*Montserrat Vilà Planas. Sinpermiso
La 22a edició del Fòrum contra les violències de gènere, organitzat per la Plataforma Unitària de Catalunya, va dedicar tres dies, 5, 6 i 7 de novembre a la cultura de la violació. El Fòrum es va iniciar amb un vídeo de la coreografia del Col·lectiu Las Tesis: “El violador eres tu: Un violador al teu camí/ l’estat opressor és un mascle violador”.
“Benvingudes totes al Fòrum contra les violències masclistes. Són vint-i-dos anys que compartim aquest estimat Espai Francesca Bonnemaisson. Gràcies per ser aquí. Gràcies per la vostra veu i experiències. Gràcies per fer-ho possible. Aquí no hi ha espectadores ni alliçonadores, aquí hi ha… Dona, Vida, Llibertat!”
El costum, el poder i la simbologia sobre la violació
Hem començat amb la coreografia de les nostres germanes xilenes del Col·lectiu Las Tesis, per l’impacte que va tenir al cor de totes les dones el contundent “El violador ets tu / l’estat opressor és un mascle violador/ I la culpa no era meva, ni on era, ni com vestia”. Va ser una flamarada de consciència per a les dones a tot el món. La coreografia va ser adaptada en pocs dies a milers de llengües, amb els mateixos compassos i sentit. Les dones ens vam reconèixer en aquesta denúncia: la violació superava el fet individual de la violència d’un home contra una dona per mostrar que era un acte execrable de poder. Un acte de forta càrrega simbòlica que terroritza les dones. Un acte transmès a través dels segles i de generacions, indissociable de la societat patriarcal i de l’estat.
El costum ancestral, el poder de l’estat i la simbologia ideològica mantenen viva la cultura de la violació. Una cultura que ens impregna, fins i tot quan la mobilització de les dones obliga a fer lleis i normes a favor de les dones.
Hem de reconèixer que la nostra cultura inclou la violació a les dones des de la mitologia dels ancestres fins avui dia. Ser-ne conscients ens farà més lliures i capaços d’assenyalar-la, denunciar-la i eradicar-la.
Aquesta és la idea que el Fòrum d’aquest any tingui el lema Plantem de cara a la cultura de la violació.
La cultura de la violació no persisteix perquè sigui un hàbit natural, tampoc perquè sigui la concreció d‟un hàbit biològic, ni sigui una necessitat dels homes. Les violacions no són ni de bon tros perquè satisfacin les dones, ni són fruit del plaer i de l’amor, sinó que formen part dels valors de la dominació masclista patriarcal. La virilitat imperant forma part de la dominació psicològica i material de les dones, reduïdes a objectes en comptes de persones amb sentiments i drets.
Ja no hi ha el fal·lus esculpit a les portes de les ciutats com podem observar als jaciments greco-romans d’Empúries oa la Tarraco imperial, però la seva empremta de poder masculí la sentim en el cas de la Manada del 2016 o el cas Alves el 2023. I aquests només són la punta de l’iceberg. Els milions de testimonis del “Explica’l” de la nostra estimada Cristina Fallaràs ens mostren una diversitat inacabable d’agressions, és a dir, demostren l’actualitat esfereïdora de la violència masclista en general i de les violacions en particular.
Hi ha molt de negacionisme de la violència de gènere. Un més explícit i un altre encobert, el que relativitza i el que és còmplice. Massa sovint es culpabilitza la víctima agredida de provocar la violació.
Jo sí que et crec
Com podem no creure’ns, no fer cas, dubtar de les dones agredides violades?
La presumpció d’innocència no pot anul·lar la declaració de la dona agredida ni la dels menors. Quan la justícia no creu la dona el resultat és que creu l’agressor. Quan no es pot demostrar la violació per falta de proves suficients segons la llei, tot sigui dit de tall molt patriarcal, jutges, fiscals i advocats aprofiten les lleis pròpies per exculpar l’agressor i victimitzar l’agredida. (El cas Alves és paradigmàtic).
El forat negre tan immens de l’agressió i de la violació fa que les xifres existents siguin aproximades.
Qui s’estranya tant que les dones no s’atreveixin a denunciar, perquè veuen que en surten perjudicades, socialment o judicialment?
