Dissabte 06 juliol 2024

Dissabte 06 juliol 2024

Compartir

Poca presència llatinoamericana en el Comitè CEDAW

 

 

30 de Junio 2016

 

És important analitzar la presència regional llatinoamericana i caribenya en el Comitè CEDAW, d’expertes civils.

El 21 de juny va ser l’elecció de 11 noves integrants del Comitè. Hi havia tres candidatures llatinoamericanes (Argentina, Brasil i Veneçuela) i una candidatura caribenya (Bahames). Dos acaben mandat el 2016: Brasil i Jamaica. Això volia dir que per mantenir la nostra actual presència era necessari que fossin electes dues de la regió.

 

15 Foto Articulo 15

 

El Carib va aconseguir aconseguir la votació en la segona volta i va esdevenir la 11a. integrant del Comitè, però cap de les candidates llatinoamericanes va poder aconseguir la votació necessària.
Això té una explicació. Cap dels tres països que van presentar candidatures va aconseguir els vots requerits perquè no van aconseguir a fer aliances suficients. No té res a veure amb la capacitat ni el compromís de les candidates. Dues d’elles, Jacqueline Pitanguy (Brasil) i Mabel Bianco (Argentina) tenien una excel·lent trajectòria en el moviment de dones llatinoamericà. No és una votació senzilla.

La Cedaw té una Assemblea de 189 estats, representats pels seus Missions davant l’Onu. Tots van anar a votar el 21. Fa anys que aquest Comitè concita l’atenció de tots els seus estats part en el moment de la votació. Cada Estat pot votar fins per 11 candidatures, però generalment només voten pels països amb qui tenen acords previs (intercanvi de vots) o quan la candidatura ha tingut prou difusió.
Aquesta tasca reposa en les Missions davant l’ONU, sobretot les que estan a Nova York, lloc on es porta a terme la votació. Fins aquí veiem la punta de l’iceberg. Cal analitzar les raons per les que els nostres països no rep suficient atenció als Òrgans de Tractats.

 

A vegades hi ha altres urgències polítiques o diversa prioritat. Els moviments socials, en el nostre cas, els moviments feministes i de dones, necessiten mantenir iniciatives al respecte en forma permanent. L’elecció de les candidatures és un procés polític que hauria de ser cada vegada més participatiu. Cada dos anys hi ha eleccions i en cadascuna d’haver candidatures de la regió.

No guanyarem totes, però almenys, tindrem més possibilitats de mantenir la nostra presència, i si és possible, augmentar-la. Els països triats el 21 de juny van ser: Lituània, França, Líban, Ghana, Nigèria, Mauritània, el Nepal, Noruega, Filipines, Xina i Bahames. Els 5 primers van ser reelegits, amb excel·lents candidates. Seguim Cuba i Perú fins al desembre del 2018, i incorporem ara a Bahames. Més enllà de les individualitats, hauríem de ser 5 d’Amèrica Llatina i el Carib per fer sentir la nostra veu i redistribuir millor el treball dins del Comitè. Molt bon treball acompliment Line Barreiro, qui a més va fer una nota inicial sobre aquest tema. Va ser una meravellosa representant del moviment.

 

 

 

Foto: SemMéxico.

Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Picture of Amada Santos

Amada Santos

Fotoperiodista i Socióloga. Activista Feminista, Defensora DDHH i Cooperant. Presidenta de la XIDPIC.Cat. Co-coordinadora i Editora de La Independent. Coordinadora Internacional a la RIPVG
Search

Butlletí de notícies

Subscriu-te al nostre butlletí setmanal amb les darreres notícies publicades.

També et pot interessar

A Colòmbia l’avortament serà delicte quan es realitzi després de la setmana 24 de gestació

Per Redacció SemMéxico La Cort Constitucional a Colòmbia, planteja tres excepcions, una quan sigui...

País valencià:’Unitats didàctiques’ de l’Organització de Dones d’Intersindical

UNITATS DIDÀCTIQUES que elaborem l’Organització de Dones amb motiu del 25 de Novembre, Dia Internacional...

Paraguai: Defensant la vida i els drets humans de les nenes / La Independent / Notícies gènere

El cas de la nena de deu anys que fou violada, i en conseqüència cursà...