicana i feminista a la que hem d’agrair grans treballs.
Elsa Plaza va revelar molts detalls de com era la primera presó de dones a Barcelona (el Raval) i com hi malvivien les recluses. Es tracta d’una presó poc coneguda per al gran públic, però no per als historiadors i historiadores del nostre país. L’autora va publicar un llibre, al qual va dedicar una investigació llarga i complexa. Es tracta de “La vella presó del carrer Amalia. Història i vida quotidiana”. Un llibre que explica “els mecanismes del poder, polític, econòmic i eclesiàstic, per controlar i “encarrilar” i reprimir les dissidents i les excloses de la consolidació del capitalisme”.
En la presentació es va parlar de “un acte de justícia per als milers dhomes i dones, nens i nenes, que van malviure i van penar a l’ombra dels murs d’aquell antic convent dels paüls”.
Després d’un descans, en què al pati de la presó ens van oferir una deliciós berenar (pastes i cafe o te), moment en què vam poder trobar-nos i xerrar amb nombroses amistats. També alumnes d’alguna professora universitària feminista. Temps en què vam poder visitar una exposició sobre el Tribunal d’ Ordre Públic. I vam tornar a la darrera taula de la tarda.
Atès la tarda de l’hora, ja que alguns ponents (essencialment els homes) s’havien excedit amb el temps, no es va poder presentar la projecció del Documental “Memòria de la presó de dones” de Marc Almodóvar i Ramón Bochaca.
Formaven la seguent taula Eva Fortes, Carles Vicente i Anna Maria Batalla, i presentava Andreu Mayayo. Per un problema d’última hora, no hi va poder assitir l’actriu Silvia Munt, encara que a la taula hi havia la neboda, Eva Fortes. Cadascuna de les persones ponents van explicar la repressió que va patir una dona de la seva família, després de la seva llarga lluita contra el franquisme.
Per mi va ser la taula més emotiva. Eren familiars de dones militants del PSUC, que van estar a la presó de les Corts. Històries commovedores, que ens van fer riure i plorar.
Eva Fortes, una noia nascuda als EUA, que parla un magnífic català, après de la seva àvia Nuria Munt, comptant també la història d’amor i de pel·lícula del seu avi, el dirigent comunista Alberto Assa Anavi, colombià, educador, traductor i humanista turc otomà, d’origen sefardita, que va participar amb les Brigades Internacionals a la Guerra Civil espanyola. Assa va ser un dirigent del PSUC , que va protagonitzar la gran fugida de la presó Model, de la qual en van sortir falsificant la firma del jutge . Després va sortir també Clara Pueyo Jornet, de la presó de les Corts, pel mateix mètode. Fortes va parlar de les germanes Nuria i Angelina Munt.
Després Carles Vicente, que va explicar la història de vida i de lluita de la seva tia àvia Isabel Vicente García, activista i opositora al franquisme, modista de moda i obrera, presonera juntament amb la també comunista Maria Salvo. Isabel va morir a Barcelona el març del 2000.
I finalment, va parlar Anna María Batalla Solá sobre la seva mare Anna Solá Sardans, activista social i política de Manresa, taquimecanògrafa, comptable i traductora de francès, fotògrafa, que tocava el piano i en va escriure molts articles, que estant a la presó, es va escriure amb un altre pres també comunista, Josep Batalla Salvat, Tinent de la República , i que després de llargs anys de presó, enamorats, es van casar. D’ella publica també avui la seva filla Anna Maria, professora de música i wikipedista que ha escrit la biografia de 150 persones represaliades pel franquisme, principalment dones.
Totes elles dones intel·ligents, fortes, valentes, compromeses, lluitadores. Dones heroiques, que no podem deixar a l’oblit.
Perquè van ser som i perquè som seran….
El moment de cafè i pastes al pati de la Model
Al mateix temps que se celebraven aquestes Jornades, es feia una conferència sobre el Tribunal d’Ordre Públic i una visita a la presó.
Fotos de la visita a la presó d’Ignasi Espinosa.
*Montse Fernández Garrido. Advocada feminista. Professora de Màster de Dret. Autora del llibre Tres generacions rebels, biografia de la seva família, dedicat a la seva mare i àvia.
