OPINIÓ
Per fer front a la violència contra les dones que cobra 6 vides cada dia, el Govern de la República va anunciar un paquet d’accions per enfrontar-la.
Per primera vegada en molts anys l’executiu va expressar davant dones indígenes, funcionariat públic, que “ja n’hi ha prou”, una expressió singular que requereix la comprensió de tot el funcionariat per derrotar la impunitat.
Va expressar-ho el dia 26 a la muntanya de Guerrero, una de les zones més pobres i convulses del país:
“Mèxic ha de ser una nació que valori, respecti i tingui cura de les seves dones. La dona, sigui mare o filla, sigui nena o adulta, mai ha de ser objecte de violència, discriminació, desigualtat o exclusió social”.
La violència contra les dones a Mèxic s’ha duplicat en els últims anys i al nord-est del país va créixer fins a 400 per cent, les violacions sexuals denunciades en un sol any van ser més de 15 mil i els costos pels efectes de la violència emocional comencen a minar al pressupost del sistema de salut pública. Es perden dies de treball, i més greu, la violència ha arribat al camp de la lluita per posicions polítiques: hi ha comunitats on no es permet a les dones participar en els comicis.
A això cal afegir que la violència criminal i policíaca, és el context on les xifres oficials parlen d’una conversió preocupant: el 46 per cent de les dones que són assassinades a Mèxic, perden la vida als espais públics, en comparació amb el 24 per cent que s’assassina a les llars, que en altre temps ara el lloc més perillós per a les dones.
Això fa suposar que les mesures preventives avui han de correspondre als governs en tots els sentits. D’aquí la transcendència del discurs del president Enrique Peña Nieto, que es va desplaçar fins a la muntanya de Guerrero per anunciar una curiosa estratègia: crear una ciutat per a les dones, i va anunciar la multiplicació de Centres de Justícia, on, va dir ell en el discurs, s’aplicarà un nou protocol únic per atendre les dones violentades, el que podria interpretar-se com noves mesures contra la impunitat.
Un dia abans de les commemoracions oficials del Dia Internacional de l’Eliminació de la Violència contra les Dones, es va anunciar que serà el Govern Federal quii regirà tota la política de prevenció i atenció, de les mesures cautelars i de la declaració de l’Alerta de gènere, ja que durant els últims 5 anys però, la demanda i la sustentació de zones d’alt risc per a les dones, els governs estatals s’han negat a actuar.
L’alerta de gènere és un dispositiu legal que obliga els governs a prendre mesures d’emergència de cara a una denúncia substanciada. Ara serà represa pel govern de Peña Nieto des del centre. El decret es va publicar el 25 de novembre.
Organismes civils i els observatoris de violència contra les dones, la consideren una mesura insuficient i que complicarà més les coses. Tanmateix el canvi obeeix a la demanda de la ciutadania.
La veritat és que en els últims anys, quan Mèxic era governat pel Partido de Acción Nacional, de tall conservador, la violència contra les dones que és històrica i estructural va créixer exponencialment, de la violència familiar les xifres més altes tenen lloc al carrer, i s’ha col·locat al capdavant l’estat de Chihuahua o sigui Ciudad Juárez. Els organismes civils també consideren que a un any del nou govern, amb un executiu reformador i amb molt discurs, les coses no han canviat.
Les mesures per temperar la violència són mesures molt puntuals, com excarcerar dones indígenes que estan preses injustament o pateixen el resultat d’investigacions judicials desviades.
Des de principis de segle es coneix la mida del problema, però ni les lleis, ni els decrets, ni les institucions han resolt o mitigat el problema que afecta a 7 de cada deu mexicanes que han patit escenaris de violència.
El govern mexicà té més de 170 recomanacions internacionals per la violació sistemàtica dels drets humans i 20 d’elles estan referides a la violència contra les dones. Sembla que l’Estat està superat i el govern és incapaç.
Per això crida l’atenció el missatge: un escenari de marginació i pobresa, el del municipi de Tlapa, com si la violència contra les dones fora resultat de la pobresa. I això és el que s’ha volgut afirmar aquest 25 de novembre, que és la pobresa el que violenta a les dones i no la seva condició de gènere, i no el masclisme, i no la impunitat i la complicitat de les autoritats masculines, com recentment van dir, precisament, les dones indígenes en la IX Encuentro Nacional Feminista on un tribunal va sentenciar al govern per la irrefrenable violència al camp i a les regions de tràfic de drogues, on els militars prenen pobles i ciutats.
La pobresa agreuja la violència contra les dones, és cert, però no és aquest el principal mòbil. Tampoc es pot enfrontar el problema amb una “ciutat de les dones”, sinó tal i com ho han plantejat les dones, urgeix fer-se càrrec de la discriminació i exclusió femenines, de l’escassa efectivitat dels programes de gènere i la manca de recursos econòmics per fer plans i programes de canvi de mentalitats i d’igualtat, no és suficient parlar de respecte.
En fi, que el govern reformador de Peña Nieto que complirà un any com a president el pròxim primer de desembre, no sembla oferir res de nou i en canvi perillosament intenta deixar-nos perillosament la sensació que les dones són víctimes i vulnerables, i que les més pobres són les úniques que viuen violència. Caldrà esperar, perquè contradictòriament, Peña Nieto també ha posat com una de les seves 5 ??estratègies fonamentals de govern, una, referida a la transversalitat del gènere, que obliga a tots els nivells de govern a treballar per la igualtat.
