Després de les eleccions arribava l’eufòria. Calia posar-se d’acord. Mínims, pactes, repartiment de càrrecs, establiment de prioritats. I torna a succeir: les demandes i propostes feministes són postergades, les dones invisibilitzades. Començant per València, on s’ha constituït la Mesa de les Corts sense cap dona.
Crítiques, duresa i “finalment” acords: un diputat del PSPV-PSOE, Francesc Colomer, presidirà el parlament valencià gràcies a l’acord entre el seu partit, Compromís i Podem. Enric Morera, número 2 de la coalició liderada per Mònica Oltra, serà el vicepresident. El pacte va arribar de matinada. Compromís i Podem donaran els seus vots a Colomer i el PSOE donarà suport a Morera i Marc Pallarés (Podem), que serà secretari de la mesa de les Corts. Emilio Argüeso (Ciutadans) i Alejandro Fontdemora (PP) ocuparan els altres dos llocs de l’òrgan, que no tindrà cap dona.
Des del Feminisme, que sempre ha reclamat la paritat, adverteixen que sense dones no hi ha democràcia ni revolució. Per difícils que siguin els pactes no poden ser a costa de les dones. Perquè, entre altres coses, les institucions resultants, reforçades en la seva essència patriarcal, no representaran les dones, el 51% de la població, moltes de les quals han estat les que han militat i empès a les formacions d’esquerra en la campanya electoral.
Ja va passar a Grècia. Moltes dones, després d’haver vibrat amb la victòria de Syriza, van veure com aquest configurava un Govern amb el 100% d’homes. A Espanya, després de les eleccions municipals i autonòmiques, la manca de democràcia -perquè no comptar amb les dones en igualtat és això, falta de democràcia- ha començat per València. Recordem que Mónica Oltra ja va pactar amb el PP davant la llei autonòmica de Tutela compartida, tot i que ni tan sols les dones feministes de la seva formació política la van recolzar. No va fer cas de tots els arguments, raons i informes que se li van donar per no arribar a aquest nefast pacte que està fent tant de mal a les dones víctimes de violència.
Som la meitat de tot. Tot i que no siguin feministes, perquè hi hagi democràcia real hi ha d’haver dones en els llocs de poder. Semblava que això podia ser possible considerant que molts dels pactes estan tenint com a protagonistes a partits d’esquerra i que en les taules de negociació hi ha moltes dones. Però no. Un altre cop ha tornat a passar. Ningú vol pactar amb el Feminisme. Potser perquè el Feminisme no pacta. De Feminista se n’és i el Feminisme s’expressa en tot el que fan les persones Feministes. No a vegades, no en segons quines coses, no parcialment.
