OPINIÓ
La 6a Trobada Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere realitzada a Barcelona, Catalunya, a la qual hi van assistir 157 professionals de la informació provinents de 27 països de quatre continents, va acabar aquest diumenge emetent tres pronunciaments de suport a tres dones que semblaria que tenen en comú només el gènere.
Els pronunciaments van ser fets a favor de la presidenta de Brasil, Dilma Rousseff, pel “maltractament informatiu, esbiaixat, masclista i denigrant del que ha estat víctima”, rebutjant a més “l’intent de cop d’estat”; per la llibertat de l’advocada-mediadora basca Arantza Zulueta, clau en el procés d’alto el foc permanent del grup armat ETA a Espanya; i en demanda de l’enjudiciament per feminicidi per a l’acusat a el cas d’Andrea Aramayo, filla de la periodista boliviana Helen Álvarez, i que en la seva demanda de justícia ambdues van ser desacreditades.
Es tracta de tres casos diferents, que tenen lloc en tres països de dos continents, i on intervenen dones de diferent nivell d’incidència política i pública; però, tenen en comú aue són tres casos que s’enfronten al poder i als instruments polític / jurídics que els representen.
La 6a Trobada Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere va emetre a més un Comunicat on s’especifica una sèrie de punts relacionats exclusivament amb l’activitat de la professió i les sevas dificultats, especialment per a les dones periodistes i per fer visibles les dones en general als mitjans, així com les violencies que aquestes pateixen.
En el Comunicat es parla de diversos punts, es dóna especial atenció a les dones del pròxim orient que fugen de la guerra i busquen asil a Europa, de la seva situació de major vulnerabilitat, perquè pateixen abusos afegits en el camí de l’exili, que no es veu reflectida en als mitjans i passen desapercebudes moltes vegades totalment o, al contrari, son estigmatitzades.
A més es van emetre els pronunciaments específics sobre tres casos on es va veure que no es va fer un tractament adequat als mitjans i que, al contrari, es va provocar un increment dels desavantatges i les discriminacions que socialment afecten les dones.
Per aquests tres pronunciaments es va valorar que es tracta de dones, amb major, menor o cap poder politic, que enfronten situacions en les que la justícia és utilitzada per interessos poderosos, polítics o econòmics.
A la basca Arantza Zulueta se la va empresonar en règim de aïllament acusada d’col·laborar amb el grup il·legal ETA (que va buscar la independència de Euskalerria o País Basc d’Espanya i que va utilitzar l’assassinat de centenars de persones com a forma de lluita) essent que com advocada va formar part de la mediació per aconseguir la paz i el alto al foc permanent del grup armat.
Un altre pronunciament fou per a Dilma Rousseff, a punt de tenir un judici de destitució presidencial acusada de suposada corrupció (per crèdits de bancs públics per equilibrar el pressupost de l’Estat) per alguns que també tenen judicis de corrupció (amb comptes en paradisos fiscals de com Suïssa, obertes amb suborns a petrobras), se l’ha desprestigiat en els mitjans de manera denigrant, masclista i agressiva.
A la boliviana Andrea Aramayo, despres de morta i sense opció a rèplica i sota l’argument de donar la contrapart a la part acusada, se l’ha desprestigiat, exposada com desequilibrada mental i causant de la seva pròpia mort. Filla de la periodista Helen Álvarez, la Xarxa Internacional de Periodistes hi fa atenció i un seguiment al desenvolupament d’aquest cas.