El sistema cultural, social, ideològic i estatal no està fet per defensar les dones, no puc evitar dir-ho, el sistema de poders fet i fet va contra les dones. La misogínia patriarcal no és un afegit ni una incrustació al sistema social i polític, sinó que és una component estructural. Per això, per eradicar les violacions i la violència de gènere, hem de canviar completament l’estructura de valors i de poder.
Necessitem una visió crítica profunda dels símbols i la cultura, a la literatura, a l’art, a la història, als mitjans de comunicació, per ser conscients de la càrrega de cultura de la violació que comporten. A la crisi migratòria a Ceuta torna a aparèixer que es violen dones i noies. Les temporeres del maduixot de Huelva denuncien casos contínuament. I les dones electes que continuen patint assetjament sexual com Nevenka fa 25 anys. La violació continua sent una arma de guerra com veiem a Gaza (Palestina) i també al Kurdistan. On no hi ha violacions?
La llei d’estrangeria nega els drets a les dones racialitzades
La Macroenquesta estatal del 2025 destaca que les dones racialitzades tenen una proporció molt elevada d’agressions sexuals. Precisament les dones migrades pateixen molt les conseqüències de la discriminació i la negació de drets que imposa la llei d’estrangeria, una llei que veiem que resulta més inviolable que els drets fonamentals de les persones, per tant, de les dones.
Les Kellys exposen com les dones treballadores dels hotels i sector turístic són abusades en les seves condicions laborals i sovint agredides sexualment. Les afrofèmines analitzen constantment les discriminacions de tall neocolonial i racista i de gènere. A l’oci, a l’esport, al teatre ia les redaccions, a les escoles i les universitats, l’abús i l’agressió sexual segueix sense fre. A les empreses és pa de cada dia. Els casos de pederàstia surten a la llum en la intimitat de les llars i per tot arreu. La prostitució o el treball sexual es converteix en un bumerang que divideix el moviment, quan es tracta de lluitar unides contra el tràfic de persones amb finalitat d’explotació sexual i eradicar la violència masclista en totes les relacions humanes.
Com és possible que es pugui difuminar o negar la cultura de la violació? Les complicitats formen part de tradicions i hàbits a eliminar.
La força emergent de les joves
Hem de superar el prejudici que hi ha gent dolenta i violadora, gratar en aquesta superfície, i ser conscients que el fenomen de la violació és consubstancial de la societat patriarcal.
Convé que les joves generacions, des de l’escola bressol, creixin amb la consciència del dret al propi cos i el respecte acurat del consentiment entre totes les persones, creixin amb la crítica i la lluita contra aquest ordre establert de valors violadors.
L’educació sexe-afectiva és un element vital, com ho són experiències com la Xarxa Activa de Joventut per la Igualtat (XAJI), compromeses des dels Instituts contra les desigualtats de gènere i en concret les agressions i violacions sexuals. La joventut ha de confiar més en la seva lluita i el dret al propi cos que no pas en els mites culturals imperants i en l’Estat que els promou.
La violència institucional masclista estén els seus tentacles per tot arreu. L’Observatori de les Violències Institucionals Masclistes (OVIM) s’ha convertit en un instrument d’alerta, denúncia i reflexió col·lectiva d’aquest fenomen que corroeix les institucions públiques, molt palès en el Poder judicial, que no actuen amb la diligència deguda.
La força per desenvolupar aquesta lluita vindrà de la massa de les dones, és a dir, del conjunt de la població femenina, per tant, de la immensa majoria de les dones treballadores, precàries, modestes i pobres.
Aquesta força col·lectiva no es manifesta únicament en les grans mobilitzacions o les conquestes polítiques. També es construeix en el dia a dia, en les estratègies de resistència de les dones, a les xarxes de suport mutu, als espais comunitaris ia les aliances que es generen per fer front a les violències. Les dones som protagonistes de processos de resistència, organització i transformació social. Reconéixer aquestes experiències, aquests sabers i aquestes formes de resposta és una manera de fer front a la cultura de la violació.
