La primera Cimera d’alt nivell sobre persones refugiades i migrants celebrada en el marc del 71 període de sessions de l’Assemblea General de les Nacions Unides, no ha adoptat compromisos ni ha aportat nous instruments per ajudar les persones que fugen de guerres, persecució política, sexual o religiosa i pobresa, com tampoc recull cap de les 10 recomanacions que va fer públiques i va debatre aquest setembre les ONG i el Comitè sobre el Status de la Dona de l’ONU.
La Declaració de Nova York, signada pels 193 estats que integren l’ONU demostra que han estat incapaços de coordinar una resposta internacional solidària i més humana per aconseguir un ‘pacte mundial per compartir les responsabilitats pel que fa a les persones refugiades’ i concretar-ne un altre per ‘una migració ordenada i segura’. Les grans organitzacions humanitàries com Oxfam o Metges sense Fronteres van considerar l’acord com ‘una decepció i una oportunitat perduda’; també va tenir critiques d’Amnistia Internacional i Human Rights Watch, que la van qualificar de ‘cimera fallida’.
Mes de 65 milions de refugiats i desplaçats
Nacions Unides ha recordat que mai abans s’havia registrat tal quantitat de persones que fugen de casa per salvar la vida i la dignitat. Segons l’ONU ja són 65,3 milions les persones desplaçades. La major part provè de Síria (4.9 milions), de l’Afganistan (2.7) i de Somàlia (1.1). D’aquestes són refugiades 24 milions (21,3 ja amb l’estatus i 3,2 en proces d’asil); les altres casi 41 milions són persones migrades o desplaçades internes (nomès a Colòmbia 6,8 milions).
Els països més rics només acullen un 14% d’aquest total, perque el 86% del colectiu es concentra als paísos en vies de desenvolupament africans i asiàtics. El ‘Top Ten’ de països d’acollida són, des de 2011, Turquia, el Líban, Jordània, Iran, Pakistan, ( de Síria, d’Afganistà i d’ Iraq), però fa mes temps encara Etiòpia, Kenya, Uganda, República Democràtica del Congo i Iemen (de Somàlia i d’altres païssos que fugen dels conflictes africans); també des de 2015, Alemanya.
Tot i que no hi ha percentatges desglossats de dones en aquests grans nombres, a tot el món les dones refugiades i migrants tenen un paper central com a suport de les comunitats i economies. Per aquesta raó, ONU Dones considera que “els compromisos mundials han d’incloure l’assoliment de la igualtat de gènere, l’empoderament de les dones i de les nenes” i, a més, han d’abordar les seves necessitats pròpies, incloure les seves veus i preveure la rendició de comptes davant d’elles’.
La cimera es va realitzar a l’ edifici de l’ ONU a Nova York. Foto Lidia Vilalta
Declaració conjunta sobre la dona
Davant la celebració de la Cimera, el Comitè sobre l’ Status de la Dona de l’ONU, va preparar un document, en el qual afirmava que “les dones i nenes que fugen de conflictes, crisis i desastres naturals, així com les dones que migren per altres raons (violència masclista o la pobresa) s’enfronten a amenaces específiques com el tràfic de persones, la trata, l’explotació i la violència sexual i la negació dels seus drets humans bàsics, incloent el dret a sol·licitar asil”.
Els riscos que elles enfronten, assenyalaven, també poden ser agreujats per diversos factors, (l’edat, la discapacitat, la raça) i altres qüestions, que les hi significa una major discriminació, violència i barreres a l’assistència i protecció. Els estudis publicats al novembre de 2015 van trobar que els programes de refugiats a Turquia, Jordània, Líban, Grècia i als Balcans estaven fallant en aspectes bàsics de la prevenció de la violència basada en el gènere i també l’accés a la salut sexual i reproductiva per a les dones desplaçades.
Però, malgrat tots aquests desafiaments, s’indica en la declaración conjunta que les dones desplaçades s’estan organitzant per donar suport als esforços de prestació d’assistència i protecció, com ara la posada en marxa d’espais segurs per a les dones i menors. No obstant això, manca suport i reconeixement. Per tant, es sol·licitava en el document dirigit a la Cimera, que no s’ha vist reflectit, els següents punts:
1. Assegurar la participació de dones i nenes desplaçades en tots els aspectes del procés: preparació, seguiment i execució de les cimeres; ha d’haver-hi un equilibri de gènere. ‘La comunitat internacional ha de practicar allò que predica’, facilitant dones representants de diverses procedències.
Registre i documentació individual
2. Implementar les rutes de migració legal i segures en lloc d’una política de dissuasió. Garantir un eficaç accés a l’asil amb mecanismes de protecció legal. Un enfocament erroni que ignori les causes del desplaçament forçat, posa a les dones i les nenes en major risc de tracta i de violència basada en el gènere.
Assegurar a les dones desplaçades i apàtrides accés al registre i documentació individual perquè en la pràctica es registra només el “cap de família”, generalment l’home de més edat; la discriminació de gènere també porta a l’exclusió de les nenes del registre… Els processos de registre i de detecció sovint no identifiquen les dones i nenes que han patit o estan en risc de patir de violència de gènere, a les que s’ha de garantir que rebin els serveis i la protecció necessaris.
