Dimecres 24 abril 2024

Dimecres 24 abril 2024

Compartir

Magela Baudoin a Barcelona: “Ningú es pregunta per què hi ha més escriptors homes que dones”

 

María de los Ángeles Baudoin, Premio Nacional de Novela Alfaguara de Bolívia 2014, va presentar a Barcelona el seu llibre “La composición de la sal”, amb el qual va obtenir el Premio Hispanoamericano de Cuento Gabriel García Márquez 2015.

En una entrevista amb La Independent, aquesta autora ha assegurat que la situació de les dones escriptores és desavantatjosa en un sector dominat per escriptors i editors masculins, raó per la qual, ha explicat, ha iniciat a Bolívia un projecte editorial destinat a promoure les obres d’autoria femenina fonamentalment llatinoamericana.

Si bé hi ha una important representació d’escriptores i escriptors llatinoamericans, són poques les persones dedicades a l’art de les paraules que siguin conegudes, especialment si són de Bolívia, un mercat molt petit per a qualsevol producte. Els premis obtinguts per Baudoin li han obert les portes d’editorials i llibreries i l’han portat fins a Catalunya on està fent xerrades i entrevistes.

Potser per la poca presència noms bolivians en la literatura global, la presentació de “La composició de la sal”, realitzada a la llibreria Laie, és una de les poques que s’han fet a Espanya en l’últim temps on es coneixen obres d’alguns noms masculins de aquest païs, com el de Ricardo Paz Soldán i Rodrigo Hasbún.

L’obra de Magela Baudoin (1973) va ser esmicolada davant un públic nombrós per l’editor de Navona Editorial, Pere Sureda, i l’escriptor José Ovejero que es van centrar en la presentació del llibre, ressaltant els seus valors, fent peguntas a l’autora, també periodista, que les va respondre amb total solvència en un procés en el qual ella va acabar ocupant tot l’espai.

D’aquesta obra, una selecció de diversos contes, Ovejero va remarcar el llenguatge polit, la seva elegància, la seva subtilesa i la capacitat d’aconseguir transmetre en poques línies un univers complex de relacions i situacions. Sureda va fer èmfasi en la manera en què els contes generen certa intriga d’una forma poc evident, així com la impressió que tots porten un fil conductor que els uneix.

 

 

Baudoin presentacion

José Ovejero, Magela Baudoin i Pere Sureda.

 

Ella, en la xerrada amb els seus acompanyants, durant uns 40 minuts, va explicar les seves motivacions, les seves intencions, el seu afany en construir personatges molt sòlids i, entre d’altres, va nomenar autors del seu país i als que li havien mostrat el camí. Posteriorment va respondre algunes preguntes, de les quals reproduïm les següents.

 

Quina diferència hi ha entre ser escriptor o ser escriptora?

Si m’haguessis fet aquesta pregunta fa uns anys, hauria saltat amb un discurs purista i antisèptic, assenyalant que la literatura només ha de respondre a criteris de qualitat i defensar-se per si mateixa en el mercat. La veritat és que un dia serà així. Avui no ho és, així com no és cert que en el capitalisme les forces dels actors econòmics es “controlen” com hem vist en la profunda crisi financera nord-americana.

Es publiquen molts més homes que dones, es ressenyen a molts més homes que dones, el cànon de qualsevol país té molts més homes que dones.

 

On està la causa?

El món acadèmic contracta a més homes, hi ha molts més nens que nenes que van a l’escola, etc. El que passa és que ningú es qüestiona que sigui així, ningú es pregunta per què els catàlegs dels grans conglomerats editorials i de les editorials independents són aclaparadorament masculins.

No crec que la premsa i que els crítics creguin que hi ha més homes amb qualitat artística. Senzillament encara ens sembla normal la supremacia masculina en aquest capitalisme cultural que ens toca. És normal que es publiqui a més homes, ells mereixen ser-hi, no necessiten defensar-se, mai han tingut la veu embargada. A ningú li incomoda. En l’única llista en què les dones vam guanyar per incontrastable majoria és en la de feminicidis. No és estrany?

