Per Dixie Edith. SemLac Cuba. Foto: cortesia de l’equip coordinador del seminari
El Ritual de l’Úter, facilitat de manera virtual per Paola Campos Molina, actua com a eina de sanació profunda per netejar memòries de dolor transgeneracional i restablir l’equilibri de l’úter, considerat un centre de poder ancestral i força creativa.
Avançar cap a una nova visió de les cures a Amèrica Llatina requereix incorporar enfocaments decolonials que reconeguin i valorin les experiències de poblacions originàries i ancestrals, van coincidir especialistes i activistes aquest octubre a l’Havana.
A la nostra regió, les dones han carregat històricament amb la responsabilitat de la cura, una càrrega que s’ha aprofundit amb l’envelliment demogràfic i les crisis sanitàries, va descriure l’acadèmica colombiana María Nohemí González a la conferència «Cures comunitaris amb enfocament ètnic».
A més, són dones negres, indígenes i pobres les principals cuidadores, que enfronten condicions laborals precàries i discriminació estructural, va explicar González, presidenta de la Xarxa Iberoamericana d’Investigacions de Gènere (HILA), de la Universitat Simón Bolívar, de Barranquilla.
En opinió de l’acadèmica, la invisibilització i la deslegitimació dels sabers ancestrals i comunitaris contrasten amb l’hegemonia del coneixement científic occidental, cosa que condueix a la necessitat d’una revisió crítica que articuli aquests sabers des d’una epistemologia plural i dialogant.
La conferència de González fou durant la IV Edició del «Seminari Permanent Ecopoètiques i Ecosofies: Cartografies Epistèmiques de Dones a Afroamèrica» i va tenir lloc el 7 d’octubre a la Universitat de l’Havana, en commemoració del 139 Aniversari de l’abolició de l’esclavitud a Cuba.
El seminari, com a acció afirmativa de descolonització universitària, restaura orgànicament sabers subalterns i practica la interculturalitat, desmuntant concepcions hegemòniques sobre la cura. Foto: SEMlac Cuba
La trobada fou convocada pel Grup de Treball en Estudi Interdisciplinari en Decolonialitat -Feminismes i Interculturalitat, del departament de Filosofia i Teoria Política per a les Ciències Naturals i les Matemàtiques, de la Facultat de Filosofia, Història i Sociologia de la Universitat de l’Havana, en col·laboració amb la direcció de Marxisme i Història de la Història. També per la Xarxa HILA i la Secció Científica d’Afroepistemologies i Geocorpopolítica d’Àfrica i les seves Diàspores, de la Societat Cubana d’Investigacions Filosòfiques. Aquest grup de treball, nascut el 2016, constitueix una acció a firmativa de descolonització universitària i obre un nínxol genuïnament decolonial, feminista i intercultural que restaura, de forma orgànica, sabers i pràctiques en l’àmbit tradicional de la universitat, considera la filòsofa Maydi Estrada Bayona, co-coordinadora acadèmica del Seminari.
Abordar el tema de les cures és un procés natural, identificat el desenvolupament dels seminaris anteriors, on es vinculen persones de l’acadèmia i els activistes per desmuntar concepcions i reeditar altres tipus de sabers.
La proposta de les cinc R
En la seva intervenció, González va narrar una experiència de recerca a Colòmbia, buscant un nou paradigma de les cures que reconegui el benestar individual, indissolublement vinculat al col·lectiu i al territori.
Les cures comunitàries emergeixen com a pràctiques fonamentals de reciprocitat i resistència política contra els efectes colonials, patriarcals, racistes i de conflictes armats que travessen moltes comunitats, va valorar la presidenta de HILA.
Són, a més, pràctiques regeneratives que busquen la sostenibilitat integral de la vida –biològica, social, cultural i espiritual– i la reconstrucció de teixits socials erosionats per múltiples violències, va apuntar.
En línia amb aquesta anàlisi, Estrada, també professora de la Universitat de l’Havana, va plantejar interrogants sobre com traduir aquests enfocaments al context cubà, “un desafiament per a les nostres pràctiques militants, tant a l’acadèmia com a l’activisme”.
Com comptar amb cures comunitàries amb enfocament ètnic; com evitar la instrumentalització de la relació entre drets, cures i sabers ancestrals; i com la interculturalitat pot obrir camins per pensar les cures i les polítiques públiques a Cuba?, es va preguntar la investigadora. “Salvant les distàncies culturals entre Cuba i Colòmbia, hi ha elements comuns marcats pels processos de conquesta, colonització, tràfic, economia de plantació i una colonialitat que es vesteix també d’unitat i diferència”, asseverà.
