Per Lenny Càceres* DDF
Continuem insistint amb expressions que, per costum, normalització o perquè les utilitzen organismes internacionals, creiem —erròniament— que estan bé o que correspon fer-les servir. Sense aturar-nos a pensar el valor de les paraules: des del simbòlic fins a la seva capacitat de perpetuar una cultura que discrimina i fa mal. No es té en compte que la comunicació té un fort valor simbòlic i emocional. En definitiva, la comunicació crea cultura.
L’explotació laboral contra nenes i nens —que així s’ha d’expressar— és definida per l’Organització Internacional del Treball (OIT) com “aquella activitat o treball que priva nens i nenes de la seva infància, potencial i dignitat, i és perjudicial per al seu desenvolupament físic i psicològic”[1]. Les característiques d’aquestes activitats posen en perill el benestar físic, mental i moral. Segons ACNUR, dels 160 milions de nens i nenes d’entre 5 i 17 anys sotmesos a explotació laboral, s’estima que 79 milions fan feines perilloses que posen en risc la seva salut i, fins i tot, les seves vides.
Causes i conseqüències
L’explotació laboral contra la infància té múltiples causes: la pobresa, que obliga les famílies a recórrer a la feina de les filles i els fills per sobreviure; la manca d’accés a l’educació, que en limita les oportunitats de futur; l’absència o pèrdua de persones adultes referents en contextos de conflicte, que deixa la infantesa exposada a xarxes de tràfic, esclavatge o reclutament forçós; i la demanda de mà d’obra barata a sectors com l’agricultura, la mineria o la indústria, on nenes i nens es converteixen en víctimes de la desigualtat i la precarietat.
Les seves conseqüències són greus i permanents: malalties, desnutrició, lesions i abusos que comprometen la seva salut física, a més de danys emocionals que n’afecten el desenvolupament integral i vulneren directament el seu dret a una infantesa protegida i lliure de violència.
Prevenció, detecció i acció
En aquest punt, cal aclarir per què no incloem l’adolescència dins la mirada d’explotació laboral. A l’Argentina hi ha la Llei 26.390, que estableix un règim concret i detallat sobre les formes de treball adolescent permès. Els que l’han de tenir en compte són els organismes encarregats de fer inspeccions i controls, revisant exhaustivament la documentació d’adolescents en espais laborals. La llei i la lluita contra l’explotació no diuen que, si la persona té més de 16 anys, ja no s’hagi d’observar. Al contrari: aquesta inacció deixa desprotegida i propensa a l’explotació una gran part de la joventut treballadora.
Tornant al punt central d’aquest article, és absolutament contradictori manifestar-se “en lluita contra el treball infantil”, perquè només anomenant-lo es legitima [2] i es perpetua. El correcte, més enllà del “sempre es va dir així” o del que repeteixin certs organismes, és a dir amb claredat: explotació laboral contra nenes i nens o explotació laboral contra la infantesa.
(*) Periodista feminista abolicionista, directora/editora de Diari Digital Femení. Titular del web d’Assessorament i Capacitació
Autora del llibre La transversalitat del gènere: espais i disputes.(Ed. Sudestada)
Referències
[2] Significa fer legítim una cosa que no ho és; donar validesa o acceptació a allò que hauria de ser qüestionat o rebutjat.