 

En aquest marc, té una iniciativa per donar suport a les dones escriptores.

Sí, vam decidir crear un segell editorial, dins de Plural Editors, que està exclusivament dedicat a difondre el treball de dones escriptores. De manera que el nostre criteri de selecció és clarament polític: si, ens interessa publicar dones. punt; i també estètic.

 

Quines característiques ha de tenir aquesta literatura?

Hem metaforitzat en la Mantis el tipus de literatura que ens convoca, que transcendeix els criteris de qualitat obvis. Ens interessen les escriptures que provenen de la intuïció, de les entranyes, de l’afecció a la vida o la mort, del descobriment. Una literatura que no té certeses, que s’anima al tremend viatge de la recerca, perquè ens sembla que l’única llei inamovible de l’art és que allà no hi ha les certeses.

 

Mantis?

Mantis. La Mantis s’ha tornat un símbol que ens anima a acompanyar les escriptores en el seu vol artístic. Vam voler explicitar el seu abast en una mena de definició conceptual en el següent text:

“La mantis és una bèstia invertebrada, la mala i injusta fama la precedeix. I això perquè pot, alguna vegada, devorar al mascle durant l’aparellament. La maledicència oblida, però, que aquesta criatura és poderosa, no perquè mati, sinó perquè porta l’oïda al cor. En aquesta caverna ella metabolitza l’experiència, la descompón, i així, entre diàstole i sístole, ens torna la vibració sempre única d’una veritat. Per això la vam triar, perquè el seu poètic cos és alhora manifest polític i estètic”.

 

En altres paraules …

Sí, la nostra Mantis devora amb amor al lector i li ofereix a canvi una revelació. Escolta els batecs del món tòxic i adolorit, els modula en el seu tòrax i inventa amb ells relats que mosseguen i sagnen, que abracen i perdonen. És fidel a la més noble vocació de l’editor: el descobriment. I sense necessitat de fer ombra o de protegir-se en ella, sostinguda en la seva magnífica i delicada estructura, segueix amb curiositat a les seves companyes de ruta en aquest camí escollit, el de crear.

És així que, amb autèntica fe en aquesta filosofia Mantis, les editores ens hem proposat intervenir, des de la publicació i els compromisos que aquest pas implica, en el gran tauler del mercat, aquest joc de capitals materials i simbòlics que no sempre ofereix els daus justos per visibilitzar, llegir i valorar la producció literària de les escriptores.

 

Les editores?

Giovanna Rivero, una gran escriptora boliviana, i jo.

 

Ja tenen publicacions realitzades?

Ja vam publicar a Fernanda Trias, uruguaiana, i a Piedad Bonnett, colombiana. Volem publicar a una escriptora boliviana jove i inèdita i a una argentina, serà l’any que ve.

 

Què cal tenir per ser una escriptora Mantis?

Escriure com si es resés a l’infinit univers. Narrar amb el cos. Mastegar el text, depredarlo, estimar-lo.

 

 

Baudoin libro

Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Drina Ergueta

Drina Ergueta

Periodista y antropóloga. Comunicación y feminismo son sus temas predilectos desde hace más de una década. Articulista en medios bolivianos y portales feministas de España/México.
Search

Butlletí de notícies

Subscriu-te al nostre butlletí setmanal amb les darreres notícies publicades.

També et pot interessar

Exit d’un nou model de salut materna a les zones rurals de Bolivia

Un nou model de Salut Comunitària Intrafamiliar ha aconseguit una taxa 0 de mortalitat materna...

Barcelona: “Feminismes i Canvi Institucional: Celebració de Beijing + 20″/ La Independent / Notícies Gènere

El dia 27 d’octubre al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona i convocat per...

La manifestació del 8 de març a Barcelona. Imatges

    Sota el lema de la convocatòria d’aquest 8 de març de 2014 “Contra...