El grup de treball que va convocar la trobada va sorgir el 2016 i va obrir un nínxol decolonial, feminista i intercultural que restaura, de forma orgànica, sabers i pràctiques a l’àmbit tradicional de la universitat, va considerar Estrada, co-coordinadora acadèmica del Seminari Permanent. Foto: SEMlac Cuba
Estrada va reflexionar sobre la necessitat de valorar els nínxols de coneixement fora dels espais acadèmics tradicionals i guarir els cossos i memòries ancestrals per garantir canvis i equilibris futurs. També va fer que les comunitats afrodescendents i diverses siguin preses en compte com a persones actives en la construcció d’aquests processos.
Davant d’aquesta anàlisi, les polítiques públiques han de partir d’una investigació des de baix, respectant les veus i els sabers de les comunitats cuidadores, van coincidir ambdues estudioses.
Per a María Nohemí González, reconèixer la racialització de la cura implica un horitzó de reparació històrica, així com un nou pacte social per redistribuir les cures entre gèneres i en la família.
La política de les cinc R per a les cures, promoguda per l’Organització Internacional del Treball (OIT), s’enfoca a transformar el treball de cures mitjançant cinc principis: reconèixer-ne el valor, reduir la càrrega laboral, redistribuir les responsabilitats equitativament, recompensar (remunerar) el treball de cures i representar les persones que tenen cura de la presa de decisions.
González, per la seva banda, proposa cinc «R» més com a base per a una política comunitària de cura: relacionalitat (vincles col·lectius), reciprocitat (economia de la confiança), resistència (dimensió política davant d’opressions), regeneració (pràctiques sostenibles i sanadores) i reconeixement (amb reparació històrica).
A parer seu, és important la inclusió de les pràctiques espirituals, medicinals i ancestrals en un sistema mixt de salut, així com la participació vinculant i autònoma de les comunitats durant tot el cicle de disseny, implementació, avaluació i transformació de les polítiques de cura.
Aquest enfocament interseccional es presenta no només com a desafiament, sinó com a proposta civilitzatòria per construir societats justes i sostenibles a Amèrica Llatina, assegura l’experta colombiana.
El Ritual de l’úter: sanació ancestral i cura des del cos
Com a part de la praxi i reconnexió de les cures en clau decolonial, el “Ritual de l’úter” també va ser present –de manera semipresencial– durant la IV Edició del Seminari, com a eina de sanació profunda, basada en coneixements ancestrals transmesos per tribus de dones.
Aquest ritu busca netejar memòries de dolor i bloquejos que travessen generacions -set cap enrere i set cap endavant-, a més de restablir l’equilibri energètic i creatiu de l’úter, considerat centre de poder i força ancestral, va explicar la professora i sanadora Paola Campos Molina, de la Universitat Provincial de Còrdova, a Argentina, que va fer la facilitació.
“Parlar del cos i reconèixer l’úter com a portador d’un camp d’informació, també fa referència a totes les memòries que ell alberga, memòries de dolor, de malalties, pors, abusos, bloquejos, pensaments limitants, que en moltes ocasions no ens pertanyen, provenen del clan i de tot el que el clan va deixar sense resoldre, que no va poder mirar”.
“Quan fem conscient tot allò que ens habita i que podem alliberar, el nostre ésser evoluciona i sana, en aquest sanar que ens allibera i ressona en cada persona a la terra”, va afegir.
Campos va detallar que aquest ritual, basat en sabers no religiosos sinó ancestrals, obre portes a vivències d’autoconeixement que transcendeixen les pràctiques intel·lectuals i connecta amb sabers que han estat en la subalternitat i són crucials per a la comprensió del benestar integral.
La psicòloga i activista Norma Guillard va connectar el ritual amb experiències prèvies de diàleg entre llevadores, comunitats afrodescendents i la medicina occidental, en una articulació concreta per descolonitzar la salut. Foto* Cortesia de l’equip coordinador del seminari
La psicòloga i activista pels drets de les persones afrodescendents Norma Guillard Limonta va connectar el ritu amb una experiència prèvia, emmarcada en un debat regional sobre les desigualtats etnicoracials en la salut, que va relacionar experiències ancestrals de poblacions indígenes, afrodescendents i parteres.
“Va ser una bonica demostració de com descolonitzar des de la salut i millor encara si es respecten aquests sabers i es busca treballar en conjunt”, va valorar.
El ritu, va detallar Campos, reafirma que l’úter no és per fer por o dolor, sinó per donar vida i llum, com un acte polític i de resistència davant les epistemologies dominants.
“En rituals com aquest entenem que l’apoderament de la dona no és a les retòriques del poder que moltes vegades enlairem i ens carreguem, sinó a descobrir les nostres veritables potències de ment, esperit, cos físic i comunitari”, va valorar Estrada.
