Per Dixie Edith. SemLac
Durant el taller va transcendir com a projectes d’afroemprenedoria. Han contribuït al desenvolupament comunitari i han promogut l’autoestima, la formació professional i la recuperació de sabers ancestrals. Fotos i Peus de fotos de SemLac Cuba.
L’afrofeminisme i l’emprenedoria econòmica poden articularse com a estratègia efectiva per afrontar les múltiples crisis que travessa la societat cubana actual i també com a eina de transformació social, van defensar acadèmiques i activistes reunides el 29 de maig a l’Havana, al XI Taller Internacional Dones del Segle XXI.
“Les emprenedories afrocentrades no són només projectes econòmics, sinó espais de resistència i reivindicació cultural”, que generen canvis en les representacions socials i en l’autopercepció de les comunitats negres a Cuba, va argumentar la sociòloga Yulexis Almeida Junco durant la seva intervenció al panell “Dones en les interseccions de gènere, raça i classe”, com a part.
Com un dels eixos de la seva ponència “Afrofeminisme i Emprenedoria: una conjunció necessària per afrontar múltiples crisis en el context cubà”, la també degana de la Facultat d’Història, Filosofia i Sociologia de la Universitat de l’Havana va destacar la manera com les iniciatives econòmiques liderades per dones afrodescendents estan transformant comunitat.
Almeida Junco també va fonamentar aquesta afirmació a partir de la seva experiència en una escola comunitària inaugurada l’abril del 2025, on s’integren tallers de formació professional amb programes de consciència racial i de gènere.
“Aquests projectes generen xarxes de suport que transcendeixen el que és econòmic: combaten la invisibilització històrica i creen narratives pròpies”, va subratllar.
La sociòloga Yulexis Almeida Junco, degana de la Facultat d’Història, Filosofia i Sociologia de la Universitat de l’Havana, es va referir a l’afroemprenedoria com a espai de resistència cultural i de transformació social. Foto: SEMLac Cuba
La presentació d’Almeida es va centrar en les particularitats del context cubà, marcat pel bloqueig econòmic, la crisi d’abastaments i les limitacions del sector no estatal. El taller s’inscriu al Congrés Internacional Diàlegs Interdisciplinaris (CIDI 2025), realitzat per la Facultat d’Història, Filosofia i Sociologia de la Universitat de l’Havana a la Convenció Internacional SABER UH 2025, que es va estendre des del 26 fins al 30 de maig. A més de la interseccionalitat, va incloure mirades a la presència de la dona a la història, la relació entre dones i tasques de cura i la seva articulació en moviments socials.
Afroemprenedoria com a alternativa social i política
Al seu llibre Anti-racisme i republicanisme negre a Cuba, Almeida Junco aprofundeix en el paper de les dones afrodescendents com a protagonistes de processos de canvi social. Amb la investigadora Aracely Rodríguez Malagón, analitza com el pensament feminista i antiracista cubà ha impulsat l’activisme de les dones, des de l’època republicana de la primera meitat del segle XX fins a l’actualitat.
En opinió de les dues autores, l’afromprenedoria és una expressió contemporània d’aquesta tradició de lluita que desafia tant el racisme estructural com les limitacions de l’economia estatal. Durant la seva presentació, Almeida Junco va destacar que la creació de xarxes entre dones afroemprenedores constitueix una estratègia de resistència davant de la discriminació. En aquest sentit, va advocar per models col·laboratius i per l’articulació amb moviments socials i cooperatives per garantir l’accés equitatiu a recursos i oportunitats.
Almeida Junco va compartir exemples concrets de com projectes d’aquesta mena han contribuït al desenvolupament comunitari, no només generant ingressos sinó també promovent l’autoestima, la formació professional i la recuperació de sabers ancestrals. L’emprenedoria ha de ser un pont, no una fi. El nostre objectiu és que aquestes experiències alimentin polítiques públiques amb perspectiva antiracista, va concloure.
Acadèmiques i activistes van debatre sobre gènere, raça i classe a la societat cubana actual, durant un dels panells del XI Taller Internacional Dones del Segle XXI. Foto: Cortesia de Cynthia de la Caritat Gálves Aragó
Camins per a decolonitzar l’academia
La investigació acadèmica també necessita ser actualitzada des de mirades decolonials, va defensar Valia Esther Miranda Montecino, professora del departament de Filosofia de la Universitat de l’Havana, en la seva ponència “Impacte de l’ordit del Seminari Permanent Ecopoètiques, Ecosofies, Decolonialitat, Feminismes i Interculturalitat a Afroamèrica”. Es tracta de portar metodologies que desplacen l’enfocament eurocèntric tradicional a l’àmbit nacional i valorin altres propostes caribenyes i llatinoamericanes, rellevants i viables per als contextos actuals.
Durant el panell també es va defensar la necessitat d’ actualitzar les metodologies acadèmiques des d’una perspectiva decolonial, promovent la inclusió de sabers caribenys i llatinoamericans. Foto: Cortesia de Cynthia de la Caritat Gálves.
Aragó Miranda Montecino va explicar quan va sorgir, com i amb quin propòsit el Seminari i va comentar que no només reflexiona sobre noves metodologies, sinó que les aplica activament, promovent la comunicació i la pràctica transformadora en l’àmbit acadèmic.
Mentrestant, la comunicadora Cynthia de la Caritat Gálves Aragón, professora del departament de Sociologia i moderadora del panell, va valorar la importància que les propostes del Seminari no només es quedin a l’àmbit acadèmic, sinó que s’estenguin a altres espais a la recerca de generar altres xarxes de suport.
El panell va incloure també la intervenció de la brasilera María Cristina Longo Cardoso Días, sobre la relació entre les opressions de raça, classe i sexe, i de les cubanes Heidi Caridad Hernández, sobre la representació racial en mitjans de comunicació i Ruth Escobedo al voltant del discurs de gènere al hip hop cubà, entre d’altres.
En general, ponents i participants van coincidir en la necessitat d’enfortir les aliances entre acadèmia, activisme i sector productiu, però també canviar les mirades des d’on es produeix la ciència.