Per a les dones no hi ha pressupostos suficients
És el moment de dir que el govern finança projectes que depenen de Fes-te Sentir, però limita els pressupostos destinats a les entitats de dones. Diverses entitats estan en perill de tancar per manca de recursos, d’altres han de reduir programes, professionals molt valuoses s’han de passar a l’activitat privada, abandonant les xarxes i les investigacions públiques. No acceptem que no hi hagi prou diners o que administrativament no s’aprovin, quan hi ha diners que es dediquen a la indústria militar o al rescat financer amb milers de milions d’euros de fons públics per salvar bancs privats o es donen subvencions i ajudes directes a sectors empresarials.
Davant els partits i moviments de la negació de la violència masclista, l’atac dels darrers anys contra els drets sexuals i reproductius, el racisme, la xenofòbia, els discursos d’odi, populistes, racistes, xenòfobs, hi ha una reacció de dir “parem la ultradreta i la dreta”, però no amb quins arguments i amb què. És la gent jove, des dels carrers i les places, que els planta cara amb contundència, com l’Onze de setembre, a la Diada Nacional, on la joventut, amb moltíssimes noies, s’enfrontaven als racistes i els xenòfobs de l’extrema dreta, i feien fora Aliança Catalana, Vox i Nucli Nacional. Ho menciono perquè són sectors clarament negacionistes respecte als drets de les dones, no només amb proclames, sinó en els fets.
De les 17 autonomies de l’Estat espanyol, 11 estan governades pel PP, en 5 amb el suport de VOX, així com a les dues ciutats autònomes de Ceuta i Melilla. En totes estan fent polítiques contra els drets conquerits de les dones.
Els moviments socials donen les pistes de com fer enrere aquesta reacció. Ens ho diuen les grans mobilitzacions pel dret a un habitatge, contra els desnonaments, contra els fons rendistes. L’exigència dels Decrets Maricarmen per part dels Sindicats d’Inquilines i de les assemblees de les acampades des de La Puerta del Sol a totes les ciutats.
Joves lidereses
Estem davant d’un canvi d’organització i de consciència que implica a fons les dones com un dels sectors més agredits de la població treballadora.
Veiem gratament que hem passat de les quotes obligatòries de discriminació positiva per a les dones a la societat, a l’organització de milers de col·lectius joves, ia una nova consciència que reivindica la lluita de la classe treballadora, on les joves feministes se situen a primera línia de la revolta d’aquest món per fer-lo habitable sense discriminacions.
Estem de tot cor amb aquestes noves lidereses. I amb elles i amb els objectius d‟habitatge i salaris dignes participarem per aconseguir l’èxit de la vaga general convocada el 11 de novembre.
Em prenc la llicència des d’aquí de defensar que el Fòrum en les conclusions s’adhereixi a aquesta vaga general.
Calen més polítiques públiques que aconsegueixin que la població tingui assegurats els drets bàsics per a tothom: l’educació, la salut, l’habitatge i una vida lliure de les violències masclistes.
El moviment pels drets de les dones, el moviment feminista també dóna pistes. Venim de lluny i en els darrers trenta anys s’ha aconseguit posar a les agendes polítiques de tot el món la lluita contra les violències masclistes. I per tant estem al punt de mira de l’extrema dreta.
Les promeses electorals no es compleixen: derogar la llei mordassa, canviar la llei d’estrangeria, aconseguir una educació de qualitat i remuneració per al personal docent, la salut, els drets de les dones i les violències masclistes. Els pressupostos de l’Estat, estancats fa tres anys, no estan al’alçada.
Tot això és el que alimenta que una part important de la ciutadania escolti les promeses i les mentides de les ideologies de dreta i populistes.
Els debats de les taules i els tallers del Fòrum ens ajudaran a veure més clar. Es tracta de saber detectar-ho per tot arreu. Així podrem desenvolupar una mirada crítica profunda i una acció contundent a aquesta agressió constant i letal.
El Fòrum és un espai feminista d’anàlisi de la situació i de les experiències de les dones en tot allò que correspon a l’agressió a les dones.
El Fòrum és un conclave de debat i de propostes, de fomentar consciència, d’impuls de la mobilització i de contribució a l’organització col·lectiva de les dones en moviment per l’eradicació de la violència masclista.
El Fòrum és un espai de llibertat dexpressió i dunitat del moviment per eradicar la violència masclista.
*Inauguració del Fòrum per part de Montserrat Vilà Planas, presidenta de la Plataforma unitària contra les violències de gènere).