3. Posar fi a la detenció arbitrària i prolongada de les persones sol·licitants d’asil i migrades. Donar suport i alternatives a la detenció… Aquestes pràctiques posen a les dones i les nenes -així com menors no acompanyats, les persones amb discapacitat, les persones LGBT, gent gran i d’altres- en risc de violència de gènere, trata, explotació, discriminació i abús.
4. Fer un compromís explícit i detallat per protegir a totes les dones i nenes desplaçades de la violència de gènere durant el transport, en els centres d’acollida i en arribar a les seves destinacions. L’amenaça de la violència de gènere és un fenomen generalitzat per a les dones i les nenes durant el desplaçament i, sovint especialment alt, per a menors no acompanyats, les persones amb discapacitat i les minories sexuals.
Procediment estàndard contra la violència
Els Estats han d’exigir que s’apliquin les directrius del Comitè Permanent entre Organismes (IASC) sobre la prevenció i resposta a la violència basada en gènere (VBG) i que es converteixi en un procediment operatiu estàndard en totes les etapes de la resposta, tan automàtic com ho es la provisió humanitària de refugi o aliment … Introduir les millores pràctiques per a garantir la seguretat i protecció com la il·luminació adequada, lavabos i instal·lacions de bany amb panys i també allotjament separat per a les dones o menors que viatgen sols … i tolerància zero per a totes les formes d’explotació i abús sexual.
Cal introduir mecanismes d’informació confidencial i adoptar mesures de seguretat i d’ ètica el més ràpidament possible, allà on s’han reportat incidents. El procés ha d’ incloure mesures punitives contra qui se li atribueix l’autoria i protecció -incloent l’estatus legal- per a les i els supervivents.
Una de les fotos de la campanya pels drets de les refugiades facilitades per la ONU
Vida legal, treball, formació i oportunitats
5. Ampliar l’accés de les dones als mitjans de vida legals i oportunitats segures que aprofitin la seva capacitat per sostenir-se per si mateixes i protegir les seves famílies. Les dones desplaçades, sovint, necessiten suport per accedir als permisos de treball i dels mercats que poden ajudar-les a ser autosuficients. Perquè les oportunitats econòmiques amb freqüència són poc comuns en situacions de desplaçament, a més hi ha altres suposicions sobre el que elles són capaçes de fer. Per a algunes dones i nenes, això pot donar lloc a mecanismes de supervivència negatius, com el matrimoni precoç.
La formació professional també els hi ha fallat a les dones desplaçades per proporcionar-les-hi habilitats comercials o laborals i ha limitat les seves opcions a les ocupacions feminitzades com la costura, perruqueria i cuina… Per contrarestar aquests riscos s’ha d’ampliar l’accés a les dones desplaçades a treballs formals, dignes i decents; aquesta havia de ser una prioritat identificada en aquesta cimera.
Garantir el dret a l’educació de les nenes
6. Assegurar que totes les nenes refugiades i migrants tenen accés a la seguretat i qualitat, en l’ educació a tots els nivells. L’accés a l’educació per a menors refugiats és insuficient i, en molts casos, les nenes són particularment desafavorides i es viola el seu dret a l’educació de qualitat. En els campaments a l’Est i la banya d’Àfrica, només 5 noies estan inscrits per cada 10 nens.
Garantir el dret a l’educació de qualitat per a les nenes refugiades també les protegeix dels abusos físics i contribueix al seu benestar psicosocial… Les nenes refugiades que estan fora de les escoles tenen un major risc de violència sexual, de matrimoni infantil, de tracta i de sexe transaccional.
7. Reformar les lleis de nacionalitat discriminatòries per assegurar que les dones i els homes tinguin el mateix dret a conferir la nacionalitat als seus fills i filles i cònjuges. La discriminació de gènere en les lleis de nacionalitat és un factor que agreuja la vulnerabilitat de les dones i els menors desplaçats.
8. Augmentar el finançament i el suport a les polítiques per garantir l’accés a serveis integrals de salut sexual i reproductiva. Durant la migració i el desplaçament, les dones i les adolescents corren grans riscos per a la salut reproductiva, inclosos els riscos derivats de l’explotació sexual, l’abús i les complicacions durant l’embaràs i el part.
La seu de l’ ONU entre els gratacels de Manhattan, des de l’ East River. Foto Lidia Vilalta
Capacitacions de gènere per desplaçades
9. Proporcionar fons per a l’augment de les organitzacions de la societat civil dirigides per dones desplaçades i donar suport a les reformes polítiques perquè les dones desplaçades s’autoorganitzin i es registrin en organitzacions de la societat civil… El compromís en la capacitació de gènere de les dones locals s’ha de portar endavant en contextos afectats pel desplaçament i les i els coordinadors humanitaris i donants han de donar suport a aquests grups dirigits per dones amb instruments com els ‘Plans de Resposta Integral a Refugiats integral’ i altres processos estratègics pertinents de l’ONU, com els Plans nacionals d’acció sobre Dones, Pau i Seguretat.
10. Promoure una rendició de comptes sòlida i coherent a través de fons dels donants per fer front a la participació de les dones, la violència basada en el gènere, els drets a la salut sexual i reproductiva integral i la sensibilitat de gènere. La Cimera Mundial Humanitària (d’Istanbul maig 2016) ja va indicar alguns ‘compromisos bàsics sobre gènere’ que cal posar en marxa ja.
Més informació:
